eldiario.es

9

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

Simón Alegre

Licenciado en Ciencias Políticas y de la Administración por la UCH-CEU y doctor por la UNED. Ha escrito artículos de opinión en Levante-EMV, la revista Lletraferit, el libro Últimes Vesprades a Mestalla y varios medios digitales. En la actualidad, trabaja en el sector del marketing de contenidos

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 8

Que no s´apague la flama

Ja fa tres setmanes que va celebrar-se a l´edifici de la Fundación Bancaja un acte realment brillant en defensa del Dret Foral valencià (o de les competències que teníem per legislar en matèria de Dret Civil). Els qui assistírem podem donar fe de la transversalitat i del patriotisme cívic que van impregnar l´esdeveniment. I això va ser certament emocionant. Poder vore a representants dels diferents partits valencians deixant, per uns moments, les sigles a banda per uns interessos autòctons comuns no és una experiència tan recurrent. Encara que siga per un greuge comparatiu inadmissible (si es comprova l´actuació del govern de l´Estat i les retirades de recursos amb altres Comunitats Autònomes), similar al relatiu a l´infrafinançament, els valencians estem necessitats d´estes demostracions de força per fer-nos valdre com un poder propi. És el nostre autogovern lo que està en joc. Un autogovern que, llunyanament, prové del segon text legislatiu extens més antic d´Europa, com s´assenyala enFurs de València. 1238-1707. Una aproximació al seu origen i posterior evolució , de Vicente García Edo. Altre fet incontrovertible que justifica ser i sentir-nos valencians. I, tot i que abans comentava que resultava encoratjador vore els representants dels partits bandejant les seues diferències durant hora i mitja, més ho ha sigut constatar com de lluny ha arribat un moviment, l´encapçalat per l´Associació Valenciana de Juristes (AVJ), que és societat civil pura i dura. I que, amb la força de la voluntat i la independència que implica no comptar amb fonts de finançament alienes, ha fet arribar la reivindicació a les finestres més properes a la ciutadania. Les dels ajuntaments (més de 130 (representatius de la majoria del cens), des de Vinaròs a Oriola i des de València a Requena), que han sigut els motors autèntics d´este èxit. Com afirma el dit popular, lo difícil és mantindre´s. Així que, si volem que, vista la inexistent sensibilitat governamental davant les reivindicacions de retirades dels recursos d´inconstitucionalitat (una omissió que comportarà malentesos en qüestions d´herències, matrimonis, etc.), la capacitat de legislar en matèria de Dret Civil propi es tinga en compte en la reforma de la Carta Magna vinent, ara toca no baixar la guàrdia i fer costat a l´AVJ en les seues activitats divulgatives i reivindicatives. Gràcies a tots els qui heu fet possible (ells saben quins són) esta campanya de dignificació i ànims.

Seguir leyendo »

Tots els dies són 3 de maig

Ja fa una setmana del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa i, lamentablement, no podem afirmar que els objectius de la commemorada Declaració de Windhoek estiguen prop de ser aconseguits.

Més enllà de les nostres percepcions individuals, resulta notori que la llibertat de premsa és un dret escàs arreu del món. Un dret expressat per l´article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans, però que té una materialització certament deficient en els sistemes polítics estatals.

Seguir leyendo »

4 Indicadores electorales que acercarán al PP (y Ciudadanos) a la mayoría absoluta

Nos acercamos a unas nuevas Elecciones Generales que llegarán, salvo sorpresa mayúscula, envueltas en el escepticismo y desencanto. Por mucho que algunos votantes se las planteen en términos de una especie de segunda vuelta, no ha lugar el formato y, por lo tanto, la suma de estas racionalidades individuales no conducirá a ningún tipo de racionalidad colectiva.

Se trata, como es obvio, de unas nuevas elecciones en las que se parte de cero y los anteriores resultados tendrán el efecto de una “encuesta reforzada”, lo que tampoco reduce la incertidumbre en el marco de un escenario insólito en la joven democracia española: la cercanía temporal de unas elecciones Generales.

Seguir leyendo »

PSOE i autodeterminació

El dret a decidir que reinvidiquen els partits nacionalistes catalans opera com a un eufemisme del dret d'autodeterminació. Un concepte que, alhora, és una extrapolació d'un instrument jurídic i geopolític ideat per abordar una eixida funcional als processos de descolonització.

Si este enunciat ja pareix massa alambinat, el mateix pot dir-se del romanç de joventut del PSOE amb el dret d'autodeterminació. Paradoxalment, el partit que, ara per ara, més vinculat té el seu futur proper (si no és un 'farol' o pretext la invocació que fa Podemos d'este i a expenses de les abstencions dels nacionalistes catalans) a este assumpte. En els últims mesos, de fet, el tema s'ha inserit en l'agenda política al més alt nivell. Molt per damunt de lleis d'emergència social i unes altres qüestions que pareixien més prioritàries, en este cas, per als partits d'esquerres.

