“Si Colau no fos alcaldessa, estaria amb nosaltres. En la nostra lluita”, diu una veu entremig de l'enrenou d'una assemblea –una de les moltes que han decidit l'esdevenir dels venedors a Barcelona aquest any– del Sindicat Popular de Venedors Ambulants. Falten pocs dies per a la celebració del primer aniversari del sindicat. La declaració recull precisament l'esperit d'aquests primers mesos de lluita com a organització a Barcelona: recelen d'un Ajuntament els membres del qual havien lluitat amb ells abans de forma estreta.
El Sindicat segueix, en certa manera, de voltes amb el consistori de la ciutat; participa dels Plans d'Ocupació –11 places als quals es van sumar 40 a l'agost– i de la creació d'una cooperativa capitanejada per l'Ajuntament però segueix pensant que la seva lluita està al carrer. I que ho estarà per molts anys més: “No esperem solucions, la nostra força és aquí baix”, comenten. Davant d'aquesta perspectiva, el Sindicat ha decidit dotar-se d'estructura per a “suportar” les detencions i empresonaments que suposa la seva activitat. Ho faran muntant la seva pròpia cooperativa.
Més enllà d'això, el Sindicat considera els Plans d'Ocupació de Barcelona un “model Trias” per desarticular el moviment. El col·lectiu empara el seu recel en el procés que van viure els treballadors de la ferralla de les naus del Poblenou, ja que –consideren els manters– després de la creació d'una cooperativa amb l'Ajuntament, el moviment es va desarticular. Encara que també aclareix: “Podem arribar a acords, no diem que no a cap reunió. El que segur no volem és que se'ns rendibilitzi des de la dreta”.
“Els nois [venedors ambulants] no acceptaran sense més els Plans d'Ocupació de l'Ajuntament, que no ho solucionen tot. Haurem de seguir lluitant al carrer”, diu un altre dels portaveus del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, que insisteix en la idea de la força del Sindicat com a estructura política i de classe, en resposta a les paraules a Catalunya Plural de la comissionada d'Immigració, Lola López, que considerava el Sindicat excloent pel seu paper mediàtic.
Per seguir la resistència al carrer, tres dels membres que no tenen papers del col·lectiu porten diversos mesos rebent assessorament de la Ciutat Invisible, cooperativa del barri de Sants. Després d'un intens mes de treball, el col·lectiu presentarà a principis d'aquesta setmana la seva pròpia cooperativa, encara sense seu; esperen trobar espai a Ciutat Vella. La cooperativa resultarà en una “cafeteria o bar” que no només dotarà els manters de recursos per afrontar contenciosos o campanyes, també “visibilitzarà la cultura negra”, respon un dels portaveus del Sindicat manter.
La cooperativa permetrà al col·lectiu tenir un espai físic, la venda d'artesanies i robes d'elaboració pròpia d'alguns dels membres i oferir xerrades i altres esdeveniments que permetin recaptar diners per a advocats i altres tràmits. “Ens hem adonat que la resistència és molt cara, la cooperativa serà una caixa de resistència. I també un espai on poder seure i anar al lavabo amb dignitat”, expliquen. La cooperativa, que ara mateix està al 60% d'ingressos –assegura el col·lectiu– per donar el tret de sortida, també comptarà amb col·laboradors que la podran sufragar en part.
Un any de “treball digne”
“La gent es pensa que el Sindicat va organitzar als manters, però no: ja eren una comunitat solidària, amb els seus propis codis”, diuen des del Sindicat, que aquest octubre 11 celebrarà una festa en honor al primer any de la seva fundació a Can Batlló (Barcelona). En la mateixa festa s'anunciarà el nom i logotip de la cooperativa mantera.
El Sindicat de Venedors Ambulants naixia fa un any –ja en aquell moment es va estudiar la possibilitat de formar una cooperativa– per donar a la seva lluita una “traducció als codis polítics d'aquí”, destaca un dels venedors, sobre una lluita que ja portava prop de deu anys articulada, per motius laborals. I culturals.
Després d'un estiu mogut, la resposta contundent de l'Ajuntament –el consistori ha aplicat un pla de saturació en zones com el Passeig de Borbó per l'afluència de venedors– ha obligat el col·lectiu a replantejar la seva estratègia de cara a properes campanyes de venda. La més propera, i la segona més important de l'any, arribarà en unes setmanes: el Nadal. El Sindicat entén que la seva lluita passa ara a una altra fase: “Estem més formats, i tenim més afinitats... Tras la Manta, Iaioflautes, SOS Racisme, assemblees de barri i, molt important, sectors de la base de BComú o de la CUP ”, destaquen des del col·lectiu.
A més, el Sindicat, que ara compta amb uns 150 membres estables, ha ampliat el seu radi d'acció; en aquests mesos han mantingut reunions amb venedors de Saragossa, València o Madrid. Per al Sindicat el més important és “seguir ampliant la base i evitar la criminalització”. Tenir cura de la família mantera, com destacava –en l'acte de presentació de la creació del col·lectiu fa un any– el també portaveu del Sindicat, Pape Diop: “Som treballadors dignes, les nostres famílies no acceptarien diners dolents”. El mateix Pape mantenia l'esperit fa uns dies, assegut a un banc del barri del Besòs, on viu amb la seva dona. “Cada dia és més difícil. Però seguim, seguim íntegres”.