eldiario.es

Menú

El model urbanístic de Blasco, les carreteres de Rus i els camions que destrossen Pedralba

En aquest municipi valencià hi ha embossos constants entre camions que arranquen trossos d’edificis i destrossen la carretera

El conflicte per la variant sud trenca la unitat de vot dels partits del Botànic i augura un altre conflicte en el Consell

- PUBLICIDAD -
Dos camiones se quedan atascados en Pedralba

Dos camions es creuen a Pedralba Sí a la Variante Sur

El municipi de Pedralba, en un cantó del Parc Natural del Túria, té un problema greu que divideix els veïns i que s’ha traslladat a les institucions. La via principal del poble, el carrer de la Séquia, no té prou capacitat per al trànsit que rep i no es poden creuar dos camions en un tram sense fer caure a terra algun senyal i, fins i tot, parts dels habitatges.

Resulta, a més, que aquesta via forma part del patrimoni cultural de la vila i que, a causa dels problemes del trànsit, es va esfondrant. Al centre del poble, d’uns 3.000 habitants, hi ha una cooperativa vinícola que atrau una gran part de la circulació de vehicles pesants, per això impedir el trànsit en aquesta carretera no és una solució viable.

Els veïns fa anys que es queixen d’aquest problema. Sense importar la simpatia política, tots coincideixen en el fet que la situació “no pot continuar així” i busquen alternatives per a desviar el trànsit per fora del municipi. La part que els divideix és la solució. El 2011 l’alcalde, Roberto Serigó, del PP, va elevar al Consell, amb el beneplàcit de la Diputació d’Alfonso Rus, el projecte de les variants –carreteres per fora del poble–. L’informe de la Conselleria d’Obres Públiques hi va estudiar huit alternatives: quatre pel nord, que no passen pel parc natural, i quatre pel sud, que jugaven amb els límits, i va rebutjar les quatre del nord atenent-ne exclusivament a criteris econòmics: eren carreteres més llargues (de 3 a 7 quilòmetres) i, per tant, més cares. Així doncs, es va decantar per estudiar dues variants sud, que afecten el parc natural, a falta de resoldre l’estudi sobre inundabilitat de la zona i el d’impacte paisatgístic sobre el parc natural.

L’entramat burocràtic

Però als informes, sol·licitats el 2013, se’ls van avançar les eleccions. El 2015 l’autodenominat govern del canvi va prometre, una vegada constituït el Pacte del Botànic, posar fi al model urbanístic especulatiu –vigent des de l’època del conseller Rafael Blasco– i minimitzar l’impacte ambiental de les obres. És a dir, protegir els paratges naturals i la biodiversitat, prioritzar els interessos mediambientals. Per a fer-ho, des de Medi Ambient, dirigida per la branca ecologista de Compromís (Verds-Equo), es va acordar la revisió i la paralització dels PORN (Plans d’ordenació de recursos naturals) i es va prioritzar el que afecta el Túria. Així doncs, el projecte variant nord i variant sud va quedar en suspens fins que finalitzara la revisió.

Ni a l’Ajuntament de Pedralba ni als veïns que fa anys que viuen aquest problema els va semblar bona idea la paralització del projecte. Així doncs, fonts dels Verds asseguren que es va anar pressionant la Diputació (del PSPV) perquè continuara el projecte de la variant sud.

Les diferents posicions de l’Administració autonòmica sobre aquest afer i la falta de coordinació van portar la vicepresidenta Mónica Oltra a explicar –que no signar– i a anunciar l’expropiació dels terrenys que voregen el riu, l’últim pas per a començar les obres. El mateix dia Medi Ambient es va adonar de l’error i ordenà la paralització d’aquest decret, que va presentar un escrit en Diputació. Això es va provocar, segons el diputat de Verds-Equo, “per una traïció del PSOE de Diputació, que va colar el decret”.

Ruptura de la unitat de vot del Botànic

La “traïció” del PSPV s’ha tornat a retraure aquesta setmana en les Corts. El PP va rescatar la reivindicació de l’alcalde de Pedralba i va portar una PNL, pactada amb els socialistes, en què comprometien el Consell a accelerar el procés d’obres. Amb aquesta proposta, no sense un debat ben mogut ple de retrets, el PSPV va trencar la unitat de vot amb els seus socis del Botànic per donar suport al PP. “Han traït el Pacte del Botànic”, explicava Juan Ponce, diputat de Verds-Equo, encarregat de defensar la posició de Compromís. La votació va indignar la Conselleria, segons apunten fonts del departament, en què les discrepàncies cada vegada són més habituals.

