Catalunya es 'llatinoamericanitza'

Catalunya es llatinoamericanitza; com Espanya i Europa. La pobresa s'estén i les diferències entre rics i pobres s'extremen, com tradicionalment ha succeït a Amèrica Llatina. La crisi econòmica esquiva als acabalats i sacseja cada vegada més a les classes més desfavorides, principals víctimes de les polítiques d'austeritat i de les permanents retallades que despleguen tots els governs.

Això assegura 'La trampa de l'austeritat', un estudi realitzat per l'ONG Intermón Oxfam en col · laboració amb la Taula del Tercer Sector catalana i les estimacions del qual alerten sobre una Catalunya amb 2,6 milions de pobres el 2025, és a dir, gairebé el 35 per cent de la població, i amb una desigualtat galopant.

“Sembla evident que les successives reduccions i revisions del pressupost dutes a terme pels governs català i espanyol aquests últims anys per complir els objectius de dèficit han agreujat els efectes de la crisi i han portat més pobresa i més desigualtats socials”, assegura Àngels Guiteras, presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector a Catalunya. “Alhora, han agreujat la situació d'aquesta nova classe social que anomenem 'precària'. Per això , no podem acceptar més retallades. Seria un camí que ens portaria a la descohesió social ”, afegeix.

Segons l'informe, el 2025, el 20 per cent dels catalans més rics guanyaran 14,4 vegades més que el 20 per cent dels catalans més pobres.

No cal, però, projectar-se al futur per constatar el fenomen. Abans de l'inici de la crisi, aquest 20 per cent de rics ingressava 4,5 vegades més que el 20 per cent més pobre. El 2010, la diferència ja havia augmentat fins a sis, segons les dades ofertes per l'estudi de l'ONG.

La dada no ve sola. S'inscriu en un context en què la pobresa es generalitza, tot i les veus que asseguren que la crisi arriba al final. Segons xifres de l'Institut d' Estadística català, el 2011, hi havia a Catalunya 1,6 milions de persones en risc de pobresa, el que suposava gairebé un 22 per cent de la població catalana i gairebé mig milió més que cinc anys abans, quan la xifra se situava en 1,2 milions de ciutadans, una mica més del 17 per cent.

“Si bé el creixement de la pobresa és un indicador clar que la medicina no només no està funcionant sinó que, més aviat, està matant al pacient, l'augment dels nivells de desigualtat a l'Estat espanyol, a Catalunya i a la resta d'Europa retardaran durant dècades la recuperació dels nivells de vida anteriors a la crisi”, assevera Francesc Mateu, director d'Intermón a Catalunya. “ Assistim a un canvi de model de societat en què la diferència entre rics i pobres podria assolir nivells similars als del Sudan del Sud o Paraguai”, afegeix Mateu.

Més aturats i més desnonaments

A Catalunya, entre març de 2012 i març de 2013, 26.500 famílies més es van trobar amb tots els seus membres a l'atur. A més, l'any passat, el català va ser el territori de l'Estat on més desnonaments es van dur a terme, gairebé 25.500 dels una mica més de 101.000 del total espanyol. A Madrid, van desnonar a 14.549 persones. L'informe d'Intermón recorda com la Generalitat ha ficat la tisora ​​en programes socials com la Renda Mínima d' Inserció, els ajuts per pagar el lloguer i les beques menjador.

Les projeccions, d'altra banda, no són gens esperançadores. El patró es repeteix en la resta de l'Estat i a Europa. L'estudi d'Intermón Oxfam calcula que, el 2025, vuit dels 25 milions més d'europeus que seran víctimes de la pobresa estaran a l'estat espanyol, és a dir, un de cada tres. Avui dia, 12 milions d' espanyols (el 27 per cent) viuen ja sota el llindar de la pobresa i la xifra podria arribar fins als 20, en 2025, si les retallades se segueixen encebant amb les classes més desfavorides.

Espanya és, a més, el quart país amb més desigualtats socials, per darrere de Letònia, Bulgària i Portugal, i per davant de Grècia.