eldiario.es

Menú

L’imperi gai

- PUBLICIDAD -

Fixa’t tu que ha hagut de venir un cardenal amb la seua capa de seda salvatge, la seua falda, el seu majestuós tocat i els seus anells d’or perquè els heterosexuals del món prenguem consciència del ruboritzat, però pesat, jou que ens oprimeix: l’imperi gai. I és que sempre va bé el consell benintencionat de qui observa les coses amb la distància adequada i, pel que fa al sexe, se suposa que el clero, la distància, la manté tota. En la meua experiència vital, no tan vasta i completa com la del prelat Cañizares, he pogut constatar els increïbles avantatges que l’homosexualitat comporta a l’hora de llançar la teua carrera tant professional com política. No res a veure amb la vida dels que s’entreguen en cos i ànima al ministeri de Déu, una tasca només a l’abast d’homes aguerrits, d’aspecte tosc i viril. Ací sí que és veritat que, si ets un poc gai, no tens gens, però gens de futur.

Ja sé que ara és molt políticament correcte això de defensar les lesbianes, els gais i totes aqueixes noves tribus que en la sensata i ponderada opinió de sa il·lustríssima van camí de dominar el món. Però, escolten, jo demane una mica de comprensió envers aquest líder espiritual que tanta llum ha d’aportar en l’habitació fosca de la nostra pecadora existència.

A mi sempre m’ha semblat heroica la resistència a la luxúria d’intel·lectuals com el pare Cañizares. Tan homes ells, tan mascles, tan morint-se de ganes de créixer i multiplicar-se, tan desitjosos com el que més d’abandonar-se als seus baixos instints, als seus desitjos carnals més tòrrids (heterosexuals, i tant!), però al mateix temps tan serens, tan continguts, tan d’abstenir-se, tan durs ells.

Aquest cardenal és un far que es manté erecte damunt la costa, suportant l’onatge de pornografia, depravació i decadència d’aquesta mar de luxúria i concupiscència en què s’ha convertit la nostra societat actual governada per la mà invisible de l’imperi gai. Més atenció hauríem de parar a les seues advertències i menys a altres febres molt menys preocupants com la del punyeter planeta. Al cap i a la fi, què són uns graus més o menys, un pol fos o un centímetre més en el nivell de la mar comparat amb el foc etern de l’infern que espera els que sucumbisquen al poder de l’imperi? Homes com Cañizares són els que ens ajuden a distingir les calors que importen i les que no.

Hauríem de fer saber al nostre estimat cardenal que no està sol en la seua lluita. Compta amb la comprensió de no pocs dels nostres líders polítics més importants. Jo sé d’alguns que no han dubtat mai a utilitzar l’orientació sexual dels seus adversaris, sobretot si aquests són uns sàtirs, desviats i sodomites, per a desacreditar-los davant dels seus electors, siga en un congrés del partit o en un procés electoral. Ells, molt abans que el nostre preclar reverend, van entendre que si la gent ha de votar per un d’aquests gais té tot el dret de saber-ho abans, siga per WhatsApp, un compte anònim de Twitter, correu electrònic o amb un bon editorial en un diari que no diga, però que insinue. Són una legió els que donen suport al cardenal cada diumenge als estadis de futbol, als bars, als carrers i a les places del nostre gran país. I alguns d’ells, els més valents, si és així com pels volts de poqueta nit i de nit, van en grup i ningú no els veu, perquè fins i tot s’animen a clavar alguna que altra palissa a tot agent de l’imperi gai que puguen identificar. El cardenal ha de saber que té amics disposats a donar-li suport en la judicatura, en la policia, en tots els centres de treball en què sempre hi ha algú que s’anima a posar en dubte l’èxit professional dels agents de l’imperi gai amb un d’aqueixos comentaris del tipus “vés a saber a qui es deu follar aquest per a haver arribat ací”. I no li faltaran suports en el futur, il·lustríssima. Van plens els patis d’esbarjo de futurs cardenals. No ho tindran tan fàcil, li ho garantisc, tots aquests aspirants a membres de l’imperi gai que pretenen acovardir sense aconseguir-ho els xiquets sanament i perfectament heterosexuals que dia rere dia, esbarjo rere esbarjo, sabran donar-los una bona lliçó i, si cal, una bona hòstia perquè vagen aprenent a combregar amb el que han de combregar.

Aquest cardenal és un visionari, un profeta a qui hem de parar tota la nostra atenció. Tanca els ulls Cañizares i ens adverteix dels perills d’un món dominat per homes vestits com dones. Una societat en què està prohibit casar-se ni pots tenir fills. Un imperi, sí senyor. Sense democràcia, sense llibertat per a poder expressar-se. Un món en què, al capdavall, els més súper dels súper de l’imperi gai acaben reunint-se en una sala per elegir un emperador vitalici; el més gai entre ells, el més súper de tots, i al final ho anuncien amb una fumata rosa. I això, fora del Vaticà, perquè, la veritat, no pot portar res de bo.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha