No em perdones deute, que m'irrite

La vicepresidenta Montero es nega a ampliar la quantia com demana Compromís-Sumar

Mazón obeeix Feijóo i rebutja la condonació de part de l'endeutament de la Generalitat Valenciana

El dia que el Consell de Ministres aprovava el procediment per a la quitació d'un total de 83.252 milions d'euros de deute de les comunitats autònomes (gràcies al qual les autonomies podran estalviar entre 6.600 i 6.700 milions d'euros en interessos), els diputats de Compromís convocaven al Congrés sengles rodes de premsa per separat. Primer Alberto Ibáñez, que segueix en el grup parlamentari de Sumar. Una hora després, Àgueda Micó, que se'n va anar fa uns mesos al grup mixt. El primer, sobre la base de l'impacte de les inundacions de la dana i del fet que la valenciana és l'autonomia pitjor finançada, va demanar a través de la vicepresidència de Yolanda Díaz, incrementar la quitació a la Comunitat Valenciana dels 11.000 milions previstos pel Govern a 18.000, reestructurar el deute restant, tot passant d'un tipus d'interès del 3,4% a l'1% i d'un venciment del termini del 2028 al 2078, i condicionar la quitació al fet que no hi haja una baixada d'impostos de successions i patrimoni per evitar el dúmping fiscal. La segona va rebutjar l'operació oposant-se també a la xifra prevista, reclamant mesures urgents de compensació de la situació d'infrafinançament valencià i, a diferència del seu company, amenaçant de votar en contra quan es tramite la fòrmula com a llei orgànica.

Pràcticament a la mateixa hora, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, anunciava en una compareixença en el Palau sense possibilitat de preguntes dels periodistes, una mena de propina de 350 milions d'euros, en forma d'ajudes directes als daminificacods de la dana per conceptes pels quals ja havien rebut diners anteriorment. El cap del Consell té una necessitat imperiosa de fer-se perdonar el negligent absentisme en el pont de comandament de l'emergència aquell 29 d'octubre en què van morir 228 persones. Una llosa sobre la seua imatge que havia tornat a recordar a l'agost una altra concentració massiva que en va reclamar la dimissió quan es complien deu mesos de la catàstrofe.

Mazón no té crèdit polític per enfocar l'assumpte de la quitació de deute (ni qualsevol altre) des d'una perspectiva que no siga l'obediència de les consignes que emet el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. En la línia de la rebel·lió dels presidents autonòmics de la dreta, amb l'excusa que la condonació és una concessió de Pedro Sánchez als independentistes catalans i un “xantatge”, el govern valencià sosté que la fórmula “no es pot acceptar ni pel fons ni per la manera com s'ha plantejat ”

Curiosament, un dels arguments al·legats pel Consell de Mazón consisteix que els 11.210 milions d'euros de deute que proposa condonar el Ministeri d'Hisenda “només representen el 19,3 % del total del deute de la Comunitat Valenciana i el 24,3 % del que es calcula que està directament provocat per l'nfrafinançament”. Això abundaria en la línia de la proposta llançada per una de les dues identitats de l'esquizofrènia parlamentària de Compromís a través de Sumar, en el sentit d'augmentar d'11.210 a més de 18.000 milions d'euros la quitació a la Comunitat Valenciana.

Una idea que, de totes maneres, la vicepresidenta primera del Govern i ministra d'Hisenda, Marías Jesús Montero, s'ha negat a assumir en el document que ara passarà a debatre's al Congrés. A ningú se li escapa que la comunitat que en l'operació aprovada pel Govern rebrà una condonació més gran en termes absoluts és Andalusia, amb un total de 18.790 milions (més que Catalunya, que en veurà perdonats 17.104 milions). Tampoc se li escapa a ningú que Montero, com a secretària general del PSOE andalús, és la líder enfrontada al president autonòmic popular, Juanma Moreno Bonilla. S'entén que no l'emocione desmerèixer aquesta preeminència de la seua terra i equiparar per damunt de 18.000 milions d'euros de quitació la Comunitat Valenciana amb Andalusia.

Tot i això, l'argument esgrimit per Montero per rebutjar la proposta dels seus socis de Govern de Sumar ha estat que Mazón no acredita prou deute per la dana com per justificar 7.000 milions més de quitació, ja que només ha disposat 700 milions d'euros del fons de contingència creat després del desastre.

En un ambient polític normal -que no és el cas-, seria el moment de seure a negociar. Però l'operació d'assetjament i enderrocament al Govern de Pedro Sánchez està plantejada siga com siga i Feijóo ha llançat l'anatema sobre qualsevol intent de negociació bilateral de qualsevol comunitat autònoma amb l'Executiu central, mentre fa impossible cap entesa de caràcter general o multilateral. La condonació de deute autonòmic va ser un dels punts pactats pel PSOE amb Esquerra Republicana de Catalunya per a la investidura de Sánchez com a president. Ja el curs passat, Feijóo estava en contra que el Govern central perdonara part o tot el deute que les comunitats autónomes van contraure amb ell durant la crisi financera de fa una dècada. Tot i que aleshores assumia que no podia imposar aquest criteri als barons autonòmics del PP, ara pretén un tancament de files total. Si la condonació es converteix en llei, caldrà veure si algun dirigent autonòmic opta per primar els interessos territorials de la seua comunitat davant de la consigna de partit. En tot cas, el líder del PP sap que, si algú s'hi atreveix, no serà Mazón.

******************************************

La versió en valencià d'elDiario.es

Aquestes informacions sobre la política autonòmica, així com altres de caràcter econòmic, social i cultural, es publiquen en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok o el canal deWhatsApp.