“És surrealista que puguem anar a la presó per demanar al Rototom que no contractés Matisyahu”
La polèmica actuació del cantant nord-americà Matisyahu al festival Rototom en 2015 porta noves conseqüències gairebé dos anys després. El jutjat d'instrucció 19 de València ha admès una querella contra nou persones que van demanar a les xarxes socials que el festival cancel·lés l'actuació de l'artista per haver donat suport accions de l'exèrcit d'Israel contra els moviments propalestins. “És surrealista que puguem anar a la presó per demanar al Rototom que no contractés Matisyahu”, afirmen en conversa amb aquest diari Imma Milán i Irene Esteban, dues de les denunciades pels seus missatges.
En el pla jurídic, la querella admesa acusa les nou persones dels presumptes delictes d'incitació a l'odi a més del de coaccions, penats amb un màxim fins a quatre anys de presó. Són dos delictes dels que habitualment s'acusa a membres de grups ultres o neonazis. La denúncia contra els activistes l'ha presentat el president d'una associació de recent creació, el Comitè Legal per a la Lluita contra la Discriminació, l'advocat Abel Isaac de Bedoya Piquer, que ha dipositat 2.000 euros al jutjat per personar-se en la causa.
Milán i Esteban consideren que la querella busca “criminalitzar” la campanya internacional Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel al relacionar-la amb suposats delictes d'odi contra jueus com Matisyahu. El BDS, al costat d'altres organitzacions socials i en favor dels drets humans, va ser una de les entitats que es va sumar el 2015 a la petició perquè el cantant no actués al festival, encara que finalment Matisyahu sí que va cantar en el Rototom.
“Ens sentim instrumentalitzades pels grups que van en contra d'un moviment pacífic com és el BDS. Es van fer milers de tuits a tot el món”, expliquen Milán i Esteban. Assenyalen a més que dos dels territoris de l'Estat on més suport ciutadà i institucional té la campanya són el País Valencià i Catalunya, on viuen els nou querellats. “La querella persegueix a la llibertat d'expressió”, conclouen.
Des del BDS subratllen que les crítiques a l'actuació de Matisyahu que han originat la querella es van canalitzar en exclusiva a través de les xarxes socials. Així mateix, destaquen que la campanya no es va basar en la condició jueva del cantant sinó en les seves valoracions sobre actuacions de l'estat d'Israel respecte a Palestina o l'atac israelià a una flotilla internacional de solidaritat amb Gaza el 2010.
Matisyahu, en una entrevista, va criticar la “cobertura parcial dels mitjans” en el cas de la flotilla. “Estiguessin o no els vaixells portant ajuda a Gaza, aquestes són aigües territorials que pertanyen a Israel; això està acceptat internacionalment. [...] Vas veure les imatges? No es veu a israelians pegant a pacifistes. Són aquests els que estan pegant un a un els soldats amb barres de metall”, va asseverar. I en una altra entrevista va afirmar: “Pel que jo sé, mai ha existit un país anomenat Palestina”.
En aquest sentit, Milán i Esteban expliquen que mitjançant els seus tuits van demanar al festival que cancel·lés l'actuació del cantant nord-americà. “No estàvem d'acord que un festival compromès amb la pau com el Rototom contractés artistes que han donat suport actuacions d'Israel contràries als drets humans”, asseveren.
Els denunciats han iniciat una campanya de recollida de suports. El manifest considera la querella una “violació flagrant de la llibertat d'expressió” així com un “intent de criminalitzar i reprimir el nostre dret democràtic a defensar els Drets Humans tant en els nostres territoris com internacionalment”.
Més de 750 individus, col·lectius i grups de música ja s'han adherit a la campanya en favor dels querellats. Entre ells, Richard Falk, relator especial de les Nacions Unides sobre la situació dels Drets Humans en els territoris palestins ocupats des de 1967; el cantant Fermín Muguruza; diputats i regidors de Compromís, En comú Podem, IU o la CUP; la Xarxa Internacional de Jueus Antisionistes (IJAN) o l'Associació Catalana de Jueus i Palestins (JUNTS).
