“La nit encara no és nostra”

Un dissabte a les 00:37 a Barcelona: “Guapa, has arribat?” “Siií, ja fa un ratet. Com un llamp. Tu també?”. Són missatges que s'intercanvien dues noies joves. “Jo no tinc aquest costum, però quan agafo un taxi sí que ho passo malament”, explica una altra. Per què? “Pocs metres quadrats i vehicle conduït per un home sol”. “Jo sovint quan surto de nit prefereixo quedar-me a dormir a casa d'una amiga a tornar sola”, apunta una veïna de Vallcarca, un dels barris de muntanya de Barcelona.

Totes aquestes situacions són familiars per a moltes dones que no se senten segures de nit als carrers d'una ciutat com Barcelona. “Estem en una de les ciutats més segures del món”, diu la regidora a càrrec de l'àrea de feminismes de l'Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez, que ha treballat a l'Equador precisament en un projecte sobre assetjament sexual en l'espai públic. No obstant això, reclama feminitzar l'espai públic i lluitar contra formes de violència naturalitzades en els nostres carrers, com “el mal anomenat piropo, aquesta manera d'abordar a les dones pel carrer, que és de les violències més petites que moltes dones i homes ni tan sols reconeixen com a violència”. Aquest tipus de comentaris intimiden i “fan que una dona no passi per certs espais”.

“La majoria de dones anem super previngudes amb el mòbil o les claus a la mà, i potser mai hem patit una agressió sexual, però sí que hi ha una sensació de risc imminent”, explica la pedagoga Eva Bonet. “Ho tenim interioritzat des de petites, quan ets adolescent i comences a sortir i la teva mare et diu que vagis amb compte i no arribis tard, sobretot per por d'una agressió sexual. Després quan tens trenta ja tens naturalitzat enviar un missatge a les teves amigues dient que estàs bé”, apunta. “No ho vius com un conflicte fins que no t'adones que els teus amics homes no t'envien missatges dient que han arribat bé a casa”. De la mateixa manera que la majoria de dones tenen aquestes conductes naturalitzades, la majoria d'homes no és conscient de la problemàtica.

Apropiació de l'espai

Apropiació de l'espaiLa inseguretat té a veure amb notar que un espai no és teu. La sociòloga Sílvia Casola diu que li passa sovint, sobretot al metro. “Anar a seure i tenir un home amb les cames ben obertes, al que l'hi fas notar i no reacciona”, exemplifica. “El problema és que el masclisme s'ha fet seves seves formes més subtils i més difícils d'identificar”, diu Casola. Una d'elles l'apropiació de l'espai per part dels homes.

I com afecta això la vida quotidiana? “Depèn de cada persona, però segons el nivell d'inseguretat que et generi pot haver una decisió de no baixar a una determinada parada d'autobús, o baixar en l'anterior i seguir caminant per evitar certs carrers, o el fet d'avisar a les teves amigues quan arribes a casa”, apunta Casola.

Rubèn Sánchez, psicòleg i agent d'igualtat n’és conscient. Reconeix que de nit, abrigat i encaputxat, pot generar inseguretat. “La presència masculina en un carrer fosc o a la sortida del metro provoca una reacció immediata d'estar en guàrdia, i no depèn del que tu vulguis fer, sinó que estem en un context de molta violència, i la proporció i el caràcter estructural d'aquesta violència mostra que és masculina”, explica.

“Una reacció correcta com a home és precisament renunciar a aquest privilegi, si saps que despertes tot això fes algun tipus de gest o conducta avisant que no tens cap intenció d'agredir, ja sigui canviar de vorera, esperar que passi o avançar ràpidament per fer que aquesta persona no passi una mala estona”, defensa.

Alcohol, música i dones

Alcohol, música i donesMés enllà d'una sensació d'inseguretat que, malgrat els seus efectes, apunta Casola que “no té perquè correspondre amb una inseguretat real”, hi ha altres espais on el risc és més gran. Es refereix per exemple a ambients com concerts o festes populars. “Espais on a causa de la societat patriarcal en la qual estem vivint hi ha una sèrie d'homes masclistes que en aquell espai es poden comportar com vulguin, i que si hi ha una noia poden tocar-la”, diu la sociòloga. “Aquestes aglomeracions de persones poden acabar generant espais d'impunitat per als assetjadors”, conclou.

Isabel, també sociòloga, explica que va deixar de freqüentar festes de carrer, com les populars festes de Gràcia, perquè no se sentia còmoda. “Hi ha coses que com a dona et poden passar tant com si a ulls d'aquest noi li sembles atractiva o no, que faci comentaris sobre el teu aspecte físic, que et fan sentir com si fossis una convidada perquè aquell no és el teu espai”, apunta . “Hi ha una tendència androcèntrica molt generalitzada, i en especial en les festes, que s'entenen que els elements de la festa són l'alcohol, la música i les dones, com si estigués pensada per al gaudi dels nois”, conclou.

Hi ha molt camí a recórrer

Hi ha molt camí a recórrerLa pedagoga Eva Bonet apunta a les prevencions de les mares a les filles adolescents, però és aquí el problema? “Educar en la por és contraproduent, però sí que ha d'haver certa prevenció”, diu. “Hi ha d'haver una prevenció dels riscos que troba una dona a la nit, perquè, malauradament, la nit encara no és nostra”, lamenta en al·lusió al lema “La nit és nostra” que fan servir col·lectius feministes de Barcelona en manifestacions nocturnes de dones pels carrers de la ciutat. Bonet reivindica mecanismes d'autodefensa feminista com a resposta. “No només en el sentit de respondre a les agressions, sinó també en aprendre a mantenir la calma en situacions en les que tu pots entendre com de risc”, explica.

I pel que fa als potencials agressors? Rubèn Sánchez mostra optimisme en veure més joves interessats en els seus tallers sobre deconstrucció de masculinitats, però recorda que, tot i que considera que comença a haver-hi més consciència, la violència no baixa. Defensa la importància que tant dones com homes, per exemple, reprovin les actituds masclistes al carrer per donar exemple i que els homes tinguin consciència de les situacions que provoquen. Respondre a les violències quotidianes és també una tasca quotidiana.