El PP català torna a atiar el discurs anti immigració en la seva campanya per a les municipals

El PP català ha lliscat en els últims dies les seves línies estratègiques per a la campanya de les municipals, per a la qual han reprès el leitmotive que el partit fa servir en cada cita electoral: la immigració. Si en vigílies de les europees el candidat català del PP, Santi Fisas, va arribar a assegurar que “la immigració il·legal pot posar en risc la recuperació econòmica a Catalunya i a Espanya”, els grups municipals del PP a Catalunya han tornat a centrar les seves propostes per a les locals de maig en la població d'origen estranger.

L'últim en fer-ho ha estat el PP de l'Hospitalet, que la setmana passada va distribuir un imprès reflectint els seus plantejaments en matèria d'immigració. A les octavetes proposen exigir “un mínim de 5 anys d'empadronament per accedir als serveis socials complementaris” i “limitar la proliferació de locutoris, basars i kebabs”. Aquest bustiada és part de la campanya “Obre els ulls”, que la candidata popular a l'Hospitalet, Sonia Esplugas, està duent a terme en les vigílies de les municipals amb l'objectiu “d'explicar barri per barri que L'Hospitalet necessita un canvi perquè des de fa anys tenim problemes d'immigració, neteja, incivisme i seguretat”.

La vinculació entre immigració i inseguretat és una constant en les campanyes del PP català des de fa anys. No ha escapat a això el candidat popular a l'alcaldia de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, que durant la prestació de la seva campanya diumenge passat es va comprometre a “mà dura en la lluita contra la delinqüència i frenar les equivocades polítiques d'immigració”.

A més, el germà del ministre de l'Interior que va vincular la setmana passada independentisme i gihadisme, es va oposar a la construcció de centres religiosos musulmans: “Una Barcelona en què Can Vies serà enderrocada i la gran mesquita no serà construïda”, va prometre el candidat.

El PP català ha utilitzat històricament el discurs anti immigració en la contesa electoral per neutralitzar als seus oponents per la dreta, com el partit xenòfob Plataforma Per Catalunya, que en les últimes eleccions va obtenir representació en diversos municipis del cinturó industrial barceloní, com L'Hospitalet , Sant Boi o Santa Coloma. També Ciutadans ha fet gestos de complicitat a mesures d'aquest tipus, proposant que les persones sense permís de residència quedin excloses d'alguns serveis mèdics i d'algunes ajudes socials. En les passades municipals el PP va obtenir el seu rècord de regidors amb un marcat discurs anti immigració, obtenint la majoria a Castelldefels a més de l'alcaldia de Badalona.

A Badalona, l'únic ajuntament d'una gran ciutat catalana que controla el PP, l'alcalde García Albiol ha mostrat la línia més dura contra la immigració. Durant la legislatura s'ha distingit per propostes com limitar les prestacions socials a persones que portin menys de 5 anys empadronades, mesura tombada per la majoria del consistori, i s'ha mostrat partidari de no a empadronar immigrants en situació irregular. L'alcalde va tornar a utilitzar la bandera anti immigració en la presentació de la seva candidatura a les municipals de maig, on ha assegurat que seguiria “netejant Badalona dels que han vingut aquí a delinquir” si resultava reelegit.

Albiol va ser jutjat el 2013 per distribuir pamflets de contingut xenòfob en què s'assegurava que els gitanos romanesos de la ciutat eren delinqüents, però el jutge el va absoldre en considerar que les seves afirmacions no incitaven a l'odi contra el col·lectiu malgrat ser ofensives.