A l’ombra de Joan Ribó

A l’ombra. Passen desapercebuts i sempre estan darrere dels focus. Són peces elementals perquè l’engranatge del tercer consistori més important d’Espanya puga tirar endavant. Són indispensables per al seu cap, l’alcalde Joan Ribó. Però ningú en parla. “No són els protagonistes, només ajuden l’alcalde. És a ell a qui han de dirigir-se les mirades”. La frase, pronunciada en el seu entorn més pròxim, reflecteix la filosofia de modèstia de la ‘guàrdia de corps’ de l’Alcaldia.

No obstant això, ocupen els llocs directius del que durant anys va ser el ‘búnquer’ particular de l’exalcaldessa popular Rita Barberá. On només els anteriors capos del departament d’Alcaldia podien accedir a les dependències de qui detenia la vara de l’Ajuntament de València. Lloc en què l’anterior cap de Gabinet de l’ara senadora podia fer i desfer al seu capritx, encara que sempre complint els designis de Barberá. Era la seua germana, Asunción Barberá.

Amb les eleccions municipals de maig del 2015, el PP va ser desnonat del poder municipal. I a partir d’ací, les regnes de les distintes àrees de què es compon l’Alcaldia capitanejada per Ribó van ser assumides com un repte per cinc assessors. Són el denominat G-5 de l’Alcaldia. La seua arribada ha revolucionat un departament “ancorat en el segle xviii”.

De la seua confiança més estricta

El personal que va escollir Ribó perquè l’ajudaren en els seus propòsits combinava joventut i experiència i distints perfils. Però tots reunien una qualitat: era de la seua confiança. Una aptitud no menor en aquests casos.

La seua ombra més directa és Esther Tarín. És la seua cap de Gabinet i s’encarrega de marcar l’agenda a l’alcalde, de preparar-li tota la documentació necessària per quan acudeix a debats, de com són les relacions amb els ciutadans, de distribuir les tasques entre els altres ‘caps’ d’alcaldia. És la mà dreta de l’alcalde. Un lloc que ja va ocupar la legislatura passada com a assessora del llavors portaveu de Compromís i que també va exercir quan Ribó era diputat autonòmic per Esquerra Unida. Negociadora del pacte de govern local, forma part dels adherits a la coalició valencianista. I en la seua motxilla, carrega una dilatada carrera en l’activisme veïnal.

L’altra peça més destacada del G-5 de l’Alcaldia és Feliciano Albadalejo. Exregidor en l’oposició per Esquerra Unida en les dues primeres legislatures de Barberá al capdavant de València, és el cap de Servei d’Alcaldia. Advocat i extècnic municipal de l’Emshi, coordina tota l’àrea jurídica del consistori. És a dir, s’encarrega de controlar totes les decisions que comporten transcendència jurídica i administrativa. Una tasca àrdua que li va encarregar Ribó per la relació d’amistat personal que manté amb ell. Les seues trajectòries polítiques sempre han anat a l’una. A pesar que ara ell forme part de la pota de Compromís, Iniciativa, i el primer edil dels adherits a la coalició.

El grup selecte de Ribó el completen Xavier Ribera, Sandro Pons i Pau Vendrell. Ribera, més jove, és qui té la responsabilitat d’assessorar l’alcalde en temes econòmics –fonamentalment, pressupostos– i contractació. Sociòleg i economista de professió, va ser assessor del grup municipal de Compromís la legislatura passada i va participar en la negociació del Pacte de la Nau. Vendrell, també jove, va ser periodista uns quants anys en RTVV i en el col·lectiu Lambda. És qui porta l’àrea de comunicació, qui dissenya com s’ha transmetre, com cal vendre la tasca del tripartit municipal.

L’encarregat de la planificació urbana, de les infraestructures i dels temes urbanístics és Sandro Pons. Vinculat a moviments com Per l’Horta, ha treballat durant anys en qüestions urbanístiques per a la vicepresidenta i portaveu del Consell Mònica Oltra i per al mateix Ribó. Ara és el cervell que aconsella com ha de ser la futura ciutat de València.

Trencar amb ‘perquè ho mane jo’

La imatge de Ribó deixant la vara tot just que li la van lliurar en la investidura com a alcalde va ser tot un gest. I aquest gest s’ha traslladat al dia a dia del funcionament de l’Alcaldia. Més encara quan els treballadors de l’Alcaldia van veure com no eren acomiadats, sinó que els nous inquilins confiaven en els seus serveis. “Ells pensaven que serien acomiadats”.

