La Diada d'un activista veïnal: “Avui sortir a la Meridiana també és defensar el barri”
A les quatre de la tarda s’ha posat la samarreta de la Via lliure 2015 i ha sortit del seu pis de la Rambla de Fabra i Puig amb la seva dona, la Pepa, ben agafada de la mà. Santi Serra (Manresa, 1948), veterà activista de Sant Andreu –un dels 4 districtes que travessa la immensa avinguda de la Meridiana—, avui se sent feliç perquè tota Catalunya mira una zona molt reivindicada per ell, que compagina la seva jubilació amb la presidència de l’Associació de Veïns de Sant Andreu: “per fi hem situat la Meridiana al mapa!”.
Per a Serra la reivindicació d'avui no és tan diferent a la d'altres dies menys colorits i mediàtics. “Avui sortir al carrer també és defensar el barri i la sobirania dels meus veïns”. En els últims dies els veïns de la zona, amb Serra al capdavant, han insistit en els equipaments socials previstos des de fa vuit anys en els solars de les antigues casernes militars, construïts en època de Primo de Rivera. “Com pot ser que en els últims quatre anys l'única cosa que s'hagi fet des del govern CiU hagi estat la cessió de 5.000 m² a la Germandat Antics Cavallers Legionaris de Barcelona?”, protesta Serra, que demana una residència per a gent gran i una guarderia.
De fet, Serra ha estat una de les veus més crítiques de la zona amb el Govern de CiU, liderat per Xavier Trias fins el maig, quan Barcelona en Comú va guanyar les eleccions municipals. “S’ha invertit en barris rics, aquí, on viu la gent normal, no ens van tenir en compte”, lamenta. Mentre arribem a la confluència del carrer de la Riereta de Sant Andreu amb la Meridiana, on hi té el seu tram assignat, Serra ens explica que és un “dels molts veïns de Barcelona” que es va emocionar el 24-M. Li brillen els ulls, força la veu per imposar-se al soroll de fons, i com si s’ho tingués après de memòria, recita: “una onada d’aire fresc va entrar a l’Ajuntament”. I és que per aquest activista tot forma part d’un moment clau en la història. “La ciutadania té la paraula, això d’avui és meravellós”, explica mentre assenyala un home que porta en braços la seva filla.
Serra no defuig les preguntes sobre política, en ple inici de la campanya electoral. Celebra que Junts pel Sí aixoplugui gent diferent i que “puguin superar diferències”, encara que, segons ens explica “no és la seva fórmula predilecta”. “Per a mi CiU, o ara CDC, sempre ha estat la dreta catalana. Aliat etern de la dreta espanyola. Amiga del PP”. Això sí, no permet que s’equipari el moviment sobiranista, “un procés sobretot popular”, amb cap formació, ni molt menys amb cap líder polític. “Qui té la paraula és la gent, no Artur Mas”.
Sobre les relacions amb Espanya, aquest veí de la Meridiana admet no tenir “cap problema” amb els pobles que la integren. “Una cosa són els governs del PP, i una altra els ciutadans”, assenyala. “A mi m'agradaria tenir una relació d'igualtat, però sempre des de la llibertat de cada poble”, argumenta Serra, que cita València, les Illes Balears, Euskadi i Galícia com a “pobles germans”.
Sonen les 17.14 i comença a circular el punter gegant que presideix la manifestació i que marca simbòlicament el rumb cap a la independència. Dues trinxeres de gent s’obren deixant lliure el passadís entre la multitud. Serra i la seva dona Pepa s’abracen i es fan un petó. La meridiana és converteix en una explosió de reivindicació, en l’escenari improvisat de persones normals que, per una estona, estan d’acord en alguna cosa. Serra, emocionat, ens explica que vol “una República Cataluna” i s’enrecorda de totes les petites mancances del seu Sant Andreu de l'ànima. Un barri “fracturat” per una avinguda sovint plena de cotxes i que, avui, per una estona, batega amb el caliu de la gent.
