La PAH, desallotjada però somrient
No és el més habitual que després d'un desallotjament la gent surti aplaudint, cantant i rient. En canvi és el que va passar ahir quan els Mossos d'Esquadra van treure, un per un, escortats per dos agents, el mig centenar d'activistes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca que seguia a la sucursal del Banco Popular, ocupada des de primera hora del matí a les Rambles de Barcelona, per forçar la dació en pagament del pis de José Antonio, que ha passat de deure 390.000 euros a 590.000 amb la hipoteca multidivisa que va signar.
La Rosario, una afectada de 60 anys, deia ahir que per ella el càntic més important és el que diu “se nota, se siente, la PAH está presente”, perquè per ella la plataforma és “més que una família, i quan estem tots junts en una acció, ho notes, i jo em quedo molt a gust”. Aquesta sensació va ser la que va imperar l'entorn del Banco Popular, on la Rosario va resistir pacíficament al desallotjament amb la resta d'aquesta gran família.
El bon humor ja predominava des de primera hora, quan els activistes es van vestir de capellans i escolanets per assenyalar la influència que exerceix l'Opus Dei sobre l'entitat, i remarcar que en el cas del José Antonio, el banc no havia mostrat res semblant a la caritat cristiana. La calor els va fer abandonar els vestits, però no els ànims.
A mitja tarda, semblava que la PAH arribava a un acord amb l'entitat, que havia acceptat signar la dació en pagament de José Antonio amb la mediació del Col·legi d'Advocats. El banc, però, no va acceptar la condició que demanava la plataforma: exigien llegir la proposta d'acord abans d'abandonar el vestíbul de l'entitat. El Banco Popular no estava disposat a demostrar la seva bona voluntat i va tirar l'acord enrere.
Alguns feien cares llargues, però la intenció era evitar que decaiguessin els ànims: “Tenim aigua i menjar, tenim quaranta PAHs a Catalunya, tenim el precedent de Sabadell, i farem els torns que facin falta, si algú vol aprofitar que estem pel centre per sortir de festa, fins i tot ens podem fer torns per això”, deia l'activista Adrià Alemany. El precedent de Sabadell és l'ocupació d'una sucursal d'Unnim el passat febrer per demanar la dació per l'Ahmed. Després d'un desallotjament similar van rebre el suport de les PAH de tot l'Estat, que van ocupar oficines d'Unnim i BBVA, fins que l'entitat va acceptar la dació.
En el cas de José Antonio, la PAH denuncia que el banc li va vendre una hipoteca multidivisa “amb desinformació i engany”. Si la seva hipoteca inicial era de 390.000 euros, després de cinc anys s'ha incrementat fins als 590.000, i això que l'afectat ja n'ha abonat 100.000 després de cinc anys de pagar mensualitats. Ara fa quatre anys que José Antonio es va quedar sense feina, i en fa dos que no té cap ingrés. El passat dia 28, les PAH catalanes ja van ocupar 20 oficines de l'entitat per demanar al banc que acceptés la dació, però davant la falta de resposta, ahir van optar per resistir a la de Barcelona.
La habitual resistència pacífica en el desallotjament
Sentar precedents és una cosa que preocupa a la PAH. També a les entitats que es resisteixen a cedir a la pressió. Des del moment en què el banc es va fer enrere, va aparèixer l'ombra del desallotjament. Al final de la tarda va començar a arribar gent per donar-hi suport, però no va ser fins les deu del vespre quan es va saber que la jutgessa havia ordenat el desallotjament. El primer que van fer dins de l'entitat va ser seure tots a terra i agafar-se dels braços, per provar la resistència, ràpidament dispersada per la calor.
“Quan vinguin els Mossos, ja hem vist com ho hem de fer, i com que entraran tots els companys de fora, anem-nos posant cap al fons per facilitar-ho”, explicava Alemany a dins. I així ho van fer. Finalment va arribar el gran desplegament de la Brigada Mòbil, que va tallar les Rambles i es va trobar els activistes ja tancats dins la sucursal. Mentrestant, els turistes curiosos feien fotos i preguntaven. Les paraules “bank”, “crisis” o “street” s'anaven escoltant repetides. Algun fins i tot s'atrevia amb “mortgage” i “evictions” (hipoteca i desallotjaments) per il·lustrar els estrangers. Qui preguntava agraïa la resposta, desitjava sort o fins i tot s'aturava a escridassar a la policia.
Mentrestant, els agents van entrar a la sucursal, van arrossegat un per un els que resistien a dins, els van identificar i els van acompanyat a l'exterior del cordó policial. Alguns es queixaven de blaus als braços i pessics, però tots se sumaven a la gentada que ja estava a fora donant crits d'ànims a tots els que sortien, que aprofitaven per saludar. “Quin ambient més guai que hi ha dins”, remarcaven alguns un cop a fora.
El degoteig d'activistes arrossegats pels Mossos va ser lent, i es va allargar fins passada la una de la matinada. A fora, els activistes van passar aplaudit i vitorejant l'últim en sortir tant com el primer. Menys resistència van presentar els aparells de tuitaires i streamerstuitaires streamers. Un cop fora, la community manager de la PAH va haver de demanar un mòbil prestat per informar qui els seguia des de la distància: “Totes les tuitaires de la PAH ens hem quedat sense bateria. Ens van traient. Tornarem.” Mentrestant, Alemany, megàfon en mà, demanava a la gent que estigués atenta a les xarxes socials, perquè no estan disposats a desistir fins aconseguir la victòria del José Antonio, va insistir.
Un cop fora i gestionada la tornada a casa dels que venien d'altres poblacions, s'acomiadaven: “Ara ens mereixem descansar, per agafar forces per tornar i per poder anar a treballar demà, els que tinguem la sort de tenir feina”. Alguns, però, tot i les cares d'esgotament, encara es van animar a fer una copa. Encara no han pogut celebrar la dació del José Antonio, però sí la feina ben feta. De moment les PAHs catalanes ja porten una setmana intensa, i això que encara és dijous.