Seguir leyendo »

PSOEmasoquismo

Del tiempo de los balances electorales a esta parte, sin que ello suponga que sus dirigentes hayan de eludir la autocrítica, el PSOE se ha convertido en el muñeco de pim pam pum de la política española, en virtud de una pinza entre PP y Podemos no explicitada, pero notoria en sus efectos.

El descalabro electoral, responsabilidad directa de su discutible labor de oposición y otros problemas endémicos (minorización en las grandes ciudades, incapacidad para conectar con las cohortes más jóvenes…), ha abocado al PSOE a estar a merced de los embates del partido que le superó ampliamente y del que estuvo a punto de darle el sorpasso. Pero, más allá de los deberes por hacer de los socialistas españoles, no deja de resultar sorprendente cómo sus competidores, a derecha a izquierda, tratan de sumir a la formación en el desconcierto más absoluto. Con unos tempos y formas que no habíamos visto, hasta ahora, en la historia de la democracia española. Se daba por hecho que esta iba a ser la legislatura del diálogo y pacto, pero no eran las performances partitocráticas de este fin de semana lo que la ciudadanía esperaba. Y ambas, a kilómetros ideológicos de distancia, tenían el mismo objetivo: el PSOE, que muchos desean pasokizado, a golpe de abrazo del oso o repetición de elecciones.

Seguir leyendo »

El soberanismo se hace mayor

Sí, el soberanismo está iniciando su pubertad, en el sistema de partidos español. Es lo que se desprende de los últimos resultados electorales.

Mientras el eje izquierda-derecha sigue siendo el principal en el que los partidos se alinean y el cuerpo electoral los ubica, emergió con fuerza, desde los últimos comicios al Parlamento Europeo, una línea de fractura entre lo que se ha dado en llamar nueva y vieja política. Por más que existan razonables dudas sobre el trasfondo real de este debate, sí que resulta notorio que el producto se ha vendido con cierto éxito.

Seguir leyendo »

El observatorio independiente de mi casa

La campaña electoral ha sido intensa y una de las más accidentadas que se recuerdan.

Nuevos partidos y formas más modernas de comunicación entre políticos y electores. La televisión sigue reinando en la batalla de los medios e Internet se erige en la cámara de segunda lectura de todos los resultados. Un espacio en el que Podemos es el rey, con un número de seguidores en Facebook y Twitter que, prácticamente, dobla el de su inmediato perseguidor, el PSOE.

Seguir leyendo »

Bronco y marrullero

Es complicado sacar conclusiones positivas del reciente debate entre Mariano Rajoy y Pedro Sánchez.

Sin duda, las tácticas venían anunciadas de antemano por el runrún de las encuestas. El socialista, con las urgencias históricas. No tanto para recortar distancias en pos de una derrota lo más honrosa posible, sino para no ceder la segunda posición en las preferencias de los españoles a los partidos emergentes. Por lo tanto, no le quedaba otra que jugar al ataque. Sin contemplaciones.

Seguir leyendo »

Democracia: ¿en tu casa o en la mía?

Ahora que parece que el pluralismo moderado va a verse más reforzado que nunca en el sistema de partidos español, no es mal momento para replantearse si hay que adaptar la Ley Electoral a los fenómenos mediáticos de nuestros días.

Las Juntas Electorales constituyen unos casos especiales de Administraciones Guadiana, que aparecen y desaparecen. Deben resolver con particular inmediatez, pero también viven largas etapas de inactividad. Si este ha sido un año de gran intensidad electoral, los siguientes pueden resultar idóneos para abordar con mayor tranquilidad algunas reformas que sirvan para actualizar las instrucciones (en algunos casos, demasiado abiertas) de las Juntas Electorales.

Seguir leyendo »

Antiseparatisme mediàtic

No he triat eixa paraula tan demodé que encapçala el text perquè m'agrade. Recorda unes èpoques superades, però el debat del procés sobiranista català les porta novament a l'actualitat.

Veig les reminiscències del "antes roja que rota" en el tractament mediàtic que, dia rere dia, rep el que en els informatius de TVE-1 (a priori, la de tots, és a dir, també la dels nacionalistes perifèrics) el que ja s'ha batejat, de manera poc casual, com "desafío soberanista". Poques coses hi ha menys asèptiques que el llenguatge. En este cas, ni s'han amagat. La terminologia emprada és prou contundent. És com la contumàcia de dir Àrtur Mas de manera sistemàtica, entre el menyspreu i la mala fe. Segur que Schweinsteiger és més fàcil de pronunciar... Eixe és el respecte de determinades instàncies de l'Estat per certes llengües cooficials.

Seguir leyendo »