eldiario.es

Menú

ENTREVISTA | Jorge Rodríguez

“El PSPV ha de triar entre el club de debat que proposa Rafa García o la força transformadora de Ximo Puig”

El president de la Diputació de València pensa que s’ha d’enfortir el lideratge del president de la Generalitat perquè continue la política de canvis impulsada per la Generalitat i comence una era nova en el partit

- PUBLICIDAD -
Jorge Rodríguez, el presidente de la Diputación de Valencia,

Jorge Rodríguez, president de la Diputació de València. JESÚS CÍSCAR

Jorge Rodríguez (Ontinyent, 1979) és el president de la Diputació de València i l’alcalde pel PSPV-PSOE de la seua ciutat des del 2011. A més de gestionar una institució desprestigiada pel cas Taula i la conveniència de la qual és discutida pel seu mateix partit, és un dels valors en alça del socialisme valencià.

Llicenciat en Ciències Polítiques –no va acabar els estudis de medicina, atret per la vida política– és el coordinador de la campanya de Ximo Puig per a ser reelegit secretari general d’un PSPV-PSOE en estat de convulsió. El lema EsquerraEnMarxa és seu.

Vosté va donar suport a Susana Díaz, que va ser escombrada per Pedro Sánchez a la Comunitat Valenciana.

Pensava que el seu projecte era el millor, però les primàries són entre companys, de matisos. És important tenir maduresa per a assumir els resultats i posar-se al servei del guanyador. Ara tots hem de remar amb Sánchez per a arribar a la Moncloa.

Ara coordina la campanya de Ximo Puig, un altre dels grans derrotats en la resurrecció de Sánchez.

Representa un lideratge integrador, demostrat amb fets. Manolo Mata, portaveu en les Corts Valencianes, o Toni Gaspar, vicepresident de la Diputació, van competir contra ell o el que ell representava en diversos processos. No concep que el partit no estiga unit. Aquest valor no el podem perdre. Un debat continu impediria que el partit fera la seua funció, la de ser un instrument a favor de la societat. A més, Puig va impulsant canvis des de la Generalitat i ara hem de reforçar el seu lideratge.

Una victòria de García posaria en perill aquest lideratge.

Espere que no, però la figura del president de la Generalitat quedaria debilitada. Després de 20 anys en l’oposició, aquest risc hauria d’estar fora de lloc. El debat és positiu, però és més important que aquest debat tinga continuïtat amb el canvi que s’ha d’impulsar des de les institucions.

Vosté va abordar, per encàrrec de Puig, la possibilitat d’un acord amb García. Per què ha fracassat tan ràpidament la negociació?

Els posicionaments de l’altra candidatura eren maximalistes, no tenien lògica, i volíem que els militants tingueren veu i vot, no tancar l’afer amb un pacte entre uns quants. Aquest és el moment de les bases.

García: “El PSPV està dirigit pels quatre de sempre”.

No és cert. Hi ha persones amb pes en una executiva que responia a una altra realitat, quan el partit a penes tenia poder institucional. Ara el context és un altre i s’haurà d’abordar canvis que reflectisquen la realitat, que hem arribat a les institucions i governem en molts municipis.

García: el PSPV “és mort”.

Les dades demostren que no és així, encara que s’han comés errors, com ha reconegut el secretari general. Ara bé, no se’n pot fer una esmena a la totalitat.
Ara hem de triar entre dos models: un de debat clar i ras en què les agrupacions serien una mena de club de debat i un altre en què aquest debat servisca per a transformar la realitat des de la Generalitat i els ajuntaments. No oblidem que en 20 anys hem tingut programes electorals, segurament molt bons, que han servit de poc més que de llibres de consulta.

Jorge Rodríguez, el presidente de la Diputación de Valencia, en su despacho.

Jorge Rodríguez al seu despatx. JESÚS CÍSCAR

Hi ha qui proposa que alcaldes joves i amb bons resultats (Diana Morant, Gandia; Roger Cerdà, Xàtiva; Marta Trenzano, Algemesí; vosté mateix) assumisquen responsabilitats en el partit.

