Patirem els bous i les persones de pau

Tornarem a patir −els bous i moltes persones de pau, ciutadans i ciutadanes de Paiporta− que hi haja jovenalla excitada enfilada a les bastides udolant a les pobres bèsties engabiades, que tracten de fugir per carrers tancats. Sí. Tornarem a patir. I si tenim la mala sort de viure dins del recinte que encerclaran la prepotència insaciable de les penyes taurines i la irresponsabilitat l’alcaldessa d’aquest últim tram de legislatura municipal, patirem més encara perquè estarem engabiats igualment i serem testimonis obligats del sofriment, “i no isques o ves-te’n abans si no vols estar”, ens avisaran, ens aconsellaran, ens advertiran... els organitzadors, els agents d’ordre, protecció civil... que retirem els cotxes ben aparcats, que llevem les plantes que reguem perquè cresquen a la llum dels nostres carrers; que si no volem espantar, cridar, retallar, tocar, arrear, marejar o apallissar la bèstia (que els que es diuen taurins tant s’estimen...) millor que marxem a l’altra banda del poble o ves a saber on.

N’ha dit l’alcaldessa Maribel Albalat, amb una rentada de mans antològica com aquella del bo de Ponç Pilat; que, ai, ella només ha fet que cursar un tràmit administratiu i ha donat autorització d’ocupació de la via pública. Albalat ha dinamitat, de pas, per a sorpresa de molts, la confiança i els acords del govern municipal, que tant van costar de pactar i que van possibilitar que ella mateixa fora alcaldessa l’últim tram de legislatura, perquè si no (deia ella i el PSOE que l’arropava) “deixem que governe la dreta”. ¿Que diuen els socis que entre els acords hi havia la declaració de Paiporta com a municipi lliure de maltractament animal? “Bé, però de moment no subvencionem a les penyes!” –diu amb la boca petita. I vinga sabó de mans amb què volen ensabonar-nos a la resta!

Sí. Tornarem a patir les persones de pau i, clar, els bous. Això, si no ho impedeix un més que improbable èxit de la moció presentada per Compromís per Paiporta −ara ja impossible de retirar, d’amagar o de raonar en Ple Municipal, per molt que se li faça bola a l’alcaldessa. La dreta, amb la qual s’ha alineat el PSOE a la recerca d’un grapat de vots difícils, impedirà una tornada al consens progressista. Aquesta dreta està eufòrica amb la debilitat mal calculada del PSOE; i els més recalcitrants feixistoides inclús han felicitat Maribel Albalat. Per a fer-s’ho mirar...!

Fa mal pensar i recordar que havíem revertit una situació difícil; que hem tingut quatre anys de carrers tranquils i que una nova normalitat respectuosa s’havia instal·lat en la ciutadania després d’haver aguantat durant un temps els insults i les amenaces dels pocs energúmens d’ací i dels molts energúmens de fora, els quals acudien a piulades feixistoides per intentar rebentar, per exemple, els nostre concert de Sant Roc de 2018.

Ens movem, ho sé, en un terreny esvarós entre les suposades tradicions valencianes, arreplegades en la més que polèmica i derogada “Llei de Senyes d’Identitat” (i ens acusen, ai sinyor, a l’esquerra de sectaris!) i la necessària superació social progressiva de les injustícies (humanes i d’altres animals), que cal que faça de topall a l’anhel descontrolat de “recuperar” tradicions nostres. Les coalicions de progrés del poble, des de 2015, ens havíem compromés a enfortir els valors del respecte i protecció de les persones i els animals. Per això vam deixar de subvencionar, d’entrada, els espectacles de maltractament animal i, arran de la mort d’un jove, també vam retirar els muntatges taurins dels carrers de Paiporta. Res no ha passat ni res s’ha acordat per permetre de nou la diversió atàvica amb bous. Això no obstant, Albalat, unilateralment, ha obert la porta de nou a un dels models d’oci més ancestral i irracional de l’espècie humana: el del maltractament animal.

Tradició, esgrimeixen? Ací a Paiporta, damunt? Des de quan? És cert que la tauromàquia en general té un recorregut secular a la península ibèrica (la pell de brau, li diuen), igual com hi ha hagut uns altres abusos de gran tradició en la nostra història, que tractem de superar “quasi” tothom... Però a Paiporta no existeix, de cap manera, una transmissió generacional de “festejos taurins” com sí que passa, ai!, en pobles no massa allunyats del nostre –on se’ls fa més difícil d’assumir que jugar maltractant animals no ha de ser ni ètic ni divertit. Entre paiportins i paiportines (poques, de fet. ¿Per què aquesta diversió és tan matxirula, senyor?) el costum és més aviat una moda de fa molt poques dècades a la qual s’ha sumat un sector ben concret de la població, del qual han sorgit, en època recent, algunes penyes taurines, ben tossudes i intimidants els últims anys.

Així i tot, promoure aquesta moda des del poder és molt perillós. Els bous al carrer són una moda de risc, que produeix entre la joventut més vulnerable un efecte de crida potentíssim entre els pobles de la contornada, igual com els atrauen la rebel·lió amb els valors de consens dels adults, l’alcohol o la droga... Créixer i madurar és complex. Mens sana in corpore sano deia la màxima llatina; i l’educació en llibertat evidentment ha d’auspiciar la presa de decisions responsable. Difícil tot plegat, ho sé, però els agents educadors (els nuclis familiars, els centres educatius o els centres d’oci i esportius) no poden ignorar la responsabilitat que els pertoca de plantejar alternatives justes de diversió, riques en valors. Doncs bé, la política i els polítics municipals tampoc no podem defugir aquesta responsabilitat. Rentar-se les mans és el pitjor pecat per a un responsable municipal. Governem per a millorar i per a enriquir la vida de la ciutadania i contribuir així a fer més justa i integradora la societat. Renunciar al maltractament com a opció d’oci al poble és part d’aquest camí. I el PSOE no hauria de desvincular-se’n, com a partit responsable que caldria que fora.

*Antoni Torreño Mateu va ser regidor d’Educació de Paiporta, la legislatura 2015-2019