Brutícia, l'herència pesada de Castedo i Barberá per a l'esquerra
Era el seu reclam comú. “Que bonica està València”, “Alacant, que guapa ets”. Tant l’exalcaldessa de València, Rita Barberá, com l’exalcaldessa d’Alacant i doblement imputada en el cas ‘Brugal’, Sonia Castedo, presumien de la bellesa de la seua ciutat. Constituïa un dels seus lemes. Encara que la situació real fóra una altra.
Per l’aplicació amb duresa de la sacrosanta austeritat pressupostària i per fer els ulls grossos davant dels incompliments del principal contractista de la ciutat, Castedo i Barberá van deixar les seues ciutats amb un problema comú: la brutícia. Els dos governs progressistes que es van alçar amb el poder en les dues capitals es van trobar amb els carrers descuidats, i amb l’evidència que en els barris més perifèrics la neteja brillava per l’absència.
Alacant: fi a la ‘barra lliure’ del ‘capo’ de ‘Brugal’
A la capital de l’Alacantí, tots els camins condueixen al mateix nom. Amo de facto de l’Hèrcules, acusat de finançar irregularment el PPCV i doblement imputat en ‘Brugal’, Enrique Ortiz, és un dels empresaris més poderosos d’Alacant. Propietari del grup empresarial Cívica, ha bastit el seu imperi gràcies a les adjudicacions que ha rebut de l’Administració pública, moltes de les quals resten sota la lupa dels tribunals.
El 2013 va guanyar l’anomenada contracta del segle, referent a la neteja viària i l’arreplega de fems. Valorada en 435 milions d’euros, tenia una duració de dotze anys. En va eixir adjudicatari juntament amb FCC i Ferrovial, els seus socis en una Unió Temporal d’Empreses (UTE) que va rebre la concessió per via d’urgència. I amb l’ombra que els criteris subjectius feien del plec “un vestit a mesura d’Ortiz”, en paraules dels socialistes alacantins. El servei va ser adjudicat, a més, enmig de la polèmica per la reducció pressupostària a la partida de la neteja.
Segons denuncia l’actual regidor de Medi Ambient, Víctor Domínguez (Guanyar Alacant), “el contracte establia una reducció del cost que incidia en un servei públic pitjor”. “Com a conseqüència, els barris van ser els més castigats, ja que van quedar pràcticament desatesos”. De fet, les condicions del contracte van afectar els treballadors de l’adjudicatària. I Alacant va patir un vaga d’arreplega de residus.
Després de la reconquista de l’Ajuntament per l’esquerra 20 anys després, el tripartit resultant –format pel PSPV-PSOE, Guanyar Alacant i Compromís– es va trobar amb una ciutat bruta. Només el centre estava decent. La neteja en els barris estava absent. En enclavaments com ara Gran Via Sud, el Pla o les Carolines la situació era molt pitjor.
“Ens vam trobar amb una ciutat bruta i amb una adjudicatària que incomplia la seua faena, i que no podíem controlar”, apunta Domínguez. Als pocs inspectors que tenia el departament competent, Castedo els va impedir que pogueren inspeccionar de nit. Just el moment en què es du a terme més del 80% de l’activitat de neteja. Així mateix, les condicions de la concessió hipotecaven la ciutat, ja que durant 2015 i 2016 es pagaven 32 milions, però en els anys posteriors serien 36 milions d’euros. La primera acció va ser aprovar sancions reduïdes.
Amb aquesta situació, el tripartit va exigir a l’UTE que fera més neteja i que el cost el sufragara questa. Per fer-ho, s’acollia a l’article 2.1 del plec que establia que “si per a aconseguir un grau de neteja adequat fóra necessari augmentar els mitjans, s’havia de dur a terme immediatament sense cost addicional per a l’Ajuntament”. Ortiz, no obstant això, ho va negar tot. Però, els seus socis, per pressió dels responsables de Madrid, van assumir la negociació, desplaçant l’enllaç d’Ortiz. Tant FCC com Ferrovial van reconéixer la brutedat de la ciutat i van impulsar el pla de xoc demanat pel govern municipal.
Les agranades han augmentat, s’han instal·lat contenidors nous de recollida selectiva i es durà a terme una mecanització més elevada de les tasques per a augmentar l’activitat, que haurà de començar aquesta setmana. A més, Dominguez ha llevat el quart torn d’arreplega amb el qual Ortiz tenia beneficis milionaris extra. Els treballadors que el feien s’han incorporat al torn normal. I s’ha posat en marxa una campanya de sensibilització de la ciutadania.
