El Pla Paral·lel arriba a la fase final sense satisfer les demandes veïnals

Sis anys i 9’6 milions d’euros després, el Paral·lel vol sortir de la grisor que l’ha submergit en una eterna reforma. El març està previst que finalitzin les obres que, en el darrer any, han conviscut amb mobilitzacions veïnals que han qüestionat el projecte de l’Ajuntament per respondre, segons el seu parer, més a les demandes del sector turístic que no pas a les seves necessitats. Una de les darreres demostracions d’aquest malestar es va expressar de manera coral aquest diumenge entre els tres barris afectats per la reforma —Poble-sec, Sant Antoni i Raval— en una nova edició de la campanya ciutadana Fem plaça, impulsada per la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella per reivindicar la necessitat de recuperar l'espai públic.

Aquesta plataforma arrelada al Raval –recentment guardonada amb el (Re)coneixement veïnal que lliura la CONFAVC— es va sumar a les reivindicacions de la Xarxa Fem Sant Antoni i la plataforma Som Paral·lel per esmenar, un cop més, el projecte urbanístic que vol rehabilitar el Paral·lel. Un eix vital per la connectivitat del Port de Barcelona –i els iots de luxe que hi arriben farcits de turistes— amb punts estratègics de la ciutat, com la Fira o el castell de Montjuïc.

Veïns i veïnes dels tres col·lectius van ocupar la calçada sense destorbar el trànsit de vehicles per demostrar a l’Ajuntament que un altre tipus d’urbanització era possible. I és que els veïns organitzats al voltant de Som Paral·lel i FEM Sant Andoni havien demanat la construcció de sis places al llarg de l’avinguda per projectar-hi activitats culturals i comunitàries i afavorir l’espai públic. Un projecte que l’Ajuntament no va contemplar per qüestions tècniques durant el procés participatiu i que va acabar cedint davant una ampliació de voreres que ha generat l’oposició de bona part del teixit veïnal.

“El disseny de les voreres afavorirà la instal·lació de terrasses dels restaurants i, per tant, a la privatització de l’espai públic, i no als veïns”, explica Marc Serra, portaveu de Som Paral·lel. “Volíem que es construïssin places, com a mínim una, la que durà el nom de Pepe Rubianes, per fer actuacions al carrer, tret identitari del Paral·lel d’abans”, reclama Toni Oller, president de l’Associació Pro Teatre Talia Olympia, entitat adherida a Som Paral·lel.

La resposta de l’Ajuntament

La resposta de l’AjuntamentFonts de l’Ajuntament recorden als col·lectius que diumenge es van manifestar que hi va haver un procés participatiu anterior a l’execució del Pla Paral·lel en el que “no hi eren” i en el qual es va detallar els motius del disseny de la reforma. Un procés titllat de “fantasma” per Som Paral·lel, que considera que no va ser prou plural, tot i que comptava amb el suport de sectors veïnals tradicionals del barri, com la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, la Unió de Veïns, l’Associació de Comerciants i, sobretot, la Fundació El Molino, el soci de l’Ajuntament en la reforma de l’avinguda.

El mes de març les obres donaran pas al debat sobre els usos de l’avinguda. Una nova etapa on encara hi haurà marge, segons fonts municipals, per decidir els darrers elements del mobiliari urbà a través d’un pla d’usos al Paral·lel. Amb les eleccions municipals al maig, però, els veïns temen que aquest debat no tingui lloc segons el calendari previst i que s’acabi endarrerint fins a la constitució d’un nou equip municipal, quan ja no s’estigui a temps de reorientar l’esperit de l’avinguda.

Del Raval al Poble-sec, passant pel Paral·lel

Del Raval al Poble-sec, passant pel Paral·lelL’experiència contra la massificació turística de Ciutat Vella –un districte que representa prop del 30% de les places hoteleres, però que no arriba al 5% de la superfície de Barcelona— vol ser un avís a l’Ajuntament per evitar que es repeteixi la història en altres zones, com el Paral·lel o els seus barris adjacents, com ara el Poble-sec, que en poc temps ha notat l’impacte del turisme. “Cada cop més zones i barris de la ciutat ens segueixen la pista”, explicava en Faus, membre de la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella, durant l’acció de diumenge: “El pla d’usos de Ciutat Vella va suposar la barra lliure per al mercat hoteler i veiem com les zones perifèriques, com el Paral·lel, estan patint les conseqüències”.

