eldiario.es

9

Síguenos:

Boletines

Boletines

Josep Maria Casas

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 106

Seguint la pista del 3% als ajuntaments de CiU

La Fiscalia Anticorrupció i la Guàrdia Civil han entrat aquest divendres a la seu central de Convergència i a la de la seva fundació CatDem, s’han emportat documentació dels seus dos últims tresorers, Andreu Viloca i Daniel Osàcar, i han escorcollat quatre ajuntaments convergents. Seguien la pista de les suposades comissions del 3% pagades per l’empresa Teyco, de la família Sumarroca, al partit d’Artur Mas.

A la seu de la Fundació CatDem, l’antiga Fundació Trias Fargas, que va canviar de nom arran del cas Millet, els agents han estat més de vuit hores regirant documentació i ordinadors per recavar dades sobre les aportacions de les empreses del grup Sumarroca. Posteriorment, s’han dirigit a la seu de Convergència, a on han escorcollat el despatx i l’ordinador d’Andreu Viloca, que és tresorer del partit i de la CatDem.

Seguir leyendo »

Siguiendo la pista del 3% en los ayuntamientos de CiU

La Fiscalía Anticorrupción y la Guardia Civil han entrado este viernes en la sede central de Convergència y en la de su fundación CatDem, se han llevado documentación de sus dos últimos tesoreros, Andreu Viloca y Daniel Osàcar, y han registrado cuatro ayuntamientos convergentes. Seguían la pista de las supuestas comisiones del 3% pagadas por la empresa Teyco, de la familia Sumarroca, al partido de Artur Mas.

En la sede de la Fundación CatDem, la antigua Fundación Trias Fargas, que cambió de nombre a raíz del caso Millet, los agentes han estado más de ocho horas revolviendo documentación y ordenadores para recabar datos sobre las aportaciones de las empresas del grupo Sumarroca. Posteriormente, se han dirigido a la sede de Convergència, donde han registrado el despacho y el ordenador de Andreu Viloca, que es el tesorero del partido y de la CatDem.

Seguir leyendo »

Convergència i Unió: quatre dècades de baralles

Quan es preguntava per les cícliques tensions entre Unió (UDC) i Convergència (CDC), els dirigents d’aquests dos partits solien referir-se a “la mala salut de ferro de CiU”, però, fins i tot, el ferro es pot trencar. En els seus 37 anys de matrimoni polític, convergents i democristians han ballat sovint amb un peu en el precipici, s’han llançat múltiples ultimàtums, però mai les seves crisis de parella havien estat tan profundes.

Marcar perfil propi. Durant més de trenta anys, des que lidera Unió, Josep Antoni Duran Lleida ha intentat desmarcar-se dels seus socis convergents, marcar un perfil propi. A principis dels vuitanta ja es va plantejar per primera vegada que els dos socis de CiU s’acabessin fusionant, però Duran sempre es va negar a tals pretensions.

Seguir leyendo »

Convergència y Unió: cuatro décadas de peleas

Cuando se preguntaba por las cíclicas tensiones entre Unió (UDC) y Convergència (CDC), los dirigentes de estos dos partidos solían referirse a "la mala salud de hierro de CiU", pero, incluso, el hierro se puede romper. En sus 37 años de matrimonio político, convergentes y democristianos han bailado a menudo con un pie en el precipicio, se han lanzado múltiples ultimátums, pero nunca sus crisis de pareja habían sido tan profundas.

Marcar perfil propio. Durante más de treinta años, desde que lidera Unió, Josep Antoni Duran Lleida ha intentado desmarcarse de sus socios convergentes, marcar un perfil propio. A principios de los ochenta ya se planteó por primera vez que los dos socios de CiU se acabaran fusionando, pero Duran siempre se negó a tales pretensiones.

Seguir leyendo »

Un Xavier Crespo amb el suport de Convergència va a judici pels seus contactes amb la màfia russa

La Fiscalia Anticorrupció, diversos jutjats d’instrucció i la Sindicatura de Comptes han ficat el nas en la gestió del convergent Xavier Crespo com a directiu sanitari i com a exalcalde de Lloret de Mar, però aquest s’ha mantingut impassible com a diputat al Parlament fins que, en plena campanya de les municipals, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ordenat que se li obri judici oral. Aquest 3 de juny, Xavier Crespo seurà a la banqueta dels acusats per respondre del suposat tracte de favor que, en els seus temps d’alcalde de Lloret de Mar, va donar als negocis immobiliaris d’una trama de la màfia russa, que va recompensar-lo amb generosos regals.

La Fiscalia demana per Crespo una pena de dos anys i mig de presó, disset anys d'inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics, una multa de 831.600 euros i que retorni els suposats suborns que va rebre gràcies a Andrei Petrov. Aquest és un empresari d’origen rus resident des de fa una quinzena d’anys a Lloret de Mar, que va començar amb una xurreria i ha acabat com a promotor immobiliari, i que els investigadors consideren testaferro d’una trama de la màfia russa que opera a la Costa Brava.

Seguir leyendo »

Un Xavier Crespo arropado por Convergència va a juicio por sus contactos con la mafia rusa

La Fiscalía Anticorrupción, varios juzgados de instrucción y la Sindicatura de Cuentas han husmeado en la gestión del convergente Xavier Crespo como directivo sanitario y como exalcalde de Lloret de Mar, pero éste se ha mantenido impasible como diputado en el Parlament hasta que, en plena campaña de las municipales, el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya ordenó que se le abriera juicio oral.

