De tancar l'Agència del Canvi Climàtic a urbanitzar en zones inundables: les polítiques negacionistes del PP i Vox malgrat la dana

Ni la dana del 29 d'octubre de 2024, que va deixar 233 morts, ni la recent Adam, que en va deixar quatre més al litoral de València i Alacant, semblen haver modificat les polítiques negacionistes amb el canvi climàtic impulsades pel Govern valencià, primer amb Carlos Mazón com a president i actualment amb Juan Francisco Pérez Llorca. Tots dos han assumit així el discurs i els postulats de Vox contra tot allò relacionat amb l'agenda verda per a aconseguir tirar endavant el suport als pressupostos autonòmics.

El carrusel de mesures i de modificacions legislatives, tant urbanístiques com ambientals, dirigides a facilitar l'activitat econòmica, el turisme i la construcció fins i tot en sòl protegit o inundable ha sigut frenètic en els últims tres anys.

Una de les primeres mesures que va adoptar l'executiu de Mazón, pocs mesos abans de la dana de fa dos anys, va ser la supressió de la Unitat Valenciana d'Emergències, creada normativament pel Govern del Botànic a l'espera de dotar-la d'estructura i contingut com a ferramenta per a fer front a catàstrofes com incendis o inundacions.

El mateix dia de la tràgica riuada, l'impacte de la qual, segons els experts, es va veure amplificat en un 20% pel canvi climàtic, populars i ultres van pactar reduir el límit de distància per a poder construir hotels a la costa, passant dels 500 metres aprovats per l'anterior executiu d'esquerres a 200 metres. El pacte es va ratificar setmanes després a les Corts.

A més, es van aprovar diverses modificacions de la Llei de Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana encaminades a eliminar taxes i impostos verds vinculats a les emissions contaminants. En concret, es va anunciar la supressió de tres tributs sobre les emissions de CO₂ dels vehicles, l'emissió de gasos contaminants i els grans establiments comercials. Només a l'energia nuclear se li perdonen 14 milions en tributs.

També es va aprovar l'eliminació de l'Agència del Canvi Climàtic creada pel Govern del Botànic, l'objectiu de la qual era, entre altres, establir fórmules de mitigació i adaptació, cosa clau per a previndre episodis com les últimes danes. L'organisme havia de proposar i avaluar les polítiques climàtiques i els plans d'acció sectorials, com també analitzar periòdicament l'evolució de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i els mercats de carboni; la vulnerabilitat dels recursos i els sistemes naturals, els sectors econòmics i els territoris davant els impactes del canvi climàtic, i avaluar el grau d'implantació de les polítiques en matèria de canvi climàtic.

Llei de l'Horta, del Sòl o de Costes: més facilitats per a urbanitzar

El febrer de 2025, amb la zona zero de la dana encara en plena recuperació, el Consell va aprovar el decret llei pel qual es va modificar la Llei de l'Horta de València i el Pla d'Acció Territorial d'Ordenació i Dinamització de l'Horta de València. El nou text legal va suprimir els mecanismes més proteccionistes que incloïa la normativa original aprovada per l'esquerra amb l'excusa de la dana, en concret, el Consell de l'Horta i el caràcter vinculant dels informes sobre els projectes que cal executar.

L'associació Per l'Horta denuncia que la reforma de la llei comporta la desprotecció de la tercera part de l'horta protegida durant el Govern del Botànic per la Llei de l'Horta de València: “Pretén facilitar la urbanització d'un total de 3.800 hectàrees de les més d'11.000 d'horta protegida repartides en quinze pobles”.

També la nova Llei Valenciana del Sòl, que es tramita per la via d'urgència, permet, entre altres qüestions, implantar en sòl no urbanitzable comú determinats usos industrials, productius, terciaris, turístics i de serveis mitjançant Declaració d'Interés Comunitari (DIC) quan no estiguen expressament prohibits pel planejament i concórreguen les condicions legals. Les mateixes activitats es podran implantar encara que el sòl estiga protegit, tot i complir determinats condicionants.

Quant a la nova Llei Valenciana de Costes, el Tribunal Constitucional ha estimat parcialment el recurs interposat pel Govern, de manera que tomba els preceptes clau amb els quals la Generalitat pretenia emparar la conservació de les històriques edificacions de la platja de Babilònia, a Guardamar del Segura (Alacant), les ordres d'enderrocament de les quals acumulaven resolucions judicials fermes i es trobaven pendents d'execució.

A més, ha declarat inconstitucional i nul·la de ple dret la disposició addicional quarta. Aquest apartat permetia a la Generalitat elaborar un inventari de terrenys degradats dins del domini públic. Els magistrats argumenten que aquesta facultat invadeix les competències exclusives de l'Estat, al qual correspon en exclusiva determinar quines superfícies formen part d'aquest domini, com decidir sobre la seua delimitació i eventual desafectació.

Plans urbanístics en zones inundables

Entitats ecologistes i els Comités Locals d'Emergència i Reconstrucció (CLER), sorgits després de la dana del 29 d'octubre de 2024, han denunciat que, després del pas d'Adam i dos anys després de la riuada que va deixar 233 morts, hi ha vint macroprojectes de construcció en cinc milions de metres quadrats a l'Horta Sud i la Foia de Bunyol, alhora que han demanat una pròrroga immediata fins que hi haja estudis hidrogeològics independents, una avaluació de la capacitat de càrrega dels serveis i una participació ciutadana vinculant.

Per exemple, segons han afirmat, en municipis com Albal, Picanya, Silla, Torrent i Cheste es preveuen ampliacions del sòl logístic i industrial. A Massanassa (l'Horta Sud), denuncien una nova zona residencial i una nova fàbrica, i a Alaquàs un nou centre logístic inaugurat aquest 2026. Tot això, per als CLER, suposa més pressions sobre el territori, un segellament del sòl que perdrà capacitat d'absorció. En aquesta mateixa línia, posen el focus en noves promocions d'habitatge a Picassent o a Xirivella. En aquest segon cas, el Govern valencià preveu autoritzar 4.000 habitatges a l'horta protegida de Xirivella que es va inundar en la dana.

Els CLER qüestionen també el Pla Especial Urbanístic de Reconstrucció del barri de la Torre (València), que inclou la construcció de 1.206 habitatges de protecció pública i 7.000 metres quadrats d'equipament públic i un nou centre de salut. Segons expliquen, encara que les administracions defenen que els edificis s'elevaran i es prescindirà d'aparcaments subterranis per a adaptar-los al risc d'inundacions, la construcció de més de 1.200 habitatges en una zona zero de la dana suposa una ocupació de sòl en una àrea hidrològicament crítica, contradient les recomanacions de no urbanitzar aquests espais.