Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Els 10 reptes en mobilitat que afrontarà en dos anys l’Ajuntament de València

Un dels nous autobusos de l'EMT.

Carlos Navarro Castelló

La nova política de mobilitat que ha emprés l’Ajuntament de València de la mà del regidor Giuseppe Grezzi és, sens dubte, una de les que més debat i expectació genera.

Actuacions com la transformació parcial per a vianants de l’entorn de la Llotja, de les Torres de Serrans, el doble sentit de Baró de Càrcer, la primera fase de la remodelació de línies de l’EMT o els nous carrils bici amb l’anella ciclista com a màxim exponent han recollit elogis i crítiques de qualsevol mena i de diferents sectors, però la veritat és que no han deixat ningú indiferent i han plasmat un canvi clar respecte del model aplicat pel PP en els últims 24 anys.

No obstant això, si totes aquestes accions han generat polèmica en més o menys mesura, amb l’equador del mandat molt prop no són pocs els reptes que queden per executar, alguns dels quals de gran importància que de segur que generaran encara més controvèrsia.

1. Prohibició de l’estacionament nocturn en el carril bus. Sens dubte, una de les mesures que més revolada ha causat, fins i tot dins del tripartit. Grezzi en va anunciar la posada en marxa per al 10 d’abril en el carril bus de les línies nocturnes de l’EMT, però davant de les crítiques per falta d’informació i d’alternatives pel PSPV i de València en Comú, finalment es va acordar ajornar la prohibició al començament de maig. De moment, Mobilitat ja ha aconseguit convéncer sis aparcaments perquè òbriguen a la nit a preus reduïts (entre 5 i 7 euros), però els hostalers tractaran de pressionar per a frenar la mesura, ja que temen la pèrdua d’ocupacions.

2. Expansió de carrils bici. Sens dubte, uns dels senyals d’identitat de la Regidoria de Mobilitat. Després de l’obertura de l’anella ciclista el mes de març passat, que ja s’ha convertit en el carril bici més usat de València, actualment les obres més importants estan en el tram que va de l’avinguda del Cid a la plaça de Sant Agustí i el que connecta Malilla amb Russafa. A més, estan projectats també a Regne de València, Grans Vies, Gran Via de les Germanies, a l’avinguda de la Constitució, a General Avilés-Mestre Rodrigo, a l’avinguda de Joan XXIII, al carrer dels Sants Just i Pastor, a Jesús-Gaspar Aguilar i al carrer de l’Institut Obrer. També es crearà un itinerari cicle de vianants entre Natzaret i Quatre Carreres.

3. Transformació de plaça de la Reina per a vianants. Un dels projectes més importants de la legislatura pel fet de ser una zona emblemàtica, una de les més turístiques de la ciutat. L’Ajuntament va iniciar el mes de setembre passat un procés participatiu (‘Participa Reina!’) per a conéixer les inquietuds de tots els afectats (hostalers, comerciants, veïnat, falles, taxistes, etc.), que quedaran plasmades en el projecte final, que encara no s’ha presentat. Les obres de l’adaptació per a vianants inclouran la rehabilitació integral de l’aparcament subterrani i el trasllat de les rampes d’accés al cantó de la plaça de la Reina amb el carrer de la Pau, de manera que en quedarà alliberada tota la zona central. Les obres tenen un termini estimat d’un any i mig i la previsió era que s’iniciaren aquest mateix any.

4. Segona remodelació de línies de l’EMT. Una altra de les iniciatives que més debat generarà, ja que tot canvi de parades i recorreguts en el transport públic afecta milers d’usuaris. La primera fase ja va generar crítiques i arreplega de milers de signatures per les associacions de veïns. Aquesta segona fase anirà marcada per les obres d’adaptació per a vianants de la plaça de la Reina, on actualment paren 8 línies de l’EMT (4, 8, 9, 11, 16, 28, 70 i 71) que s’hauran de reubicar, segurament entre la plaça de l’Ajuntament i el carrer del Poeta Querol. L’objectiu final és eliminar duplicitats en els recorreguts, augmentar la velocitat comercial i reduir la circulació de busos en el centre històric. Per fer-ho, estan creant-se intercanviadors (parades de grans dimensions) en tota la ronda interior (zones com ara la plaça de Tetuan, la de Porta de la Mar, el carrer Xàtiva o les Torres de Quart), que connectaran les línies regulars amb busos llançadores, que seran els únics que circularan pel nucli històric.