Aquesta realitat està ací i la nova executiva ha de reflectir-la. Els alcaldes joves tenen un paper rellevant en aquest partit.

Alcalde i president de la Diputació. President de la Generalitat quan acabe el cicle de Puig?

Aspire a ser qui sóc i a fer-ho com més bé millor. Ni tan sols pensava que seria diputat i encara menys president. El diputat provincial de la meua comarca tradicionalment ha estat per al PP.

Què distingeix, o ha de distingir, el PSOE dels seus competidors en l’esquerra electoral, Compromís i Podem?

Tenim bagatge, històricament som un partit de govern, amb un full de serveis que ens avala. I som més de fets que de paraules. És possible que ens haja faltat pedagogia per a explicar els nostres èxits.

S’ha desconnectat el PSOE de gran part de la societat?

Hem perdut l’element de modernitat que vam tenir, que no va lligat amb l’edat. Últimament, hem fet volantades importants. Reforma de l’article 135 de la Constitució, el final del govern de Zapatero, negociacions amb Ciutadans, possible pacte amb Podem… La gent no ha sabut molt bé què som en alguns moments. Cal tornar a connectar amb les classes populars, la nostra base electoral clàssica.

Jorge Rodríguez, el presidente de la Diputación de Valencia, en su despacho.

Jorge Rodríguez, durant l'entrevista. JESÚS CÍSCAR

El PSPV aspirava a suprimir les diputacions.

Em sembla que a les diputacions s’hi atribueix tots els mals de manera injusta, encara que és veritat que els expresidents de les de València, Alacant i Castelló han estat implicats en escàndols diversos i que el PP les va gestionar amb arbitrarietat, usant-les de vegades com a contrapés, fins i tot, de la Generalitat. Pense que, siga la Diputació o qualsevol altre òrgan, els municipis menuts necessiten una entitat que pague secretaris, interventors, tècnics, assistents socials o infraestructures. El nom no fa la cosa, però aquests serveis s’han de prestar. Si mitjançant un canvi constitucional, es decideix que siga des d’un altre lloc, per mi avant.

Imelsa, ara Divalterra, va ser el centre d’un escàndol majúscul de corrupció, el cas Taula. Com és la gestió d’una administració postcorrupta?

Molt complexa. Hi ha por i una hipoteca reputacional enorme, tots desconfien de tu. Canviar les inèrcies, al cap de 20 anys de determinades lògiques, no és fàcil, per exemple per a canviar mètodes de gestió o la concessió discrecional d’ajudes o subvencions.

En Divalterra hi ha hagut fortes diferències amb Compromís, el seu soci de govern.

Moltes vegades s’exageren les coses. Hi ha hagut diferències, sobre les quals se n’ha parlat. Els governs de coalició impliquen cedir. Ningú no pot aplicar al 100% el seu programa.

La Conselleria de Medi Ambient (Compromís) vol rescatar 51 depuradores d’Egevasa, una empresa mixta controlada per la Diputació, davant de la seua resistència.

La Generalitat vol tenir més control sobre les depuradores i les tarifes. Lògic, però la Diputació té el 51% de la societat i els seus beneficis reverteixen en la institució i, per tant, en els ciutadans. Cal buscar una entesa perquè la Generalitat exercisca la seua funció de gestió i control i que la Diputació puga contribuir al desenvolupament dels municipis a través d’una empresa semipública.

Va arrasar a Ontinyent amb el 62% dels vots.

No sé quina és la clau, encara que teníem dues obsessions: representar el poble amb dignitat i no ser sectaris. Mai no ens hem preguntat qui vota a qui a l’hora de gestionar o triar projectes, hem intentat sempre que foren col·lectius. La missió del governant ha de ser crear les condicions perquè cada persona puga triar en llibertat el seu projecte vital.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha