Mónica Oltra té valor

Ni jutges ni fiscal volen portar a judici una líder política imputada el retorn de la qual espera un sector de la ciutadania

La situació kafkiana de la dirigent de Compromís afecta el funcionament democràtic

“Examinar amb rigor les acusacions per a evitar que cap ciutadà es veja acusat davant un tribunal sense fonament suficient per a això”. Heus ací una tasca fonamental del jutge instructor, com destaca el fiscal del cas, Jaime Cussac, en el seu escrit. I ja són dos els jutges que han arxivat la causa contra Mónica Oltra, el que va dur a terme la instrucció, Vicente Ríos, i ara la jutgessa que el substitueix, perquè ell està de baixa, al Jutjat d'Instrucció número 15 de València. En efecte, la magistrada Ana María Lillo ha desestimat els recursos de dues acusacions populars d'extrema dreta contra l'arxiu perquè també nega que hi haja indicis que l'exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana hagués practicat cap encobriment dels abusos a una menor tutelada pels quals en el seu moment va ser condemnat el seu exmarit.

Una altra jutgessa, doncs, coincideix amb la postura que ja havia adoptat la Fiscalia contra el el criteri de la secció quarta de l'Audiència Provincial de València, presidida pel jutge Pedro Castellano -de conegudes posicions conservadores i autor de polèmiques resolucions que han afavorit càrrecs del PP acusats de corrupció- que va obligar l'instructor a reobrir la causa, malgrat que el jutge no havia trobat indicis contra la dirigent de Compromís, amb la qual cosa s'ha creat una situació kafkiana. 

Ignacio Escolar ho ha explicat amb detall i ho ha qualificat com el “martiri” judicial de Mónica Oltra, i no m'entretindré més en la qüestió, ja que el que ara importa és com aquesta idea alarmant d'entossudir-se a processar una persona contra la qual no hi ha proves i a qui no acusen ni els jutges ni la fiscalia afecta els seus drets com a dirigent política i condiciona indegudament el funcionament democràtic.

Com ha explicat Lucas Marco, la paradoxa del cas de Mónica Oltra és que la seua nova victòria judicial en retarda la tornada a la política després de tres anys en un llimb, des que va dimitir del seu molt rellevant càrrec al Govern valencià del Pacte del Botànic. “La política està atrapada entre l'entossudiment de la secció quarta de l'Audiència de València, que insisteix a obrir judici oral, i les reticències del jutge instructor i el fiscal, que no volen enviar-la al banc dels acusats perquè no veuen indicis contra ella”, resumeix el periodista d'elDiario.es.

I això l'afecta a ella i afecta la política d'esquerres en un context en què el contrastat lideratge d'Oltra podria mobilitzar energies ciutadanes i articular estratègies unitàries, no solament en l'àmbit valencià, quan més necessàries resulten per a contrarestar l'extrema dreta. El portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés, Gabriel Rufián, ho va expressar concisament en comentar en xarxes socials la notícia de la decisió de la jutgessa: “Torna, per favor”. 

Una part notable de l'opinió pública progressista coincideix amb aquesta apreciació. Compromís fa temps que repeteix que espera recuperar per a la política activa Mónica Oltra i altres càrrecs obligats a dimitir per la “persecució” judicial i política, com va recollir en una resolució del seu Consell Nacional Més Compromís, el partit majoritari de la coalició. 

La mateixa Oltra, que ara exerceix d'advocada, ha precisat: “Sempre he estat i sempre estaré en política, i no em referisc a tindre càrrec”. Ho ha dit en resposta a la pregunta que sorgeix invariablement en qualsevol dels actes públics en què ve participant, sempre organitzats per entitats de la societat civil: ¿Tornaràs? És un fet palpable que l'exvicepresidenta té valor per a un sector de la ciutadania, que la considera un actiu encara més valuós enmig d'una calamitat de legislatura autonòmica en què el PP, rendit a Vox, ha hagut d'apartar un president de la Generalitat com Carlos Mazón entre el clamor de la societat per la seua negligència davant una emergència mortal com la de les inundacions de la dana.

No és probable que el nou any dissipe el malson judicial o que, si no el dissipa, Mónica Oltra emprenga algun moviment de tornada a la política, encara que siga sense càrrec públic. Però no se sap mai. Potser servisca de referència el congrés que el seu partit, Iniciativa-Compromís, ha convocat per al 28 de març. “L'equador de la legislatura ja ha passat i el període que va d'aquesta Mesa Nacional a mitjans de 2026 serà clau per aconseguir reactivar el partit, la seua militància i la ciutadania progressista”, va assenyalar el màxim òrgan de direcció en convocar-lo.

La versió en valencià d'elDiario.es

La situació judicial de Mónica Oltra i les circumstàncies en què s'hauria de produir la seua hipotètica tornada a la política activa són un tema d'interès que se segueix, juntament amb altres informacions, notícies i reportatges, en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhasApp.