Vint 'indignats' a judici a l'Audiència Nacional per l'intent de bloqueig del Parlament
El 15 de juny de 2011 tenia lloc un canvi d'escenari del 15-M a Barcelona. Des de l'acampada de la Plaça Catalunya s'havia convocat a la població sota el lema “Aturem el Parlament” per evitar l'aprovació de les primeres retallades del govern de CiU i un paquet de mesures –la llei Òmnibus– que modificava 80 lleis de cop. La resposta va ser massiva, amb una acampada davant del Parc de la Ciutadella, on es troba el Parlament, des de la nit abans. El protagonisme, però, va recaure en els enfrontaments amb alguns diputats mentre accedien al recinte, i en membres del Govern arribant al Parlament en helicòpter.
Aquesta setmana, vint manifestants compareixeran davant l'Audiència Nacional per respondre les acusacions que presenten la Fiscalia, el sindicat ultradretà Manos Limpias, la Generalitat i el Parlament de Catalunya. S'enfronten a penes d'entre tres i vuit anys de presó i multes de fins a 150.000 euros.
El judici, que tindrà lloc els dies 31 de març, 1, 2, 3 i 25 d’abril i 5 de maig, torna a donar rellevància a les protestes del 2011 en l'actual context de mobilització. “Els fets van passar fa tres anys però el judici apareix en aquest context de repressió, i diferents col·lectius volen mostrar el seu suport tant a aquesta acció com al moviment 15-M en un context com l’actual en que la repressió és molt més gran que la que hi havia llavors, que ja n’hi havia”, assegura l'activista Sandra Ezquerra. Per això s'han organitzat la manifestació de suport del passat dissabte a Barcelona, concentracions arreu de l'Estat i fins i tot una campanya de crowdfunding per sufragar les despeses del judici.
La protesta
“A mitjans del 2011 s’aprovaven els pressupostos més antisocials que fins llavors hi havia hagut. Així com a l’Estat espanyol les primeres retallades més importants van ser el 2012, allà s’aprovaven la Llei Òmnibus i uns pressupostos que retallaven en sanitat, educació, ajudes socials, la renda mínima d'inserció”. Així explica Hibai Arbide, advocat, testimoni en el judici i una de les cares visibles del moviment en aquell moment, els motius de la protesta.
Considera que hi havia “per una banda unes dades objectives en quant al que significaven els pressupostos i, per una altra banda, unes formes de fer que ens semblaven intolerables”. “Veníem d’una temporada d’estar a la plaça i hi havia un contrast enorme entre el que era estar aplicant la democràcia i autogovernar-nos durant un mes davant el tarannà autoritari del primer govern Mas, d’aplicar-nos uns pressupostos en els que no havíem pogut participar”, explica.
Per això els indignats van decidir col·lectivament en les assemblees de la Plaça Catalunya convocar a aturar l'activitat del Parlament amb una concentració pacífica però massiva davant del recinte. No obstant, el matí va començar amb càrregues policials contra els acampats des de primera hora.
En l'ambient de tensió que es va mantenir durant tot el matí, alguns diputats, que van ser obligats a entrar al Parlament a peu entre els manifestants, van ser increpats i seguits de prop per alguns concentrats. Alguns també van ser ruixats amb esprai, com la llavors diputada Montserrat Tura, que va denunciar danys en el seu vestuari per valor de 420 euros.
Gerard Figueras, diputat de CiU, demana auxili mentre accedeix al Parlament:
Arbide considera que, des de l'organització, “va haver-hi potser errors de coordinació i en la reacció a les primeres hores a una campanya de criminalització molt forta com no havíem vist mai”. “Avui defensaríem la nostra proposta de forma molt més contundent”, aclara.
Aquells incidents es van emportar el protagonisme de la jornada i molts van parlar de la fi del 15-M. No obstant, quatre dies més tard el moviment tornava a mostrar la seva força amb una gran mobilització pels carrers de Barcelona i, tres anys després, el passat dissabte milers de persones cridaven “Jo també estava al Parlament i ho tornaria a fer” en la manifestació per la desobediència.
L'activista assegura que iniciatives com Rodea el Congreso, que va tenir lloc un any més tard a Madrid, mostren que aquest tipus de protesta ha guanyat legitimitat des de llavors. “És bastant clar que, no només a Catalunya o a l'Estat espanyol, la democràcia avui en dia es fa més entre la gent que envolta els Parlaments que entre la que hi ha a dins”, afegeix Arbide.
No obstant, Benet Salellas, un dels advocats dels encausats, lamenta la imatge que ha quedat d'aquell dia. “Després dels fets hi va haver una manifestació multitudinària a Barcelona que es podia interpretar com un suport als fets, però després ha anat calant el missatge criminalitzador, d’anar desdibuixant els fets fins a convertir-los en una cosa molt diferent del que va passar”, assegura.
Les acusacions
La Generalitat i el Parlament de Catalunya acusen els vint encausats per atemptat contra una alta institució de l'Estat i els hi demanen la pena mínima per aquest delicte, 3 anys de presó. La Fiscalia hi afegeix una acusació per atemptat a l'autoritat contra els parlamentaris, que segons Laia Serra, advocada dels encausats, és redundant amb l'anterior. Manos Limpias, a més d'aquests dos càrrecs, planteja també un delicte d'associació il·lícita, motiu pel qual demanen un total de 8 anys de presó.
Serra considera que “els delictes que estan plantejant no tenen cap mena de fonament”. “Jo plantejo que el que va succeir allà no és delicte, però encara que ho considerés delicte, per una qüestió de proporcionalitat no es poden demanar tres anys, és a dir ingrés a presó, pels fets que van passar al Parlament”, assegura.
L'advocada remarca que “sobta que la institució suposadament agreujada –el Parlament de Catalunya– és la que demana una pena menor, la pena mínima, tot i que ja és molt alta”. Considera que al llarg d'aquest procés, els diputats, la Generalitat i el Parlament “s'han trobat una situació incòmoda”. L'opinió de la lletrada és que van voler perseguir els fets del 15-J, però es van trobar que les eines jurídiques per fer-ho establien “una pena mínima molt elevada”. “Dubto molt que la postura majoritària sigui creure que aquestes persones hagin d'anar a presó”, assegura.
El també advocat Benet Salellas considera “esfereïdor” que la Fiscalia demani més de cinc anys de presó. “Si ho mires des de la perspectiva dels resultats, l'únic resultat que hi ha és una gabardina tacada, que seria una falta de danys, però ningú va prendre mal ni la pròpia activitat del Parlament va quedar afectada”, remarca.
El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco, que instrueix el cas, coincideix en que les accions per les que són acusades aquestes vint persones serien delictes menors o faltes. No obstant, al·ludeix a la protesta com una “intimidació ambiental”, que agreuja els fets i justificaria les acusacions de delictes contra una alta institució de l'Estat.
Un tribunal polèmic
La defensa critica durament el fet que aquest cas sigui jutjat per l'Audiència Nacional. “Vam lluitar i per moltes vies que aquest procés fos jutjat a Barcelona, encara que es mantingués el mateix delicte, i ens va sobtar molt que ni la Generalitat ni el Parlament hagin fet cap pas en aquest sentit”, assegura Benet Salellas.
L'advocat remarca que l'Audiència Nacional “està pensada com un tribunal molt proper al centre de poder de Madrid i els seus interessos, i en canvi el tribunal d’aquí és més permeable al procés polític que es viu a Catalunya, que no és necessàriament el mateix que es viu allà”.
“Els acusants són els parlamentaris catalans, els investigadors són els Mossos i els acusats són de Barcelona; tots les parts menys el tribunal, la Fiscalia i Manos Limpias són d'aquí”, recorda Salellas. Per això, quan el Tribunal Suprem va decretar que el cas es jutgés a l'Audiència Nacional, la defensa va demanar que aquesta es traslladés a Barcelona, com va fer durant la fase d'instrucció, explica Laia Serra.
“No li hagués costat gens al tribunal fer el judici aquí amb tres bitllets d'avió, i en canvi ens hem de desplaçar advocats, acusats i testimonis –a excepció dels parlamentaris que declararan per videoconferència– durant els dies del judici”, assegura, i afegeix que és “un greuge econòmic molt important”. Per tractar de fer-hi front, els grups de suport als encausats han iniciat una campanya de crowdfunding per recaptar els 20 mil euros de despeses.
Per Salellas, la negativa a jutjar el cas a Barcelona “té un component simbòlic i repressiu”. “Li estan donant a aquest cas un missatge d’escarni públic, li estan donant una centralitat que fa por”, assegura.
La Generalitat i Manos Limpias
També ha estat durament criticada la coincidència del Govern català amb Manos Limpias. “Em resulta especialment xocant que en el mateix costat del procés, que defensin les mateixes pretensions”, assegura Salellas. “Sembla que la Generalitat i el Parlament siguin més propers del que diuen a l’extrema dreta espanyola, a unes institucions que critiquen en el procés sobiranista –crítiques que jo comparteixo–, i per tant necessitem una explicació tots els catalans i catalanes”, reclama l'advocat.
CiU assegurava en el seu últim programa electoral per les eleccions generals que, de ser escollits, suprimirien l'Audiència Nacional. Ara, però, la Generalitat s'hi persona per primer cop com a acusació particular. A més a més, coincidint amb Manos Limpias, un sindicat que ha denunciat a Artur Mas davant aquest mateix tribunal per sedició.
A més dels encausats, a l'altra banda del procés, alguns dels polítics que declararan han mostrat el seu rebuig a que aquest cas es jutgi a l'Audiència Nacional i han declinat la possibilitat de declarar per videoconferència. Són Joan Boada i Salvador Milà, d'ICV-EUiA, i Alfons López Tena, de Solidaritat.
L'actuació policial
“Durant tot aquest temps, els parlamentaris han estat molt crítics amb el dispositiu policial d'aquell dia”, recorda Laia Serra. López Tena responsabilitza la Generalitat dels fets succeïts aquell 15-J: “Va ser el Conseller Felip Puig qui va tancar tots els accessos a la Ciutadella menys un, creant una ratera agreujada perquè també va tallar el trànsit des de l'Arc de Triomf i l'Estació de França fins a la Ciutadella, obligant els diputats a passar a peu pel mig de la gentada sense protecció de cap mena”, recorda en un article publicat uns mesos més tard.
“Com pot ser que avisessin als parlamentaris, que normalment entren per la porta que els hi va millor i en cotxe, en bici o a peu, que haurien d'entrar per una sola porta quan la nit abans ja hi dormien milers de persones?”, es pregunta Serra. Recorda, a més, que “des del dia abans alguns mitjans de comunicació ja publicaven per quina porta entrarien”.
“En realitat, aquell dia no va passar res greu perquè la gent era pacífica. És lògic que es donessin situacions d’interpelacions, i els parlamentaris que van entrar sols van tenir sort que no els hi passessin coses més fortes perquè la gent que hi havia allà no era violenta”, assegura l'advocada.
Per altra banda, va ser molt polèmica l'actuació dels policies de paisà durant la protesta. Un vídeo que es va publicar el mateix dia els va vincular a alguna aldarulls generats durant la manifestació. L'economista Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, intervindrà com a testimoni al judici i parlarà d'aquesta qüestió. L'endemà de la protesta, el conseller d'Interior va amenaçar amb querellar-se contra Oliveres per “calumniar la policia” parlant de policies infiltrats que fomentaven la violència, tot i que mai va arribar a fer-ho.
El dret a la protesta
Benet Salellas considera que “el cavall de batalla d'aquest procés serà el dret de manifestació contra la intocabilitat dels parlamentaris”. “Com amb els escraches, es vol donar el missatge que només es pot protestar d’una manera i sobretot ben lluny dels polítics”, diu l'advocat.
“Aquell dia es va donar un missatge d’alarma a través dels mitjans. Es va parlar de línies vermelles, es va treure l’helicòpter i es va crear una imatge d’excepcionalitat que no es corresponia amb la realitat, i es va tapar la boca a la gent que protestava amb una crítica a les formes, mentre s’aprovaven els pressupostos antisocials”, assegura Salellas.
“Ens sembla que el dispositiu que va muntar Interior aquell dia buscava això, perquè era un acte que estava convocat de feia dies i els Mossos feia dies que es preparaven i no s’entén gaire que muntessin un dispositiu en el que fessin passar els diputats pel mig de la manifestació”, remarca. “Li va anar molt bé a CiU l’escenificació que van fer de tot aquest tema perquè va desviar molt l’atenció del que passava dins del Parlament”, afegeix.
L'advocat considera que “a un tribunal polític se li ha de donar una resposta política”. “Més enllà dels arguments tècnics i a nivell de drets i llibertats que posarem sobre la taula, cal posar una línia vermella per marcar fins a on permetrem que arribi la repressió”, diu.
En aquest sentit, fa autocrítica i assegura que “no s’està generant una resposta del nivell del que hauria de demanar aquest cas, perquè és un atac directe al dret de manifestació, que et demanin cinc anys de presó per manifestar-te”.
