He esperat tots aquests dies a veure si algú explicava d'una manera clara una de les reaccions que va donar-se davant el Concert per la Llibertat. Per tant, tot i que la qüestió, informativament parlant, ja està gairebé cremada, demano que algú m'aclareixi per què la premsa madrilenya i espanyola en general es va dedicar a treure ferro a la importància del concert a base de comparar-ne l'audiència televisiva amb la d'un esdeveniment futbolístic de primera magnitud, que és el que va ser el partit de futbol Brasil-Espanya. Entre les reaccions ridícules al Concert per la Llibertat es va fer circular que no va tenir tanta audiència com el partit de futbol esmentat. Ho veuen? Sumem pomes amb peres. No té res a veure.
Però això que és tan clar, al final, a força de repetir-se, caldrà que sigui estudiat a les facultats de comunicació corresponents. Per què no es pot comparar? Primera regla bàsica. La sap un estudiant de primer: Els dos esdeveniments no s'han donat ni el mateix dia, ni a la mateixa hora, ni al mateix lloc. Pots fer doncs l'exercici, però la validesa de la conclusió serà més que relativa. Segona regla bàsica: Menysprees la qualitat per la quantitat. Al Camp Nou hi havia noranta mil persones “vives”. Per tant, no es trobaven a casa mirant el concert. Al Nou Maracanà no hi havia ni noranta mil, ni cinquanta mil, ni vint mil, ni mil espanyols. Estadísticament parlant, no n'hi havia ni un. Tots eren a casa mirant la tele. Vull dir que, tal com es pot deduir, si ho compares, una de dues, o sumes a l'audiència televisiva del concert una projecció estadística derivada de ficar la gent del Camp Nou, alhora, a casa mirant-lo per la tele o restes a l'audiència del partit Brasil-Espanya, la quantitat que sortiria d'imaginar que unes quantes dotzenes de milers d'espanyols (i les seves famílies) eren presents “en viu” al Brasil i per tant, absents de casa seva, davant la tele. Tercera regla bàsica que impedeix fer cap comparació directa: Un tant per cent altíssim d'assistents al Concert per la Llibertat, sens dubte, també van ser espectadors, dies més tard, del partit de futbol Brasil-Espanya. Com els comptem aquests?
Finalment, quarta observació. Com pots comparar sense matisos l'audiència d'un esdeveniment televisat en un àmbit territorial reduït amb la d'un altre esdeveniment difòs i multiplicat en un àmbit territorial molt més extens?
És obvi que a Madrid cada vegada estan més nerviosos. Les bestieses que han arribat a dir aquests dies són dignes d'estudi. D'estudi psiquiàtric. Els que més pena fan són els que pressuposen que, si ets independentista, t'agafa un mal de ventre agut acompanyat de gastroenteritis si seus a casa a veure un partit de la selecció espanyola. Sí, d'acord, la meitat de jugadors són del Barça. Però encara que no ho fossin. Un independentista amant del futbol pot (o hauria de poder) voler veure jugar un Brasil-Espanya (ni que sigui per assistir a la derrota d'Espanya) sense problema.
En resum, que continuen amb l'estratègia de menysvalorar i menysprear coses importants encara que sigui amb una tàctica tan infantil i carrinclona com la de dir “Espanya va tenir més audiència que vosaltres”. Cosa que, tal com s'acaba d'explicar, a part de no ser del tot certa, no aconsegueix més que aprofundir en el ciutadà espanyol, psicològicament parlant, la trinxera entre l'“ells” i el “nosaltres”.
Ei, i que consti que en aquestes guerres de xifres d'encefalograma pla, quan algú pensa que en pot sortir beneficiat, la temptació de sumar peres i pomes em sembla que la tenen a totes bandes.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
