El judici pel bloqueig al Parlament, un cas ple de contradiccions
“No és la política la que crea estranys companys de llit, sinó el matrimoni”, assegurava Groucho Marx en una de les seves lapidàries cites. Però el còmic bé podria haver assenyalat al terreny judicial, un àmbit en el qual freqüentment convergeixen els interessos de grups sense aparent relació. Aquestes contradiccions han pres una especial rellevància en el judici que aquesta setmana té lloc contra 20 acusats de bloquejar el Parlament, en compartir acusació la Generalitat i el sindicat ultradretà Manos Limpias.
Aquest dimecres els parlamentaris catalans comencen a declarar a l'Audiència Nacional com a testimonis dels fets ocorreguts el dia 15 de juny de 2011, quan prop de mil persones es van sumar a l'acció 'Aturem el Parlament' concentrant als voltants de la Cambra autonòmica en protesta per les retallades en els pressupostos que s'aprovaven aquest dia i la llei Òmnibus, que deixava sense efecte fins a 80 lleis. El Parlament i la Generalitat es van presentar al judici acusant als 20 encausats d'un delicte contra les altes institucions de l'Estat, pel que demanen la pena mínima de 3 anys de presó. La fiscalia suma una altra acusació per atemptat a l'autoritat a l'entendre que va insultar i agredir diversos diputats. A aquestes causes se suma la de Manos Limpias, que augmenta la petició de presó fins als 8 anys en denunciar un delicte d'associació il·lícita.
En el seu escrit d'acusació, el Ministeri Fiscal sosté que durant la manifestació del 15 de juny “diversos parlamentaris van ser envoltats i increpats per grups de persones que els impedien l'accés al Parlament, mitjançant empentes, cops, llançament d'objectes i insults, creant una fundada por en la seva seguretat personal”. Per a la defensa, en canvi, el que es jutja en aquest procés és el dret de manifestació “contra la intocabilitat del parlamentaris”. “Com amb els escraches, es vol donar el missatge que només es pot protestar d'una manera i sobretot lluny dels polítics”, assegura l'advocat Benet Salellas.
En el mateix sentit de la defensa es va manifestar la portaveu d'ICV-EUiA, Dolors Camats, en considerar que les acusacions s'havien d'haver presentat particularment i mai com Parlament, a més d'assegurar la seva inconformitat amb que aquest procés sigui portat per l'Audiència Nacional. També David Fernàndez, parlamentari de CUP, va retreure al president que el Parlament formuli l'acusació al costat de Manos Limpias: “Què fa el Parlament i la Generalitat acusant conjuntament amb un sindicat de neofranquistes?”, va preguntar el diputat en la darrera sessió de control, després de recordar que quan Manos Limpias es va voler querellar contra Mas acusant-lo d'haver comès un delicte de sedició seu grup li va mostrar el seu suport.
A les contradiccions sobre l'acusació se li suma l'excepcionalitat que diversos dels testimonis compareguin mitjançant videoconferència, un fet al qual la fiscalia es va oposar. La primera a comparèixer per videoconferència com a testimoni aquest dimecres davant del jutge Grande-Marlaska havia d'haver estat Núria de Gispert, presidenta del Parlament, però finalment donarà el seu testimoni el dia 25 per motius mèdics. També per vídeo conferència testificaran els llavors diputats de CiU Ana Isabel Marcos i Vilar, Gerard Martí Figueras Alba, Josep Maria Llop Rigol i Antoni Fernández Teixidó i la socialista Montserrat Tura, que ho farà dijous. Donaran la seva versió en persona a la pròpia Audiència Alfons López Tena, exdiputat de Solidaritat Catalana per la Independència, així com Salvador Milà i Joan Boada, parlamentaris d'ICV-EUIA.
El president de la Generalitat, Artur Mas, també serà cridat com a testimoni mitjançant videoconferència, així com el conseller de Territori Santi Vila. Mas i de Gispert van accedir en helicòpter al recinte el dia dels fets, després que, segons la versió que van sostenir dimarts els Mossos d'Esquadra cridats com a testimonis, la comitiva que els transportava es veiés interceptada per algunes de les persones que protestaven. La fiscal va criticar en la primera sessió del judici que el President i altres testimonis compareguin des del seu despatx oficial al Palau de la Generalitat, en assenyalar que el fet que hi hagi testimonis que no declarin en persona vulnera drets fonamentals.
Per a l'advocat de la defensa Benet Salellas la petició de fins a cinc anys de presó és “esfereïdora” ja que considera que l'acció del 15M “només es va saldar amb una gavardina tacada” el que segons la seva opinió correspondria a una falta de danys però, assenyala, “ningú va patir danys físics ni la pròpia activitat del Parlament va quedar afectada”. Una altra de les incongruències segons la defensa és que sigui l'Audiència Nacional qui jutgi el cas, tenint en compte que són fets ocorreguts a Barcelona i els acusats així com la majoria de les parts són catalans. “La negativa a jutjar el cas a Barcelona té un component simbòlic i repressiu” assegura Salellas. El judici es tancarà el dia 5 de maig, quan tindrà lloc la prova pericial, documental, conclusions, informes i última paraula.
