El Federico García Lorca més flamenc
Encara que va ser per la negativa a interpretar un altre espectacle, ‘Poeta en Nueva York’ era l’obra predestinada perquè el ballarí Rafael Amargo la portara al flamenc. Processa una devoció artística i familiar per Federico García Lorca. I d’aquesta admiració, va sorgir el seu amor per l’anomenada ‘capital del món’ arran de la lectura del llibre del poeta granadí.
“La primera vegada que vaig anar a Nova York no em va agradar. Però quan vaig llegir ‘Poeta en Nueva York’ em vaig enamorar de la ciutat, la vaig descobrir. I això va motivar que hi tornarà unes quantes vegades”, ha afirmat Amargo. Per això era l’artista perfecte per a versionar l’obra del referent literari. Un text que mai no havia estat en el punt de mira per a transformar-lo en teatre, flamenc o cine. “M’he atrevit a fer-ho”, ha dit enorgullit.
No obstant això, Amargo ho ha fet. Va començar el 2002, i ara arriba al Teatre Principal de València durant els dies 6, 7 i 8 d’aquest mes. Amb un èxit d’acollida: més de 40.000 espectadors aquest estiu a Granada. Es tracta d’un espectacle de flamenc, però amb suport audiovisual, el segell d’identitat de les actuacions que du a terme l’artista andalús. I allò que l’ha portat a la fama.
“El 50% del meu èxit és de Juan Esterlich, el director de la part audiovisual que m’acompanya. És el que entén i comprén la meua bogeria artística”, ha confessat. No debades, tots dos ja preparen una altra actuació nova. En aquest cas, basada en el cine surrealista de Luis Buñuel. “Accentuarà el meu deliri encara més. Promet portar-la a València, que és una ciutat que m’encanta per a fer teatre per la passió i les ganes de festa que transmet el públic”, ha afirmat.
Tanmateix, l’artista flamenc també ha tingut temps per a reivindicar la dansa. “No som el germà pobre de les arts escèniques”, ha clamat. “A la dansa li falten més noms propis, més figures mediàtiques que atraguen el públic”, ha defensat, i sentencia: “El model de companyies no genera visitants. La gent vol veure una persona, de la qual se sàpia la vida i hi empatitze per les seues creences o les seues formes artístiques”. La irreverència, la sinceritat i la passió del referent del flamenc fent un tribut al seu estimat poeta.