També s’ha creat una mesa ciutadana per la neteja en què estan integrats la concessionària, l’Ajuntament, els veïns i els comerciants. “Ens diuen que l'esforç fet és positiu, que va solucionant-se a poc a poc la situació”, assegura Domínguez. L’executiu local liderat pel socialista Gabriel Echévarri ha aconseguit, de moment, burlar l’herència de Castedo.
València: queixes veïnals a pesar de l’esforç
La falta de netedat de València ve de lluny. La diferència entre el centre i els barris perifèrics és llarga. Una situació que té l’origen durant els primers anys de la crisi. La causa: la destralada de l’exalcaldessa de València, Rita Barberá, a la partida de neteja viària i manteniment xifrada en 27 milions d’euros des del 2009 al 2014, segons els socialistes. Les conseqüències van ser tan greus que veïns dels Orriols o el Cabanyal van haver de fer patrulles per a netejar els carrers ells mateix.
De fet, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va publicar l’abril del 2015 un informe demolidor. Situava València com la ciutat espanyola on havia empitjorat més la neteja en quatre anys. La capital suspenia en tots els aspectes avaluats pels enquestats. Benicalap, Torrefiel, el Cabanyal, Marxalenes, i l’enclavament de l’avinguda del Port eren considerades les zones més brutes de València. L’OCU va xifrar la retallada en neteja del 2011 a l’inici del 2015 en 17 euros per veí.
Una situació que ha heretat el govern d’esquerres –format per Compromís, PSPV-PSOE i València en Comú– i que li suposa un autèntic maldecap. “El problema és pressupostari, fruit de les retallades dels anys anteriors i de les pujades en el pressupost executades en període electoral”, afirmen des de la regidoria. “El funcionament de la contracta és completament correcte”, asseguren. La concessió està a les mans de tres empreses i és la segona de més quantia de l’Ajuntament, 900 milions d’euros per 15 anys.
Cadascuna de les tres concessionàries es dedica a una zona determinada de la ciutat. SAV s’ocupa de la zona u, abans anomenada sud, i té el 44% de la contracta, per la qual cosa li pertoquen 26 milions d’euros anuals. FCC controla la zona dos, abans anomenada nord. El muntant que li correspon de la concessió és de 22 milions d’euros anuals, un 40%. Secopsa s’ocupa de la zona tres, que es localitza en els Poblats Marítims i Quatre Carreres. Controla el 16% de la concessió amb una valoració de 9 milions d’euros anuals. Aquesta àrea va ser creada en la contracta del 2005. Gràcies que el plec exigia que cap empresa podia gestionar dues zones, Secopsa va poder entrar en un servei que abans només prestaven FCC i SAV.
Per a pal·liar la situació, el tripartit va aprovar un pla de xoc per a les zones u –del Jardí del Túria cap al nord, incloent-hi pedanies– i dos –del riu cap al sud, incloent-hi pedanies– de prop d’un milió d’euros per a netejar els carrers. S’hi sumen els més de 200.000 que va destinar per a arreglar la zona tres –Quatre Carreres i els Poblats Marítims–. Més operaris, més cisternes de neteja i més agranadores mecàniques per a combatre la brutedat. Tot, finançat, segons la regidora de la matèria, Pilar Soriano (Compromís), amb la permuta d’uns diners que l’anterior govern municipal va pagar de forma irregular a la contracta.
A pesar de l’esforç, la brutedat persisteix. El fem s’acumula al costat dels contenidors i hi ha absència de neteja, denuncien els veïns. Barris com Torrefiel, Beteró, la Saïdia, els Orriols, l’Illa Perduda, Nou Moles o el Bulevard Sud-Sant Vicent són alguns dels que han protestat més. Els Orriols, per exemple, han reclamat en una carta a l’alcalde Joan Ribó (Compromís) una millora de la neteja, més personal i més maquinària per a agranar. “No s’ha notat molt l’esforç de l’Ajuntament. La ciutat continua estant bruta”, critica María José Broseta, presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de València.
El tripartit ha augmentat un 3% el pressupost en neteja per a enguany. “És insuficient, ho sabem. Però és un esforç important dins de les limitacions pressupostàries que tenim a causa de la pesada herència del PP”, reconeixen fonts municipals. Amb aqueix augment, el pressupost per a neteja es recupera a nivells del 2012. “És encara insuficient”, critica el líder de Ciutadans a València, Fernando Giner, que ha reclamat un increment de 4 milions d’euros en la partida. El PP també critica la insuficiència, a pesar de les seues tisorades quan governava. La brutícia és l’herència de Barberá més pesada que afronta el tripartit. I si es jutja per les queixes dels veïns, de moment, no li ha guanyat la batalla. Ni de lluny.
