El director José Luis Montesinos ha entrat per la porta gran a formar part del palmarès dels Goya, el màxim guardó que atorga l'Acadèmia espanyola del Cinema. Aquest ha estat l'últim guardó que ha guanyat el seu curt, El corredor, que acumula des del 2014, més d'una desena de premis entre els quals destaquen, a més del Goya al millor curtmetratge, el Gaudí de l'any passat o el reconeixement de millor curt europeu al Festival Internacional de Cinema de Valladolid (Seminci). El curt interpretat per Miguel Ángel Jenner i Lluís Altés, convida a reflexionar sobre la crisi a través d'una trobada fortuïta entre un extreballador i el cap d'una empresa obligada a tancar. No és el primer curtmetratge d'èxit de Montesinos, que el 2010 va recollir ja un bon grapat de premis -més de cent- en l'àmbit nacional i internacional amb La història de siempre. A continuació recollim les sensacions del director tarragoní després de rebre el premi més important del cinema espanyol.
Què ha suposat guanyar el Goya?
Una finestra perquè molta més gent vegi la nostra obra. Una alegria per tots aquells que han gaudit veient el curt recollir aquest guardó tan important.
Per què creus que ha funcionat tan bé El Corredor?El Corredor
El més curiós és que amb La historia de siempre vam tenir també molts premis i ni tan sols vam estar nominats. El curt ha funcionat molt bé a Espanya però ens ha sorprès el ressò internacional que ha obtingut. El tema de les segones oportunitats ha agradat. La gent s'ha familiaritzat amb el dolor que pateixen les persones afectades per la crisi. Molta gent s'ha sentit identificada amb la nostra història.
El Corredor ha arribat a la meta?El Corredor
Encara queden festivals, projeccions i vies de distribució per al curt. Mai hi ha un objectiu real, tan sols serveixen per caminar.
Anem al principi d'aquesta llarga cursa. Què et va portar a recollir la realitat dels acomiadaments i el tancament d'empreses?
Diverses generacions ho hem patit, entre les quals incloc la meva. Em vaig entrevistar amb la Fundació PIMEC i amb persones que ho havien perdut tot per la crisi econòmica, així es va gestar el guió. No tenia cap interès a polititzar el punt de vista de les dues parts: l'empresari que acomiada i l'empleat que és acomiadat; el to de comèdia permet pair el drama humà que hi ha darrere d'aquesta realitat. Es diu que en tota comèdia hi ha un drama amagat, i a l'inrevés.
On et sents més còmode és amb el cinema de contingut social i realista?
No em plantejo fer curts de temàtica social sinó de supervivents socials. Persones que tiren endavant les seves vides com poden. Aquestes són les històries i els personatges que més m'agraden. La majoria de vegades el seu món és molt cruel. El Corredor és la història de gent que ho ha perdut tot i la vida els ofereix una segona oportunitat. Per desgràcia, amb els estralls de la crisi, són personatges que tots coneixem.
No sembla casualitat que hagis tornat a comptar amb el mateix actor de La historia de siempre, el veterà Miguel Ángel Jenner.La historia de siempre
El Miguel Ángel tenia el perfil ideal per fer el paper d'empresari que ho ha perdut tot. És un gran actor i pot interpretar molts registres. Des d'un principi vaig pensar en ell. La mirada, la gestualitat, la veu, encaixaven a la perfecció per interpretar-lo.
Com vas descobrir a Lluís Altés?
En un càsting i vaig quedar sorprès. És un actor que té una energia brutal. Interpretava a un executiu agressiu i em va deixar bocabadat. Necessitava un actor amb aquestes característiques, amb una doble cara, que pogués ser dolent i, alhora, desprengués humanitat.
Com canalitzes el treball de l'actor per treure profit del seu talent?
Tinc la sort de fer molts assajos. M'agrada molt treballar amb els actors. Són determinants en una història. Si no està ben interpretada cau com un castell de sorra. La familiaritat i l'amistat amb l'equip de rodatge amb el qual treballes és molt important.
El curtmetratge és un trampolí per saltar a una altra categoria?
No ho crec. Abans pensava que si. Potser un dels esglaons per arribar a pujar a aquest trampolí, ho he après amb l'experiència. Són set curtmetratges en cinema, però si no et mous ningú et crida per encarregar-te un llarg.
Està infravalorat el curtmetratge?
És un gènere en si mateix. La seva estructura, les eines de treball, són comunes amb el llargmetratge. És un gènere i s'hauria de valorar com a tal.
Hi ha mercat per al curt?
Pràcticament no existeix. És una pena, podria ser molt interessant si hagués demanda. Falta educació, quan siguem conscients que aquest suport és necessari, més indústria siguem capaços de generar, i més estima a la cultura que fem, podrem prescindir de les subvencions. Generant indústria serà molt més senzill aixecar pel·lícules. En base a aquesta educació hem de millorar el mercat i l'espectador ha de ser conscient que fem una cosa molt bonica que es diu cinema.
Alguna pista sobre els teus nous projectes?
Dos llargmetratges que estem desenvolupant i que esperem vegin la llum. També esperem que el Goya ajudi en la complicada missió de fer cinema en aquest país.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
