El tiempo es un tema de conversación muy socorrido, usado de forma mayoritaria en conversaciones de ascensor, cuando no se sabe de qué hablar, o simplemente para romper el hielo. Así que nadie se sorprende cuando alguien te aborda con una frase del tipo "qué buen día hace hoy, ¿verdad?". 

Lo que ya sorprende mucho más es la cantidad de minutos que la mayoría de las cadenas de televisión generalistas, públicas o privadas, dedican hoy en día al tiempo. Es rara la semana en que no mandan dos o tres reporteros a otros tantos lugares del mapa a explicar, o bien las peripecias de los ciudadanos afectados por inundaciones, nevadas u otras calamidades a las que no están acostumbrados; o bien a dar cuenta de lo bien que se está en las plazas, playas o paseos marítimos gracias al sol y las altas temperaturas.

El temps és un tema de conversa molt socorregut, emprat de forma majoritària en converses d'ascensor, quan no se sap de què parlar, o simplement per trencar el gel. Així que ningú se sorprèn quan algú t'aborda amb una frase del tipus "quin bon dia fa avui, oi?".

El que ja sorprèn molt més és la quantitat de minuts que la majoria de les cadenes de televisió generalistes, públiques o privades, dediquen avui dia al temps. És rara la setmana en què no envien dos o tres reporters a altres tants indrets a relatar, o bé les peripècies dels ciutadans afectats per inundacions, nevades o altres calamitats a les quals no estan acostumats; o bé a donar compte de com de bé s'està a les places, platges o passejos marítims gràcies al sol i les altes temperatures.

Una de les primeres declaracions oficials i uns dels acords finals de la cimera del G-20 celebrada a la Xina va ser que cal impulsar un creixement de l'economia fort, sostenible, equilibrat i inclusiu. Aquest redactat pot acontentar sectors de la població que veuen o pateixen la desigualtat però que alhora es creuen el missatge oficial de què l'única sortida és el creixement econòmic. En canvi, molts economistes i els moviments ecologistes no compren aquesta idea. Vegem per què.

Primer, què vol dir creixement econòmic? A grans trets, es refereix a l'increment del PIB, que mesura el valor monetari dels béns i serveis produïts (valor de mercat dels béns comercialitzats i cost econòmic dels béns i serveis públics) deixant de banda allò que no té relació amb el mercat, com ara la feina domèstica no remunerada.

Una de las primeras declaraciones oficiales y uno de los acuerdos finales de la cumbre del G-20 celebrada en China fue que hay que impulsar un crecimiento de la economía fuerte, sostenible, equilibrado e inclusivo. Este redactado puede contentar a sectores de la población que ven o sufren la desigualdad pero que a la vez se creen el mensaje oficial de que la única salida es el crecimiento económico. En cambio, muchos economistas y los movimientos ecologistas no compran esta idea. Veamos por qué.



Primero, ¿qué significa crecimiento económico? A grandes rasgos, se refiere al incremento del PIB, que mide el valor monetario de los bienes y servicios producidos (valor de mercado de los bienes comercializados y coste económico de los bienes y servicios públicos), dejando de lado lo que no tiene relación con el mercado, como el trabajo doméstico no remunerado.

Que Barcelona i l'àrea metropolitana pateixen un greu problema de qualitat de l'aire ja comença a ser un fet amplament conegut. Els darrers mesos fets com el frau dels vehicles dièsel o l'arribada de macro creuers al port han aparegut als mitjans i han cridat l'atenció de la ciutadania sobre les causes de la gairebé permanent contaminació a la ciutat.

'Respirar pot matar' és la frase que portaven als dorsals els participants de la Pantumacona, una bicicletada mensual per a reclamar l'espai perdut en favor del cotxe i promoure un model de ciutat sostenible, i que es va celebrar el mes passat a Barcelona amb milers de participants. Exageraven? Gens ni mica.

Que Barcelona y el área metropolitana sufren un grave problema de calidad del aire ya empieza a ser un hecho ampliamente conocido. Los últimos meses hechos como el fraude de los vehículos diesel o la llegada de macro cruceros al puerto han aparecido en los medios y han llamado la atención de la ciudadanía sobre las causas de la casi permanente contaminación en la ciudad.

Respirar puede matar es la frase que llevaban en los dorsales los participantes de la Pantumacona, una bicicletada mensual para reclamar el espacio perdido en favor del coche y promover un modelo de ciudad sostenible, y que se celebró el mes pasado en Barcelona con miles de participantes. ¿Exageraban? En absoluto.

Los últimos meses se ha hablado mucho de la unión de los dos tramos del tranvía, una propuesta presente en el programa de Barcelona en Comú para mejorar la movilidad y disminuir la contaminación atmosférica en la ciudad. Desde el Ayuntamiento se ha trabajado bastante en el tema, consiguiendo el apoyo explícito de Artur Mas primero, y del presidente Puigdemont después. Estos apoyos son bastante trascendentes, teniendo en cuenta que CiU tradicionalmente se ha posicionado en contra de esta solución.

Y he aquí que toda la oposición municipal a excepción de la CUP, a quien no invitaron, ha firmado un manifiesto en el que piden rigor a la alcaldesa, poniendo en duda el coste del proyecto y priorizando la línea 10 del metro y el bus eléctrico. En el manifiesto se «reafirma la necesidad de unir los dos tranvías pero hay que estudiar y evaluar todas las alternativas posibles, incluyendo también la opción del bus eléctrico.» También remarcan la falta de consenso, a pesar del acuerdo entre los dos principales administraciones. La realidad es que los dos proyectos son prioritarios y se quieren llevar a cabo. No se trata de uno u otro.

Els darrers mesos s'ha parlat força de la unió dels dos trams del tramvia, una proposta present al programa de Barcelona en Comú per millorar la mobilitat i disminuir la contaminació atmosfèrica a la ciutat. Des de l'Ajuntament s'ha treballat força en el tema, aconseguint el suport explícit de Artur Mas primer, i del president Puigdemont després. Aquests suports són força transcendents,  tenint en compte que CiU tradicionalment s'ha posicionat en contra d'aquesta solució.

I vet ací que tota la oposició municipal tret de la CUP,  a qui no van convidar, ha signat un manifest en el que demanen rigor a l'alcaldessa, posant en dubte el cost del projecte i prioritzant la línia 10 del metro i el bus elèctric. Al  manifest es «reafirma la necessitat d'unir els dos tramvies però cal estudiar i avaluar totes les alternatives possibles, incloent també l'opció del bus elèctric.» També remarquen la manca de consens, tot i l'acord entre los dues principals administracions.

La setmana vinent comença a Paris la COP21, conferència organitzada per Nacions Unides per adreçar el repte del canvi climàtic. Un repte colossal, el més important que afronta la humanitat, causa directa de catàstrofes naturals, que influeix notablement en fluxos migratoris com el de Síria i representa l'amenaça més gran per l'alimentació, entre altres coses.

En aquestes cimeres sempre hi ha aspectes positius i negatius. Aquesta no és una excepció. D’una banda ja gairebé tothom admet l'existència del canvi climàtic i els seus efectes, accepta que la activitat humana n'és la causa primera i admet la necessitat urgent de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) per mantenir la temperatura per sota dels 2 graus d'increment respecte a l'època preindustrial. Superar aquests 2 graus representa desencadenar efectes irreversibles.