El gran repte de les ciències socials contemporànies és aconseguir extreure dades quantificables i, per tant, mesurables i susceptibles de ser comparades d’un objecte d’estudi tant canviant i difícil de parametritzar com és la societat humana. Perquè sense dades concretes, justificables i susceptibles de ser comparables no hi ha ciència ni conclusions plausibles.
Fins als anys 90 el PIB va ser l’índex més utilitzat per avaluar el desenvolupament humà en un país però la realitat va evidenciar que no era un indicador que apuntés informació real sobre l’índex de benestar d’una societat, sinó dades de la seva riquesa en global. El PIB, per exemple, d’un país ric en petroli podia ser molt alt, malgrat els beneficis no arribessin a tots els seus habitants i la riquesa produïda s’acumulés en unes soles mans.
A l’extrem contrari, i en contraposició al PIB, a finals dels setanta va sorgir un índex molt popular sobretot entre ONG’s i grups alternatius, el de la Felicitat Nacional Bruta. Llençat des del Regne de Buthan, la seva intenció es mesurar el grau de felicitat, de satisfacció amb la vida, dels seus habitants. Partint d’una base budista planteja que una societat es desenvolupa positivament quan desenvolupament material i social van de la mà, es complementen i es reforcen. Les seves quatre àrees de valoració són la sostenibilitat d’aquest desenvolupament sostenible, la preservació i promoció dels valors culturals, la conservació del medi natural, i l'establiment d'un bon govern.
Mesurar el benestar de les personesFugint d’ambdós extrems a partir dels 90 es va anar imposant l’ús de l’Índex de Desenvolupament Humà, un indicador que també neix per mesurar la qualitat de vida dels essers humans que viuen en un territori, però que ho vol fer amb una mirada més amplia. Més enllà dels paràmetres merament econòmics del PIB, l’IDH té tres pilars de dades: les relacionades amb la salut, amb l’educació i les econòmiques en un intent d’identificar millor quina és realment la qualitat de vida dels habitants d’un territori.
Precisament, per aconseguir que les dades que s’extreuen siguin el més definitòries possibles de la realitat d’un territori, ja fa més de mitja dècada que la Direcció General de Política Regional i Urbana, depenent de la Comissió Europea, treballa juntament amb altres organismes per definir el Social Progress Regional European Index (SPI), un indicador que vol anar més enllà de resultats basats només amb dades econòmiques per intentar dibuixar de la manera més acurada possible el benestar de les persones d’una determinada societat, el seu nivell de progrés social. Fer-ho implica haver de sumar altres indicadors com ara els que mesuren accés a l’educació, factors mediambientals... dades que habitualment s’agrupen en tres grans àmbits: Necessitats bàsiques, Fonaments del benestar i Oportunitats.
Una de les principals finalitats d’aquest índex –i la raó per la qual el promou la Comissió Europea- es poder valorar els esforços que es fan per millorar la vida dels ciutadans amb, entre d’altres, la distribució dels Fons de Cohesió de la Unió Europea.
L’avantatge que implica l’indicador europeu sobre l’SPI a nivell mundial és que té en consideració indicadors específics “europeus” que poden ser molt definidors per la regió. Així, per exemple, no es considera indicatiu el nivell de matriculació dels menors en educació primària perquè es parteix del fet que en els països d’aquesta àrea polític -geogràfica l’educació bàsica és universal i el fet diferencial es que ha d’incloure també l’educació secundària obligatòria, el valor que sí que es té en consideració.
Catalunya, PIB vs SPI EuropeuL’Índex de Progrés Social Europeu s’ha calculat per a 272 regions. Avui Catalunya ocupa la posició 58 en aquest rànquing de regions europees segons el seu PIB per càpita, una posició que cau fins al lloc 165 quan s’apliquen els paràmetres de l’índex de desenvolupament social, força darrera d’altres regions espanyoles i europees amb menor PIB.
A què es deu aquesta diferència? Aquesta és una de les preguntes que intentaran resoldre els experts convidats a la conferència “Líders en PIB i a la cua en desenvolupament social? L’índex regional europeu de desenvolupament social a debat”, que la Fundació Catalunya Europa celebra el proper divendres, 6 de maig, al Palau Macaya de Barcelona. Representants del Parlament i la Comissió Europea, així com experts en l'àmbit del desenvolupament, analitzaran com pot complementar el SPI indicadors més tradicionals com el PIB; i les particularitats del cas català. La trobada, que se celebra sota la presidència de la consellera de Benestar Social, Dolors Bassa, compta amb la col·laboració del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies; la Fundació Josep Irla i l’Obra Social “la Caixa”; i el suport del grup Verds/ALE del Parlament Europeu. Aquí trobareu més informació sobre la jornada.
Sobre este blog
La Fundación Catalunya Europa (FCE) es una fundación privada sin ánimo de lucro que tiene como objetivo hacer presente Catalunya en Europa y Europa en Cataluña a través del debate y la generación de conocimiento en economía, gobernanza, democracia, sociedad y cultura.