En el mateix sentit, s'expressa Som Paral·lel, que assegura que el “turisme massiu” que arriba a la ciutat a través del Port ha fet augmentar el preu dels lloguers a barris com el Poble-sec. Un bon exemple és el carrer Blai, un centre de monocultiu de l'oci, farcit de bars i terrasses –gairebé 50 en només 800 metres— que atrau els turistes a la zona fins a altes hores de la nit, amb molèsties als veïns que viuen en aquest carrer, al cor del barri.

Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament posa en valor haver impulsat un pla d’usos al Poble-sec, en ple procés participatiu, i alhora, haver congelat la tramitació de noves llicències de locals al barri. A més, neguen que els creueristes vagin a petar al Poble-sec, ja que tenen circuits tancats un cop surten del vaixell. Els veïns però, entenen que el carrer Blai és la prova més evident del que pot ser el Paral·lel si no s’actua de forma preventiva.

Una avinguda intel·ligent per a uns veïns empipats

Una avinguda intel·ligent per a uns veïns empipatsCriticats per Som Paral·lel per l’elevat cost –uns 6.500 euros cada fanal— i venerats per l’Ajuntament, “per les seves potencialitats ciutadanes i socials”, el cas és que entre finals de febrer i principis de març al Paral·lel hi haurà 182 “columnes d’enllumenat intel·ligent”. La majoria dels dispositius ja es poden veure amb un simple volt per l’avinguda. Els nous fanals són d'acer galvanitzat i presenten dues configuracions: amb forma de L invertida, per il·luminar la calçada i la vorera, i la simple o tipus I, per a les places i els passos de vianants de l'avinguda.

“Els fanals del Paral·lel esdevindran el model de fanal més avançat del món en termes de servei social. Són uns fanals que incorporen llum variable, wi-fi, sensorització. És a dir, fan possible que la senyora Maria, que té 83 anys i un dispositiu de teleassistència, tingui una xarxa més amplia de cobertura”, explicava a aquest mitjà el responsable d'Habitat Urbà, Antoni Vives. “És molt decebedor que en un barri que té una renda mitjana un 30% menor que la resta de la ciutat, l'Ajuntament destini una tercera part del pressupost del Pla a uns fanals smart de cara al turisme”, lamenten des de Som Paral·lel.

La recuperació de l’Arnau, un assumpte pendent

La recuperació de l’Arnau, un assumpte pendentEl futur del teatre Arnau és incert i, segons l’Ajuntament, car; però la voluntat del veïnat de recuperar l’antic cabaret és cada cop més ferma. Tot i que en cap dels punts de la reforma municipal es fa referència al teatre, els veïns han constituït la plataforma Salvem el Teatre Arnau, integrada dins de Som Paral·lel. La principal demanda és la rehabilitació del teatre com a museu de les arts escèniques i de la història de l’avinguda.

Segons l’impulsor d’aquesta iniciativa, Enric H. March, l’Arnau és l’únic vestigi que queda del Paral·lel de principis del segle XX. “És el darrer teatre en forma de barraca, per tant, no parlem únicament d’una qüestió emocional, sinó d’una qüestió arquitectònica”. Segons l'historiador, l’Arnau podria acollir petits creadors i expressions culturals que, poc a poc, han anat desapareixent de l’avinguda, en un moment en què la resta de teatres ja ofereixen un circuït comercial. “El Paral·lel es caracteritzava per ser un eix de cultura popular on els petits creadors podien trobar el seu lloc: la pantomima, el vodevil, el circ o la màgia van tenir molt d’èxit a l’avinguda”

L’escull per rehabilitar el vell teatre, tancat des de l'any 1994, són els 10 milions d'euros que costaria, més de la partida que, sobre el paper, s’ha destinat a la reforma integral del Paral·lel, pressupostada en 9,6 milions. Una quantitat que, tal i com ha explicat recentment el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, a mitjans de proximitat de la zona, fa que s’hagi de buscar una concessió a “molt llarg termini”. Per tant i de moment, el compromís municipal no va més enllà de convocar un concurs per externalitzar la gestió, tot i que encara no hi ha calendari a la vista.