La Generalitat considera que la venda ambulant no infringeix la Llei de Defensa de la Competència
A l'estiu, quan hi havia més presència de venedors ambulants pel turisme que atreu Barcelona, els comerciants, a través de la patronal de la petita i mitjana empresa (PIMEC), es van dirigir a l'Autoritat Catalana de la Competència per demanar una resposta des de l'administració a la problemàtica de “competència deslleial”. Aquest òrgan de la Generalitat, però, considera ara que el 'top manta' no infringeix la Llei de Defensa de la Competència (LDC). “No tot acte o pràctica que pugui resultar incòmode per als empresaris integrants d'un sector pot ser qualificat, sense més, com deslleial o anticompetitiu i, en conseqüència, sancionat com a tal, sinó únicament quan atempti contra la institució de la competència en el mercat”, recorda en un text de cinc pàgines l'autoritat.
Així, Competència argumenta que perquè s'apliqui la llei a les irregularitats inherents al top manta no només n'hi ha prou que es tracti d'un acte de competència deslleial sinó que aquest acte ha d'ocasionar un falsejament de la lliure competència que provoqui “una afectació a l'interès públic protegit per la LDC”. “En altres paraules, l'acte de competència deslleial prohibit per la LCD ha de tenir unes conseqüències prou greus al mercat com per afectar a l'interès públic en termes de defensa de la competència”, esgrimeix Competència.
En aquest sentit, matisa que “la defensa de la competència no implica defensar els drets dels competidors sinó més aviat incrementar el benestar del consumidor i la població en general” i apunta que, d'acord amb aquesta afirmació, una hipotètica intervenció de les autoritats de defensa de la competència només estaria legitimada “si hi hagués una lesió de la competència en el mercat (no només entre competidors)”.
De fet, l'ens fa referència a dues resolucions anteriors que avalen el supòsit i rescata una d'elles, de 1995, en què es va constatar que “només en casos molt limitats [els actes de competència deslleial] es poden considerar com a infraccions de defensa de la competència perquè solen estar en joc interessos privats però que no afecten l'interès general ”.
Amb tot, en el text de resposta, Competència reconeix que “aquesta administració no desconeix la problemàtica d'aquest fenomen i el repte que suposa poder combatre'l”. No obstant això, segons la seva visió, el fenomen de la venda ambulant ha de ser abordat des d'altres àmbits i cita com a exemple a l'autoritat tributària, els controls de duanes, els cossos de seguretat, l'assistència social o la sensibilització del consumidor.