Este miércoles, Xavier Crespo se sentará en el banquillo de los acusados para responder del supuesto trato de favor que, en sus tiempos de alcalde de Lloret de Mar (Girona), dio a los negocios inmobiliarios de una trama de la mafia rusa, que le recompensó con generosos regalos.

Seguir leyendo »

Les denúncies sobre el Port de Barcelona acaben a l'arxiu

De sempre, els molls de Barcelona han estat l’escenari d’episodis de delinqüència de tot tipus, però fins ara mai s’havien acumulat tantes denúncies de corrupció urbanística que, tot sigui dit, han acabat embarrancant: primer, el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), el magistrat Daniel de Alfonso, ha arxivat una investigació sobre el projecte de la Marina del Port Vell només quatre dies després d’insinuar en una conferència en una universitat nord-americana que el regidor convergent Antoni Vives podria haver cobrat comissions. Segon, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) rebutja investigar la denúncia contra Felip Puig formulada per un empresari francès que pretenia aconseguir la concessió de l’IMAX. I tercer, el jutjat d’Instrucció número 31, el mateix que segueix el sumari del cas de la família Pujol Ferrusola, ha arxivat la querella d’un empresari barceloní contra el president de l’autoritat portuària, l’exsenador convergent Sixte Cambra, per presumpta prevaricació. Els processos judicials relacionats amb el Port de Barcelona s’han enfonsat, si bé en l’últim cas encara hi ha un recurs a l’Audiència per fer-lo surar.

En un cicle de conferències sobre corrupció urbanística a la Columbia Law School, Daniel de Alfonso va insinuar que Antoni Vives hauria cobrat comissions en una suposada operació de blanqueig de capitals d’origen rus provinents de paradisos fiscals i destinats a la reforma de la marina per a iots de luxe del port Vell de Barcelona. De fet, el director de l’Oficina Antifrau no va mencionar cap nom, però, pels comentaris que va fer, apuntaria al convergent Antoni Vives, vicepresident del Port de Barcelona, tercer tinent d’alcalde de la ciutat i número quatre de Xavier Trias en les municipals del 24 de maig.

Seguir leyendo »

Las denuncias sobre el Puerto de Barcelona acaban en el archivo

Desde siempre, los muelles de Barcelona han sido el escenario de episodios de delincuencia de todo tipo, pero hasta ahora nunca se habían acumulado tantas denuncias de corrupción urbanística que, todo sea dicho, han acabado embarrancando: primero, el director de la Oficina Antifraude de Cataluña (OAC), el magistrado Daniel de Alfonso, ha archivado una investigación sobre el proyecto de la Marina del Port Vell sólo cuatro días después de insinuar en una conferencia en una universidad norteamericana que el concejal convergente Antoni Vives podría haber cobrado comisiones. Segundo, el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) rechaza investigar la denuncia contra Felip Puig formulada por un empresario francés que pretendía conseguir la concesión del IMAX. Y tercero, el juzgado de Instrucción número 31, el mismo que se encarga del sumario del caso de la familia Pujol Ferrusola, ha archivado la querella de un empresario barcelonés contra el presidente de la autoridad portuaria, el ex senador convergente Sixte Cambra, por presunta prevaricación. Los procesos judiciales relacionados con el Puerto de Barcelona se han atascado, si bien en el último caso todavía queda un recurso en la Audiencia para devolverlo a flote.

En un ciclo de conferencias sobre corrupción urbanística en la Columbia Law School, Daniel de Alfonso insinuó que Antoni Vives podría haber cobrado comisiones en una supuesta operación de blanqueo de capitales de origen ruso provenientes de paraísos fiscales y destinados a la reforma de la marina para yates de lujo del Port Vell de Barcelona. En realidad, el director de la Oficina Antifraude no mencionó ningún nombre, pero, por los comentarios que hizo, apuntaba al convergente Antoni Vives, vicepresidente del Puerto de Barcelona, tercer teniente de alcalde de la ciudad y número cuatro de Xavier Trias en las municipales del 24 de mayo.

Seguir leyendo »

La Banca Privada d'Andorra s'encamina cap a la liquidació

Descartada la nacionalització o un rescat, el govern del liberal Toni Martí estudia tres sortides després de la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA): la seva venda a una altra entitat andorrana, intentar estabilitzar-la per col·locar-la a una entitat estrangera o encarar amb urgència la seva liquidació.

Un exdirectiu del sector bancari andorrà apunta que, en tot cas, la decisió no la prendrà Toni Martí sinó la resta dels banquers andorrans, els quals, de moment, són reticents a una absorció tal com els suplica el cap del seu govern perquè desconeixen la situació financera real de BPA després de ser intervinguda per blanqueig de diners d’organitzacions criminals.

Seguir leyendo »

La Banca Privada de Andorra se encamina hacia la liquidación

Descartada la nacionalización o el rescate, el Gobierno del liberal Toni Martí estudia tres salidas tras la intervención de Banca Privada de Andorra (BPA): su venta a otra entidad andorrana, intentar estabilizarla para colocarla después a una entidad extranjera o encarar con urgencia su liquidación.

Un exdirectivo del sector bancario andorrano considera que, en todo caso, la decisión no la tomará Toni Martí sino el resto de los banqueros andorranos, quienes de momento son reacios a una absorción, tal y como les suplica el presidente de su Gobierno, porque desconocen la situación financiera real de BPA tras ser intervenida por blanqueo de capitales de organizaciones criminales.

Seguir leyendo »