L’1 de novembre de 1700 va morir l’últim rei de la dinastia dels Habsburg, Carles II, conegut com el Hechizadoper la seua fràgil salut. La seua mort va obrir un conflicte europeu i també un xoc intern dins la Monarquia Hispànica.
Cal recordar que aquella monarquia no era un estat centralitzat, sinó una suma de corones amb lleis i institucions pròpies. A la Corona de Castella les corts tenien un paper secundari, mentre que a la Corona d’Aragó el monarca necessitava el vistiplau de les institucions locals. Aquest recordatori és molt important per a aquelles persones que busquen les arrels de l’estat espanyol. Doncs no el podem buscar al voltant de l'any 1700, perquè no existia.
La successió va enfrontar dos models: el centralisme, defensat pel pretendent borbònic Felip d’Anjou, i la defensa de les llibertats forals amb l’arxiduc Carles d’Àustria. La derrota en la batalla d’Almansa (1707) i els decrets de Nova Planta van significar la fi de les institucions de la Corona d’Aragó i, especialment, del Regne de València. Aquelles mesures buscaven uniformitzar i arraconar la nostra llengua, relegant el valencià a un paper de segona categoria. Només citaré com a exemple com el llibre del Consell de la ciutat de Castelló que va canviar el seu idioma a partir de 1708. Es va deixar d’utilitzar el valencià per escriure en castellà com imposaven els borbons des de Madrid.
El mateix patró repressiu es va repetir després de la Guerra Civil amb la dictadura franquista. L’ús del valencià es va veure perseguit i marginat de l’espai públic i educatiu. Amb la democràcia i l’esforç de totes les forces polítiques valencianes, semblava que aquest camí de persecució havia quedat enrere. Però avui tornem a veure senyals preocupants.
La llei educativa impulsada per la Conselleria d’Educació del senyor Rovira, sota el govern de Carlos Mazón, deixa clara la visió del Partit Popular sobre la nostra llengua. Es parla de “llibertat”, però en realitat es tracta de minimitzar l’ús del valencià en l’ensenyament.
Aquesta norma s’ha aprovat sense comptar amb les universitats ni els departaments de Filologia, al·legant una suposada parcialitat. Realment tots els filòlegs i institucions universitàries conspiren contra el castellà? Evidentment no. La veritat és una altra: aquest govern del PP de dreta extrema no té gens d'interés a defensar la nostra llengua, sinó més bé a fer-la desaparéixer. És el mateix esquema que van aplicar els borbons al segle XVIII i el franquisme al segle XX: reduir l’ús del valencià i esborrar allò que ens fa diferents.
Arribem a l’absurd quan es defensa que només cal aprendre a llegir i escriure en una llengua, ignorant tota la investigació pedagògica que demostra els beneficis del plurilingüisme.
Recorde les meues primeres etapes a l’escola del meu poble, una localitat de parla valenciana. A mitjans dels anys vuitanta només teníem una assignatura en valencià. Encara tinc present quan el mestre ens cantava el Tio Canya.
Ara em pregunte: hauran de ser les cançons de La Fúmiga cantades pel professor de valencià per mantindre viva la llengua a les aules? Espere que no.
Cada atac a la llengua és un atac a la nostra identitat col·lectiva. Defensar el valencià avui no és només una qüestió cultural, sinó un compromís amb la llibertat i la diversitat que ens defineixen com a poble. Com deia la cançó: quan el mal ve... del conseller d’Educació.