“Els funcionaris estaven molt encotillats, preguntaven fins on havien de posar fins i tot les flors del despatx”, relaten fonts municipals. “Totes les decisions passaven per l’anterior cap de Gabinet, Asunción Barberá”. Ara ha canviat. Els funcionaris municipals tenen llibertat per a fer la seua faena sense haver de consultar qualsevol cosa. Un canvi d’hàbits que encara costa, que s’ha implantat amb molta pedagogia i que encara genera complicacions al selecte club que dirigeix l’Alcaldia.

“S’han donat casos en què deien als assessors: ací fora hi ha un document perquè el signe l’alcalde. I ells deien: passeu i que us el signe. Responien: però ací es pot passar al seu despatx?”. L’anècdota reflecteix la manera de funcionar de l’equip municipal de Barberá. “En 24 anys els funcionaris no havien xafat el despatx de Barberá gens”, indiquen fonts del govern local.

No debades, els treballadors de què és l’Ala Oest de l’Ajuntament de València es van sorprendre quan se’ls va reunir a tots per a demanar-los consell i que explicaren al detall la seua tasca als nous responsables. Entre ells, cal dir-ho, estava Ribó. La situació va despertar sorpresa per la seua presència. Altres detalls, com no portar una roba determinada, eliminar la quasi uniformitat dels treballadors del departament ha trencat amb els usos de Barberá.

“Una xica va explicar que el seu càrrec era el de mossa d’alcaldia. És a dir, es dedicava a estar asseguda esperant que l’anterior alcaldessa li demanara que li portara un café o un altre encàrrec”, relaten fonts de l’Alcaldia. “Quan se li va dir que passava a exercir en l’Alcaldia una faena de la seua formació, perquè calia per la càrrega de treball, va arrancar a plorar donant les gràcies”.

A aquestes complicacions, se suma la de l’estat en què els nous responsables van trobar el departament. No hi havia ni un sol expedient, els calaixos estaven buits, els ordinadors estaven formatats. L’Alcaldia era un autèntic solar. I a causa d’això, ho han hagut de reconstruir durant tots aquests primers mesos de govern. Una càrrega de treball més per a acumular.

Un cap “natural”

Perquè l’engranatge de l’Alcaldia funcione, cal que la peça principal coordine els seus peons de manera adequada. I per això el tracte, la relació del G-5 amb l’alcalde ha de ser excel·lent. De fet, segons apunten fonts del departament, així és. La confiança que dóna als seus subordinats en la tasca que duen a terme i el seu esperit de consens i de treball en equip són les claus que indiquen l’èxit de la magnífica sintonia que hi ha entre el cap i el seu equip.

Unes aptituds que van ajudar, just, perquè el pacte a tres bandes per a forjar l’actual govern local integrat per Compromís, PSPV i València en Comú tirara endavant abans que el de la Generalitat Valenciana amb els mateixos actors polítics. “Imposa el lideratge de manera tranquil·la, natural, en especial, per la seua capacitat d’escoltar, raonar i pactar”, elogien des del seu entorn.

Un fet que fa molt més fàcil la relació de Ribó amb la seua ‘guàrdia de corps’. Amb ells junts, sol despatxar almenys una vegada per setmana. Encara que hi ha vegades, si el tema és molt rellevant, que ho fa de manera diària i individualitzada, a pesar que siguen deu minuts per a entendre les claus de l’assumpte. “Això sí, quan ell diu no, és que no”, refermen persones pròximes a ell.

I com és la relació del club selecte de l’Alcaldia amb les altres delegacions? Segons sembla, excel·lent, magnífica. Són els adjectius que utilitzen per a definir-la. “La relació és més bona, no té comparació amb la que hi havia en l’anterior legislatura entre edils del PP. Molts ni es parlaven entre ells. Era un govern partit”, asseguren les mateixes fonts.

Amb quatre mesos al capdavant del govern, sembla que la mecànica del Departament d’Alcaldia no necessita oli perquè rode. Està ben greixat, malgrat uns petits detalls. Cinc persones són les encarregades de fer-ho possible. Però amb discreció. Les càmeres són per a l’alcalde, per a Joan Ribó. A ells els agrada més mantenir-se apartats. I des d’ací, elaborar un treball clau en el rumb que prendrà la ciutat els pròxims anys. És la seua comesa discreta i allunyada dels focus. Sempre a l’ombra de Joan Ribó.