Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Els sacrificis del professor independentista

Jordi Mumbrú

Els rumors diuen que ha hagut de fer un curs per aprendre a fer mítings i a parlar davant dels mitjans de comunicació. Sigui cert o no, el candidat d'ERC, Oriol Junqueras, continua semblant més un professor d'història (d'història independentista) que un candidat polític. Tant és així que en els actes de campanya fins i tot pregunta als periodistes, com si fossin els seus alumnes, algunes qüestions sobre història. “Sabíeu que més de la meitat dels països d'Europa van aconseguir la seva independència durant el segle XX?”. Una de les altres preguntes que acostuma a formular és quants països s'han independitzat d'Espanya al llarg de la seva història. En aquest cas la resposta no és gens fàcil perquè la llista és llarguíssima: Holanda, Argentina, Xile, Perú, Portugal, Hondures, Veneçuela, Mèxic, Uruguai...

El professor independentista és molt afable en les distàncies curtes però una mica pedant davant la multitud. Més que un candidat que demana confiança per aconseguir el vot, sembla el clàssic intel.lectual que aprofita la mínima oportunitat per demostrar que sap més que ningú. Però aquest punt, encara que sigui negatiu, l'allunya de la imatge del fals candidat simpàtic que sempre somriu i diu el que tothom vol sentir. Per bé o per mal, Junqueras té el seu propi estil.

El seu objectiu en aquestes eleccions és aconseguir que els republicans es converteixin en el principal partit d'esquerres, per sobre del PSC i d'ICV-EUiA. Després d'una crisi interna, agreujada pels anys del govern tripartit, ERC va passar de 21 diputats el 2006 a 10 el 2010. Ara les enquestes els donen entre 15 i 20 escons. Si CiU no aconsegueix la majoria absoluta haurà de buscar un soci per pactar els pressupostos. Sembla increïble pensar que Artur Mas pugui anar a la recerca d'Alicia Sánchez-Camacho, encara que la porta del pacte entre els partits de la dreta mai està tancada. CiU i PP han estat durant anys una parella que ha passat per les seves crisis però que sempre ha sabut superar-les. En el cas que Mas no torni amb Sánchez-Camacho, només tindrà l'opció de Junqueras. Un Govern o un acord entre CiU i ERC seria molt lògic, sempre que Artur Mas vagi de debò en els seus compromisos nacionals. Les enquestes semblen reflectir que molts catalans han comprat la idea que en un país independent es viuria millor però que, tot i així, no s'animen votar CiU. Molts catalans independentistes identifiquen els convergents amb la burgesia, amb les retallades socials, amb el Cas Palau, amb el sí però no amb el PP i tot això els fa una mica de mandra. Aquest és el punt fort d'ERC. El seu punt feble, en canvi, és que si pacta amb CiU per conduir Catalunya cap a la independència haurà d'afrontar una política de retallades socials que els seus votants no comparteixen. “El camí de la independència i el de la justícia social són inseparables. Si algú vol un acord amb ERC, ja sap les nostres condicions”, diu Junqueras. Però ERC deixarà escapar l'oportunitat que se li brinda després de tants anys perseguint la independència?

Entre el tricorni i els comptes

Els republicans treballen amb la idea que el govern central complicarà al màxim l'existència del futur Govern de CiU. I per fer-ho, el Govern del PP en té prou amb deixar de pagar-li quatre factures a la Generalitat. Antiesportiu sí, però letal. L'asfíxia econòmica serà molt més efectiva que enviar a la Guàrdia Civil, que a més també està de retallades. “Si CiU va de debò, haurem de organitzar el referèndum com més aviat millor, perquè des d'Espanya ens ofegaran i serà insostenible”, pronostica un dirigent republicà. “És evident que es poden distribuir els pocs recursos d'una manera més justa, però si Espanya ens ofega, la situació serà tan difícil que ja ni es parlarà de les retallades”, continua. Segons aquesta teoria, abans d'arribar a la independència, Catalunya haurà d'afrontar una llarga travessia pel desert. Aquest polític republicà considera que en dos anys els catalans ja haurien d'haver votat per decidir el seu futur. “A Espanya diran que la consulta no és vinculant, però això ja es veurà”, diu.

El professor independentista ha repetit en diverses ocasions que el moment actual apareixerà als llibres d'història. Per tenir una primera idea del que han d’explicar els historiadors cal esperar fins al 25-N. Si aquest dia CiU no aconsegueix la majoria absoluta i els republicans obtenen un bon resultat, serà de justícia que ERC aporti el seu granet de sorra a la història. Però abans de començar a escriure res, s'haurà de formar govern i Esquerra haurà de pair alguns sacrificis.

stats