eldiario.es

Menú

L'independentisme manté el pols al carrer a l'espera dels passos del Govern

El moviment sobiranista torna a mostrar a la Diada de 2016 la seva colossal capacitat de mobilització i marca al Govern el camí cap a una República catalana

Carles Puigdemont reintrodueix en el debat la possibilitat d'un referèndum pactat però fixa com a objectiu unes eleccions "constituents" en 2017

Les cinc ciutats de la convocatòria han quedat col·lapsades amb manifestacions inèdites fora de Barcelona

- PUBLICIDAD -
Diada 2016 a Barcelona. Arc de Trionf

La manifestació independentista de la Diada 2016 a Barcelona SANDRA LÁZARO

La Diada de 2016 ha tornat a convertir-se, per cinquè any consecutiu, en un crit massiu a favor de la independència de Catalunya. El moviment sobiranista ha mostrat que la seva capacitat de convocatòria no decau, aconseguint mantenir el pols pel que fa a afluència de gent, i reforçant des del carrer l'anomenat "procés de desconnexió" que promet el Govern de la Generalitat. Les ciutats de Barcelona, Tarragona, Lleida, Salt i Berga han quedat col·lapsades aquest diumenge, amb manifestacions mai vistes fora de la capital.

La mobilització descentralitzada ha estat una de les notes diferencials de la Diada d'aquest any, com també el concepte de República catalana, marcat com a objectiu pels convocants amb la pretensió d'apel·lar també als sobiranistes que no se senten dins de l'independentisme. Sota el lema "a punt" [per a la República catalana], el moviment social independentista que va mostrar per primera vegada la seva rotunditat a la Diada de 2012 ha manifestat ara la seva disposició perquè les institucions declarin amb celeritat la independència i la República.

Diada 2016 a Barcelona. Arc de Trionf

Manifestació a Barcelona a través de l'Arc de Triomf SANDRA LÁZARO

Els pronunciaments dels líders polítics han estat més prudents. A poques hores de que comencés la manifestació, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha reintroduït en el debat la possibilitat d'un referèndum pactat amb l'Estat, anunciant que el tornarà a oferir per última vegada en la qüestió de confiança que ja té guanyada. El referèndum pactat està contemplat en el full de ruta de Junts pel Sí, sempre que hi hagi receptivitat per part de les institucions espanyoles, encara que bona part de l'independentisme ho considera "superat". Segons ha considerat, un referèndum així seria "l'única manera" en què Espanya podria sortir del bloqueig provocat per la falta d'investidura.

Més enllà de quedar obert al referèndum pactat, Puigdemont també ha marcat com a punt de fuga de la legislatura unes eleccions "constituents" que, segons ha explicat, pretén convocar per aquestes dates de l'any que ve. Amb la reafirmació de Puigdemont de l'horitzó electoral, amb unes "constituents" que el programa de JxSí preveu després de la declaració de la independència, el cap del Govern es manté dins del pla previst i passa pàgina al debat sobre un referèndum "unilateral", és a dir, una consulta vinculant impulsada des de les institucions catalanes fora de les seves competències autonòmiques i sense l'acord del Govern espanyol.

Diada 2016 a Barcelona. Arc de Trionf

Santi Serra, activista veïnal de la Meridiana, torna a manifestar-se per la independència SANDRA LÁZARO

Aquesta fórmula de consulta unilateral és reclamada per diversos actors, com la CUP o els socis de l'ANC, que van votar sobre la qüestió al juliol passat. No obstant això, el PDC ha vingut refredant com a possibilitat fins al punt que no es preveu que Puigdemont ho proposi. El debat sobre les diferents vies per avançar cap a la independència seguirà encès aquest curs, mentre el Parlament continua fent passos d'importància com la tramitació de les lleis de desconnexió, fora de les competències autonòmiques i sota l'amenaça del Tribunal Constitucional.

El mandat dels socis de l'ANC a favor del referèndum no ha estat suficient perquè el president de la més potent organització civil independentista, Jordi Sánchez, pronunciés la paraula "referèndum" en el seu discurs. Sí que s'ha referit, en canvi, a "fer pinya per guanyar una convocatòria a les urnes", fórmula que tant val per a un referèndum pactat com per un no pactat o per unes eleccions.

Diada 2016 a Barcelona. Arc de Trionf

Manifestants arribant al passeig de Sant Joan de Barcelona SANDRA LÁZARO

Per a un moviment acostumat a superar-se cada any, el càlcul de xifres d'assistència d'aquest 2016 no batrà rècords globals. Segons els càlculs de les diferents policies locals de cadascuna de les cinc ciutats, l'afluència total no ha arribat al milió de persones, una quantitat que sí que consideren superada des dels organitzadors. Aquesta xifra quedaria lluny de les estimacions que es van fer per la manifestació de la Diada de l'any passat, quan la Guàrdia Urbana va calcular 1,4 milions d'assistents a la Meridiana.

En tot cas, les d'enguany sí que serien xifres mai vistes per a la majoria de punts de la manifestació fora de la capital. Així, a Lleida la policia calcula una afluència de 30.000 persones, mentre els organitzadors parlen de més de 100.000. A Salt, la forquilla se situa entre les 135.000 i les 200.000 persones i, a Berga, la policia parla de 60.000 assistents. Per a tots aquests punts, les d'aquest 11 de setembre són mobilitzacions inèdites.

La Diada d'enguany ha tingut a més una afluència de líders inusitada. Per primera vegada un president de la Generalitat s'ha manifestat per la independència. Carles Puigdemont ha assistit a la mobilització de Salt, trencant la tradició del seu predecessor, Artur Mas, que no hi assistia mentre va ser president. Sí que ho ha fet aquest any, com a líder del Partit Demòcrata Català. Com ell, la presidenta del Parlament, Carme Focadell, que ha acudit a la crida de Tarragona. A la manifestació de Barcelona també han assistit figures que es reclamen no com a independentistes sinó com sobiranistes, com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o el líder dels comuns al Congrés, Xavier Domènech.

Diada 2016 a Barcelona. Arc de Trionf

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, s'ha manifestat per primer cop SANDRA LÁZARO

Per a l'espai polític de Colau i les candidatures formades al seu voltant, la del 2016 també serà una Diada especial. En l'acte convocat al matí a Sant Boi, en commemoració dels 40 anys de la primera manifestació després de la mort de Franco, Xavier Domènech ha marcat la data com l'inici de la construcció del seu nou partit, reivindicant-se hereu del catalanisme popular de la Transició.

La majoria dels elements en joc d'aquest 11 de setembre marcaran el curs polític que aquest diumenge s'inicia de manera oficiosa. D'una banda, el debat en el si de l'independentisme sobre com culminar el procés. Més enllà d'això, l'avanç gradual de les institucions fora de la legalitat espanyola, i les seves possibles repercussions judicials. I com a possible revulsiu en el món sobiranista, la consolidació del potent actor polític al voltant de Barcelona en Comú.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha