eldiario.es

9

CATALUNYA

El futur de l'educació també es decideix el 25-N

Mentre tot apunta que la qüestió nacional serà el centre de la campanya electoral, sectors com l'educació lluiten per aconseguir presència en el debat públic després de dos anys de retallades. Per això mateix la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) va organitzar un debat amb membres d'alguns dels partits que es presenten a les eleccions per posar sobre la taula les qüestions que preocupen al sector educatiu.

Sisena hora

Una de les primeres mesures que va dur a terme la darrera consellera, Irene Rigau, en entrar al departament va ser l’eliminació de la sisena hora, una hora lectiva al dia de més a les escoles públiques que servia per equivarar els seus horaris amb els de les concertades. La seva implantació, a càrrec del tripartit, va servir per “reparar esquerdes entre els centres públics i concertats”, en paraules de Dolors Rius (PSC), exsecretària general d’Educació en època d’Ernest Maragall. Per això, els socialistes, ERC –sense posar terminis– i ICV-EUiA es comprometen a recuperar-la. CiU i PP, per “realisme”, admeten que la sisena hora es seguirà aplicant només a aquells centres que tinguin un nivell de fracàs escolar elevat o un entorn socioeconòmic desfavorable.  

Abandonament prematur dels estudis

Un de cada quatre joves catalans –el 26%– deixa d’estudiar abans de completar l’ensenyament secundari postobligatori –el batxillerat o la formació professional. La xifra, que la totalitat dels partits considera alarmant, s’ha reduït des de l’any 2008 en un 7%, una davallada que avala “l’ofensiva de país” contra el fracàs escolar que, segons Rigau, ha dut a terme CiU. De totes maneres, l’actual nivell d’abandonament dista molt del 15% que marca l’Estratègia Europa 2020, i la majoria de partits considera que no es pot combatre aquest fenomen destinant tan sols el 3,95% del PIB català a educació, un percentatge molt inferior al que pressuposta de mitjana l’Estat espanyol –el 4,7%– o la Unió Europea –5,18%.

L’equitat, en qüestió

Amb més d’un 20% de la població catalana vivint per sota del llindar de la pobresa, les famílies cada cop tenen més dificultats per fer front a la despesa que suposa la formació dels seus fills. L’educació segueix sent gratuïta i universal, però els ensenyaments no obligatoris i alguns serveis educatius són cada cop més inaccessibles per algunes famílies. És el cas, per exemple, de l’educació infantil. Segons l’anuari 2011 de la Fundació Jaume Bofill, el pas dels infants per les escoles bressol “genera efectes molt positius en els seus resultats acadèmics posteriors”.

Tanmateix, la Generalitat ha reduït la seva aportació a les escoles bressol de 1.800 a 875 euros per alumne i any –més d’un 50%–, una retallada que ha obligat molts centres a incrementar dràsticament la quota a les famílies. ICV-EUiA assegura que recuperarà l’aportació prèvia a les retallades –“els diners els traurem de retirar els 20 milions en concerts que reben les escoles que segreguen per sexe”, sosté l’ecosocialista Lluís Esteve–, i PSC i PP es comprometen a destinar-hi al voltant de 1.300 euros.

A l'altre extrem del sistema educatiu, l'equitat també s'ha vist afectada per un augment del 66% dels preus de les matrícules universitàries. L'informe Educació i mobilitat social a Catalunya, de la Fundació Jaume Bofill, senyala la pobresa com origen de la desigualtat d’oportunitats en titulacions post-obligatòries, ja que les persones que creixen en una llar de renda baixa tenen 14 cops menys opcions de titular-se. El Govern defensa que les famílies han de carregar amb el cost de les matrícules perquè les classes més baixes no accedeixen a la universitat, però els sector mobilitzats consideren que el que el nou sistema de preus farà més extremes les diferències.

Un altre cas que ha comportat queixes per manca d’equitat és el servei de menjador. Amb els actuals nivells de pobresa, molts nens i nenes fan a l’escola el seu únic àpat calent del dia, però la congelació de les beques de menjador i els impagaments de la Generalitat estan posant contra les cordes el seu accés al servei. Durant el debat organitzat per la FAPAC, la federació va arrancar el compromís de totes les formacions de regular d’una manera clara la gestió dels menjadors i les seves beques. 

Situació laboral

Entre els ajustos del Govern central i els de la Generalitat, els docents catalans han patit una retallada del sou del 10%, han hagut de fer front a l’increment de les ràtios i han carregat amb una hora lectiva més al dia. Però qui més ha patit les mesures anticrisi del Govern han estat els interins, 1.300 dels quals han passat a la bossa de substituts, i els propis substituts, els quals han vist com se’ls reduïa a un 85% la jornada i el sou. Tot això, sumat al fet que no es cobreixen les baixes fins al cap de quinze dies, ha significiat la “precarització” dels llocs de treball, segons Carles Martínez (ERC), una valoració que comparteixen tots els partits excepte el PP i CiU, que els consideren “demagògics” –en paraules de Rigau– perquè ignoren l’actual situació de crisi.

A la universitat, també són els treballadors més vulnerables els que han patit les retallades: els professors associats i el personal interí. La Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) estima que el curs passat hi va haver prop de 1.000 acomiadaments a les universitats públiques catalanes i recorda amb el pla de contractació de personal que va presentar el curs passat, la Generalitat plantejava que, dels 2.000 professors permanents de les universitats públiques que es jubilaran en els propers 10 anys, el Govern només en substituirà la meitat.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha