Sobre este blog

Nou cicle la Filmoteca: Cap a una altra Història

Fins el 26 de gener.

0

Cultura de la Generalitat, a través de l’Institut Valencià de Cultura, programa en la Filmoteca de València el cicle “Cap a una altra Història del cinema europeu”, que podrà veure’s del 30 de novembre al 26 de gener de 2022.

El cicle està organitzat en col·laboració amb el Festival de Cinema Europeu de Sevilla, que en l’edició passada va inaugurar la secció “Cap a una altra Història del cinema europeu”. El propòsit d’aquesta nova secció és projectar pel·lícules europees que han sigut considerades menors de grans mestres i monuments de cineastes fonamentals que, en molts casos pel context en el qual es van realitzar o per la seua condició visionària, no van obtindre el reconeixement merescut, especialment al nostre país.

D’aquesta manera, “Cap a una altra Història del cinema europeu” es planteja com un fòrum de reflexió cinematogràfica i redescobriment de títols oblidats que para una atenció significativa a obres pioneres del feminisme, la consciència de classe i els nous cinemes que des dels anys seixanta van agitar el panorama audiovisual.

Les huit pel·lícules que integren aquest primer capítol de “Cap a una altra Història del cinema europeu” es projecten per primera vegada a València en còpies restaurades recentment, gràcies a la labor d’institucions europees consagrades a la cura dels arxius fílmics com Arte France, Norwegian Film Institute i Greek Film Center, entre altres.

Aquest nou projecte també pretén obrir un debat sobre la cura de l’arxiu fílmic i el paper dels festivals i les filmoteques en la reconsideració del patrimoni cinematogràfic.

Quatre pel·lícules al desembre

El cicle s’inicia en la Filmoteca de València el dimarts 30 de novembre, a les 20 hores, amb la projecció del mític documental francés ‘Cassius, el grande’ (1974), de William Klein. La pel·lícula podrà tornar a veure’s el dissabte 4 de desembre, a les 18 hores.

Fotògraf i director de pel·lícules icòniques del cinema pop com ‘Who are you, Polly Magoo?’ (1966) i ‘Mister Freedom’ (1969), William Klein va tindre un accés total i únic a l’entorn de Muhammad Ali. Va obtindre, així, no sols el millor, sinó també l’únic documental autèntic sobre la gran estrela de la boxa, un esportista que va transcendir el seu ofici per a convertir-se en una de les figures més rellevants del seu temps.

El documental s’articula entorn de tres dels seus combats més famosos, que reflecteix no sols la desbordant personalitat d’Ali, amb la seua retòrica encesa i la seua destresa física, sinó també l’excitant clima social, polític i cultural de l’època. La pel·lícula ha sigut restaurada per Films Paris New York i ARTE amb el suport del CNC.

El diumenge 5 de desembre, a les 18 hores, i el dimarts 7 de desembre, a les 20.15 hores, la Filmoteca projecta ‘We Have Many Names’ (1976), de la directora sueca Mai Zetterling.

Quan la UNESCO va proclamar l’Any Internacional de la Dona en 1975, la BBC i la Televisió Nacional Sueca van proposar a Mai Zetterling la realització d’una pel·lícula que plasmara la seua particular visió de la identitat femenina. El film explora l’odissea íntima de la protagonista, interpretada per Zetterling mateixa, que afronta un intens procés de duel després de ser abandonada pel seu marit. La pel·lícula va ser restaurada pel Swedish Film Institute en 2020.

Mai Zetterling va començar la carrera com a actriu, però cansada de l’escassa profunditat dels papers femenins, es va llançar a la direcció. Va debutar en el Festival de Canes amb la controvertida ‘Loving Couples’ (1964), pel·lícula condemnada en aquell moment pel seu contingut homosexual. En els llargmetratges posteriors va mantindre la postura combativa en temes com la independència de la dona, els drets reproductius i la sexualitat femenina.

La Filmoteca projecta el dimecres 8 de desembre, a les 20 hores, i el dissabte 11 de desembre, a les 18 hores, ‘Blind Spot’ (1981), de la directora alemanya Claudia von Alemann. La pel·lícula narra la història d’una jove historiadora, casada i amb una filla xicoteta, que deixa la seua família per a anar darrere de les petjades de l’activista i pionera del feminisme del segle XIX Flora Tristan.

El primer llargmetratge de ficció de l’alemanya Claudia von Alemann conjumina de manera brillant allò personal i la política. En la seua pel·lícula hi ha un camí cap a la reconstrucció de la memòria històrica des d’una perspectiva femenina, en un viatge sensorial per la vida de Tristan, que va recórrer les regions industrials de França lluitant per l’emancipació de la dona. ‘Blind Spot’ ha sigut restaurada en 2018 per la Deutsche Kinemathek.

El dimecres 15 de desembre, a les 18 hores, i el dijous 16 de desembre, a les 20 hores, la Filmoteca projecta ‘¡Centinela, alerta!’ (1937), de Jean Grémillon i Luis Buñuel. Adaptació de la sarsuela de Carlos Arniches ‘La alegría del batallón’, la pel·lícula conta el drama de la jove Candelas, seduïda, embarassada i abandonada, que després és auxiliada per dos soldats.

Luis Buñuel va treballar com a productor executiu per a la productora Filmófono, que durant els anys de la República va decidir adaptar la sarsuela d’Arniches amb el fitxatge estrela de Jean Grémillon com a director. D’ací sorgeix ‘¡Centinela, alerta!’, en la qual Buñuel dirigeix diverses seqüències. La pel·lícula ha sigut recuperada gràcies a la restauració del Centre Buñuel Calanda, amb el suport de l’ICAA, a partir de materials procedents de la Filmoteca Espanyola i la Filmoteca de Saragossa.

El cicle 'Cap a una altra Història del cinema europeu' prosseguirà al gener amb ‘The Tied Up Balloon’ (1967), de la búlgara Binka Zhelyazkova; ‘Evdokia’ (1971), del grec Alexis Damianos; ‘Wives’ (1975), de la noruega Anja Breien, i ‘El Destino’ (1997), una coproducció francoegípcia de Youssef Chahine.

Sobre este blog

    Autores

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats