“Catifa vermella” per a les dones en política?

“El Congrés amb més dones diputades de la Democràcia” titulaven diversos mitjans després de les eleccions del passat 20 de desembre. Gairebé tenim un Congrés dels Diputats amb representació paritària: dels 350 escons, 138 corresponen a dones, un 39,4%. I no ha estat fruit de la generositat espontània de molts homes que han deixat pas a companyes de files, ni del pas del temps que, evidentment, no fa per ell mateix a les societats més justes, sinó de la Llei d’Igualtat que obliga els partits a incloure un 40% de tots dos sexes en les seves llistes de candidats electorals.

És cert que hi ha moltes més dones en l’espai polític però encara, en aquest àmbit també, queden molts reptes per aconseguir fins a arribar a la democràcia paritària: compartir el 50% de tots els espais de poder. És en aquest context que les deu autores de “Catifa vermella”, vam compartir les nostres trajectòries, aprenentatges i reflexions. Aquest llibre ens ha reunit a dones per reflexionar en veu alta, des de la nostra pròpia experiència, com hem viscut l’exercici de la política institucional. Durant la presentació a Barcelona van estar presents les grans conquestes recents, una certa aturada i / o retrocés actual, sensació d’alguns avenços molt consolidats, cert sabor dolç-amarg ... “Perquè només la llibertat, quan s’acosta, fa visible l’esclavitud” deia la filosofia Maria Zambrano.

Constatem que encara hi ha molts obstacles per arribar a la igualtat en àmbits públics i també en el de la política com, per exemple, la manca de visibilitat de les dones i la rotació de les dones en càrrecs de responsabilitat. Situacions, actituds que impedeixen la consolidació de lideratges polítics perquè el poder dels partits i dels mitjans de comunicació al màxim nivell, continuen estant gairebé en exclusiva en mans d’homes. I la paritat, que primer es varen auto-aplicar els partits d’esquerra i ara la llei obliga a tots a les llistes electorals, ha tingut com a conseqüència la incorporació d’un nombre significatiu de dones, que no és poc i al seu torn resulta bàsic per avançar, però està clar que estem lluny d’una igualtat en aquests espais. Per això és imprescindible compartir i debatre estratègies més enllà de la simple presència numèrica de dones.

Així, les que promovem la paritat creiem que resulta positiu per a totes les dones. Defensem la presència de totes les dones, no només perquè es tracta d’un dret sinó perquè enriqueixen amb la seva visió i raonament qualsevol esfera, tant pública com privada. Sens dubte, el fet que arribin les dones als àmbits de poder, i com més aviat, és imprescindible per empènyer a favor de la igualtat, per aconseguir avanços en totes les polítiques. El sol fet que les dones estiguin presents de forma equilibrada resulta positiu ja que es tracta de corregir un dèficit de representació democràtica. A més, la presència de dones en primers nivells de responsabilitat té un “efecte mirall” positiu. Potser ni Angela Merkel o Soraya Sáez de Santamaria tinguin com a prioritat promoure la igualtat, però sí serveixen de model a moltes altres. Dones diverses i diversos models de lideratge de dones ocupant espais de poder.

Les antecessores, les mestres, les divulgadores, les lluitadores ... així com totes aquelles que són còmplices feministes, amb les seves aportacions i variats punts de vista, s’han demostrat imprescindibles per traçar una trajectòria política o social que promogui els drets de les dones. D’aquí que en el moment de participar i divulgar aquest llibre haguem de recordar i agrair el treball de totes elles ja que els seus esforços han fet que avui nosaltres puguem estar conquerint nous espais. D’aquesta mateixa manera, la diversitat de les dones coautores, contrastos entre mirades i perspectives, ha ajudat a enriquir el debat que vam mantenir. Especialment també, vull recordar amb gratitud a totes les companyes amb qui he compartit taula, estratègies i xarxes per poder fer possible projectes polítics. Les còmplices que resulten imprescindibles en el camí.

La “Catifa vermella” és el nom irònic que Carme Porta, coordinadora del projecte, ha volgut donar a aquest llibre per remarcar que a les dones no se’ns posa precisament una catifa vermella a la política. Recordem que la presència equilibrada de dones a la política no és només un repte d’igualtat sinó un repte democràtic, una democràcia que no pot considerar plena amb una manca de representativitat de més de la meitat de la seva població: la democràcia plena requereix que homes i dones compartim espais de poder i, per tant, co-decidim.

Lourdes Muñoz

coautora