BTG Pactual posa a la venda a la desesperada la seva participació a ATLL
La major privatització de la història de Catalunya –l'empresa Aigües Tell Llobregat (ATLL), clau per al subministrament d'un servei tan essencial com l'aigua– va camí de convertir-se també en un dels episodis més rocambolescos. A tot el vodevil judicial provocat per la polèmica concessió a un consorci liderat per Acciona i el banc BTG Pactual –desautorizada pel propi organisme de contractació pública de la Generalitat i anul·lada per successives sentències en els tribunals– se suma ara l'escàndol que ha esquitxat al Brasil al màxim executiu de BTG Pactual, André Esteves, empresonat des del dia 25 acusat de suborns. En un pla d'emergència per evitar l'enfonsament, el banc ha posat a la venda “totes les participacions empresarials que no formen part de la seva activitat financera”, entre les que s'inclou ATLL, de la qual controla el 39% a través de la filial Aigües de Catalunya LTD.
L'empresonament d'Esteves, agressiu i mediàtic banquer que va convertir BTG Pactual en la setena entitat financera del Brasil, ha commocionat el país sud-americà i ha posat contra les cordes al banc. Esteves va ser detingut el passat 25 de novembre juntament amb el líder de la majoria governamental al Senat, Delcídio do Amaral, en el marc del cas Renta Jato, la major xarxa de corrupció i suborns de la història del Brasil articulada al voltant de Petrobras, petroliera sota control públic.
Sobre Esteves i Amaral pesa la sospita, recolzada per un enregistrament, que van oferir a l'empresonat exdirector de Petrobras, Nestor Cerveró, el pagament de 15.000 euros mensuals, un milió d'euros per a la seva família i suport en un pla de fuga de presó a canvi de no incriminar-lo. També s'acusa el banquer d'un presumpte suborn de 10 milions d'euros al president del Congrés.
L'efecte de la detenció d'Esteves a les constants financeres de BTG Pactual ha estat fulminant: l'acció ha caigut més del 40%, els bons del banc a 10 anys s'han arribat a enfonsar més del 65%, totes les agències de ràting li han rebaixat la qualificació i la recuperació de fons per part dels clients ha estat tan intensa que el Fons de Garantia de Dipòsits ha hagut d'habilitar una línia urgent de liquiditat de 1.500 milions d'euros vinculada a una auditoria que va posar el focus en el Renta Jato.
Esteves ha estat apartat del seu lloc i el nou equip directiu ha preparat un pla de xoc per “evitar l'escac i mat” –en expressió del diari Folha de Sao Paulo, l'empresa editora del qual BTG Pactual té el 5,9%–, que consisteix bàsicament en vendre tot el possible: participacions empresarials, cartera de crèdits... Tot i com més aviat.
El nou president del banc, Persi Arida, ha estat contundent en explicar el pla de xoc: “Hem pres la decisió de vendre tots els negocis que no formen part de l'activitat financera”, ha declarat als mitjans brasilers. El banc ha col·locat ja la seva participació en Rede D’Or, el major grup d'hospitals privats del país, i vol desprendre's de tots els “negocis no essencials per a l'activitat del banc” més enllà fins i tot de les declaracions del seu primer executiu: en els temptejos per a la venda ha inclòs fins i tot actius directament vinculats a l'activitat financera: aspira a desprendre's d'almenys la meitat de tota la seva cartera de crèdits i fins del banc suís BSI, que acabava d'adquirir.
En aquesta cursa desesperada per desprendre's ràpidament de tots els actius possibles està també la seva participació en ATLL, segons han confirmat fonts del mercat a Espanya. Potencials compradors han estat ja temptejats i informats de la decisió de BTG Pactual de vendre's el seu 39% participació en ATLL de forma immediata. Preguntada per eldiario.es/Catalunya Plural, una portaveu del banc a Londres –centre d'operacions per a les activitats a Europa– es va limitar a contestar: “Malgrat que BTG Pactual ha dit que està considerant la venda de certs actius, no anem a comentar rumors ni especulacions”.
El gran problema de la venda, expliquen fonts d'una de les entitats que ja ha estat temptejada, és precisament el galimaties jurídic que envolta la major privatització de la història de Catalunya, el que fa molt difícil l'operació sense importants minusvalideses per al banc.
Just abans de les eleccions autonòmiques de 2012, el Govern de Mas va lliurar la gestió d'ATLL a un consorci liderat per Acciona (51%) i BTG Pactual (39%), amb la participació de vehicles financers de les famílies Godia (5%) i Rodés (5%), el que li va permetre esquivar l'asfíxia financera amb una operació de 1.000 milions d'euros, que incloïa l'injecció immediata de 300 milions. Tot i això, el procés ha estat sempre sota sospita fins al punt que el mateix Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), dependent de la pròpia Presidència de la Generalitat, va resoldre que havia d'excloure al consorci guanyador perquè la seva oferta no respectava el plec de condicions.
La insòlita resolució va ser desatesa pel Govern de Mas, i l'oferta rival, nucleada al voltant de Agbar, ha anat guanyant els successius plets en els tribunals, inclòs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el juny passat va declarar nul el concurs. A la pràctica, però, no ha canviat: el consorci liderat per Acciona i BTG Pactual segueix al capdavant de la gestió d'ATLL als llimbs jurídic –en teoria, queden quatre dècades de concessió– i ningú sap com sortir d'un embolic fenomenal en el qual estan en joc indemnitzacions milionàries amb les arques públiques buides.
Per si fos poc, la CUP ha col·locat entre les condicions per facilitar la investidura de Mas la renacionalització de l'ATLL, una opció rotundament descartada fins ara per Mas. L'única cosa segura és que el vodevil de la gran privatització del president “liberal” continua.