5. Remodelació de la plaça Mercat-Ciutat de Bruges. Després de l’adaptació parcial per a vianants provisional que es va escometre en l’entorn del Mercat Central i de la Llotja, la Conselleria d’Obres Públiques treballa en el projecte de reurbanització de tot l’entorn, un altre dels més monumentals i emblemàtics del mandat, juntament amb el de la plaça de la Reina. Una vegada estiga acabat el projecte, serà l’Ajuntament el que l’execute. Aquesta actuació estarà lligada a la finalització de l’aparcament subterrani del Mercat Central, les obres del qual està previst que s’inicien aquest mateix any.

6. Instal·lació de càmeres amb lector de matrícules. Un dels projectes aprovats en els primers pressupostos participatius. L’actuació està vinculada a les restriccions de trànsit en l’entorn de La Llotja i les Torres de Serrans. L’objectiu és eliminar el trànsit oportunista d’aquestes zones i que tan sols veïns, taxistes, repartidors a unes hores específiques i vehicles d’emergències puguen accedir a l’interior del perímetre controlat per aquestes càmeres, que sancionaran els vehicles les matrícules dels quals no estiguen autoritzades a circular per aqueix emplaçament. La mesura es posarà en marxa aquest mateix any.

7. Pacificació en els barris del Carme, el Botànic, el Pla del Remei i Benimaclet. En tots aquests barris s’han iniciat processos participatius amb l’objectiu final de pacificar el trànsit i reordenar l’espai públic per a fer-lo més amable i sostenible. En el cas del Carme, per exemple, la idea és que zona de la plaça del Tossal i els carrers de la Corona, de Dalt, de Baix i els adjacents siguen d’accés exclusiu a veïns, taxistes i càrrega i descàrrega aquest mateix any.

8. Reurbanització de Pérez Galdós-Giorgeta. Una de les artèries principals de circulació de València, però també una de les més sorolloses i incòmodes. Després d’anys de reivindicacions veïnals, els regidors d’Urbanisme, Vicent Sarrià, i de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, es van comprometre el mes de gener passat a cobrir el túnel de l’avinguda de Pérez Galdós-Giorgeta i a enjardinar la superfície a manera de bulevard. L’objectiu és escometre el projecte en aquesta legislatura per fases i, fins i tot, iniciar-ne alguna. L’actuació consistirà a eliminar un carril de la calçada per cada sentit per a ampliar les voreres i en la creació de carril bici.

9. Reurbanització de l’avinguda del Port. Qualificada pel mateix Grezzi com una “autopista urbana”, és una altra de les grans avingudes de la ciutat que es pretén pacificar. De moment ja s’ha aprovat en els pressupostos participatius fer baixar el carril bici de la vorera a la calçada, la qual cosa s’hauria d’executar aquest mateix any. Però no serà l’única transformació que s’hi escometrà, ja que, a més, un altre dels objectius és que el carril bus siga de doble sentit i incrementar l’arbratge per a reduir la pol·lució.

10. Adaptació per a vianants de la plaça de l’Ajuntament. Potser l’actuació més complexa que planeja el tripartit i que serà continuïtat de la transformació per a vianants de la plaça de la Reina, encara que, tal com va reconéixer el mateix alcalde, Joan Ribó, no arribaran a temps per a executar-la en els dos anys que queden del mandat actual. No obstant això, va manifestar el seu compromís ferm de dur a terme una actuació ambiciosa per a convertir l’espai en una autèntica plaça per a l’ús i el gaudi dels vianants, en compte d’“una rotonda per als cotxes i els autobusos”.

Etiquetas
stats