El dissabte 6 de febrer d’enguany 10.000 seguidors del Liverpool –els que no caminaran mai sols, com proclama el seu himne “You'll never walk alone”-- es van aixecar del seient i van abandonar l’estadi d’Anfield al minut 77 del partit de la Premier League contra el Sunderland per protestar contra l’augment del preu de les entrades de tribuna fins a 77 lliures (98 €). El seu equip anava guanyant 2 a 0 en aquell moment i va acabar empatant.
La protesta va costar dos punts perduts a la classificació i va assolir l’objectiu. La directiva ha anunciat que fa marxa enrere en la política de preus i que els congela durant les dues pròximes temporades. “L’afició és sagrada i representa el batec del cor d’aquest club extraordinari”, han declarat els responsables.
Les entrades de tribuna a l’estadi del FC Barcelona valien el diumenge passat contra el Celta de Vigo 154 € cadascuna a la web del club, el doble de l’import que ha provocat la protesta guanyada dels seguidors del Liverpool. No vull ni pensar el que costaran per al partit del 31 d’abril contra el Real Madrid.
La Premier League suma 14 milions d’espectadors per temporada i la Lliga espanyola (la de “les estrelles”) només 10 milions. El Barça declara actualment 20 milions d’euros de benefici per temporada i uns ingressos de 561 milions, dels quals 120 procedeixen de la venda d’entrades i abonaments, 222 de màrqueting i publicitat, 162 dels drets de televisió i 56 d’altres conceptes. La política de preus desorbitats de les entrades incideix per tant en menys d’una quarta part dels ingressos.
L’assistència de públic a l’estadi del Barça és al llarg de la temporada d’un 77% de l’aforament, per 92% al camp del Real Madrid i 84% al de l’Atlético de Madrid. El Barça ha perdut més de 15.000 socis durant les últimes temporades, malgrat la brillantor del joc de l’equip.
Arribats a aquest punt, canto el “You'll never walk alone” al costat dels coratjosos seguidors del Liverpool: “Quan caminis dintre d’un temporal manté el cap ben alt i no tinguis por de la fosca. Al final de la torbonada trobaràs la llum del sol i la dolça i platejada cançó de l’alosa. Continua vent enllà, continua pluja enllà encara que els teus somnis es trenquin a miques. Camina, camina amb esperança al teu cor i no caminaràs mai sol, no caminaràs mai sol”.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