Ponce és biòleg i activista ecologista, amb una trajectòria ben llarga en la coalició Compromís de Vilamarxant, per això coneix en profunditat el Parc Natural del Túria, afectat pel conflicte de la variant. El diputat explica que això que els veïns anomenen “hortes antigues abandonades” formen part de l’espai natural protegit i que tenen alt valor i potencial ecològic –les terres confrontants a un riu són les més fèrtils–, que poden convertir-se en bosc de ribera. Ponce detalla la posició de Compromís en aquesta qüestió: advoquen per la variant nord, si bé necessita més pressupost, i per reforçar la protecció del Parc del Túria. A més, explica que des de Medi Ambient s’estudia expandir la ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus) pel parc natural per a integrar-lo en la Xarxa Natura 2000, que el proveiria de fons europeus. El problema de fons, segons el diputat, és el model urbanístic i de parcs naturals que prové de l’‘època Blasco’. “Un parc natural pensat per a l’especulació”.

El model urbanístic de Blasco i les carreteres de Rus

El conseller Rafael Blasco, en la seua etapa al capdavant de la Conselleria de Territori del PP, va aprovar un paquet legislatiu que, més que ordenar, va comportar un marasme legal per a la planificació territorial valenciana. Quatre lleis i dos reglaments que sumaven més de mil articles de compliment obligat per a regular l’urbanisme. El 2007, a penes mesos després que Blasco canviara de conselleria, es va aprovar el decret de creació del Parc Natural del Túria per a protegir l’espai. Llavors va ser Esteban González Pons el conseller que el va signar, però el projecte es va iniciar, com consta en el decret, en època de Blasco. Al seu torn s’aprovà el Pla d’ordenació dels recursos del Túria –abreviat en les sigles PORN–, que va ser dissenyat de manera que fragmenta els espais protegits, com un llenç ple de taques. La redacció del pla i el mateix gràfic marcaven les “àrees d’influència”, una mena de pista sobre els espais en què es podria construir. Tot això en plena esplendor de la bambolla immobiliària, que esclataria un any després.

La Diputació de València, liderada per Alfonso Rus, va començar el 2007 una sèrie d’obres de carreteres per aquesta zona per a unir Xestalgar, Bugarra, Casinos, Pedralba, Vilamarxant, Xest i altres municipis. El 2013, el responsable de la corporació provincial va acudir a Pedralba a inaugurar la CV-380, una part de la variant nord –mateixa alternativa que va rebutjar conselleria pel cost econòmic–. Llavors, el president de la Diputació va qualificar aquest tram de carretera com “la més important que s’ha executat a Pedralba en moltíssims anys, atés l’enorme impacte que tindrà per als veïns del municipi” i va anunciar el “compromís personal” que “en molt poc de temps, una vegada se solucione l’impacte ambiental de l’obra, començaran les obres per a construir una ronda sud que millore encara més les comunicacions del municipi”.

La divisió dels veïns

Al poble s’han constituït dues associacions que defensen sengles solucions per als xocs de camions: Sí a la Variant Sud i En Defensa del Paisatge de Pedralba. Els primers exigeixen que comencen immediatament les obres de la variant sud i retrauen als segons ser una associació de “pixapins de fora del poble” que defensen “uns terrenys d’horta abandonada”. Per contra, En Defensa del Paisatge de Pedralba defensen el parc natural pel seu valor biològic –amb més de 1200 espècies vegetals i diverses espècies animals protegides, com l’àguila cuabarrada– i paisatgístic. Des d’aquesta plataforma demanen a la Diputació de València que col·labore amb la Conselleria de Medi Ambient i a la resta des veïns que comprenguen que “el poble està integrat amb l’horta i aquesta carretera –la variant sud– funciona com una barrera”. “El medi ambient no pot ser l’última prioritat”, afigen. Així mateix, recorden que l’Ajuntament va aprovar una moció de Compromís en què es prohibeix aparcar en el tram conflictiu i es va proposar instal·lar semàfors de control volumètric –que impedeixen el pas de dos vehicles pesants al mateix temps–.

A l’altre costat, Sí a la Variant Sud considera que els semàfors “no solucionen res” i retrauen directament a Julià Álvaro, secretari autonòmic de Medi Ambient, que mantinga el poble en aquesta situació “per decisions polítiques”.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha