76.475 valencians esperaven un habitatge protegit mentre càrrecs del PP es van repartir els HPO d’Alacant

L’escàndol del repartiment d’habitatges protegits d’Alacant entre alguns càrrecs del PP i de l’Ajuntament d’Alacant encara es fa més sagnant quan s’analitzen les dades de sol·licitants d’aquesta mena d’habitatges destinats a persones amb rendes mitjanes, baixes o vulnerables, segons la tipologia dels immobles. Unes dades que posen en evidència l’emergència residencial que es viu tant a la Comunitat Valenciana com en la resta d’Espanya, i que han merescut l’atenció de la Sindicatura de Comptes.

Com ha anat informant elDiario.es, la regidora d’Urbanisme, Rocío Gómez, els dos fills i un nebot de la funcionària i directora general d’Organització Interna, Contractació Pública i Gestió de Fons, María Pérez-Hickman, i Francisco Nieto, arquitecte municipal d’Urbanisme, haurien adquirit cinc immobles d’aquest residencial promogut per una cooperativa sobre uns terrenys que va comprar a l’Ajuntament alacantí per 6,6 milions. Després del terratrémol polític que ha suposat l’assumpte, tant l’edil com la directora general han anunciat ja la dimissió.

Mentre s’ordia tot aquest procés, el registre de demandants d’habitatge protegit de la Comunitat Valenciana es va multiplicar per sis en tres anys, ja que al final del 2022 hi havia al voltant de 13.600 demandants. En concret, segons una resposta parlamentària facilitada a Compromís, que va preguntar per les dades oficials el maig del 2025, la xifra ascendia a 76.475 “unitats de convivència actives” inscrites. Per províncies, 24.011 a Alacant, 6.894 a Castelló i 45.570 a València.

Un informe recent de la Sindicatura de Comptes aporta més dades sobre aquest tema: “El 31 de desembre de 2024, el total va ascendir a 40.998 unitats de convivència demandants d’habitatge protegit, cosa que implica que, en el període 2023-2024, la demanda pràcticament s’ha triplicat, amb un increment del 186%”. Una línia ascendent que ha continuat el 2025.

Com ha informat elDiario.es, el decret del 2024 aprovat pel Govern valencià va derogar, en el cas de les promocions privades, l’obligatorietat de constar com a demandant en els registres de la Generalitat i de presentar una declaració responsable de compliment de requisits. També l’obligació d’incorporar al registre d’habitatges protegits les promocions privades.

L’informe de la Sindicatura, no obstant això, no sols valora positivament aquest mecanisme, sinó que insta a ampliar la informació que ofereix per a millorar la transparència dels processos. En primer lloc, afirma que “actua com a filtre previ als procediments d’adjudicació i permet aplicar barems, criteris de preferència i requisits addicionals amb base en la informació declarada”.

Quant a les mancances, destaca que “no hi ha una integració plena entre el registre de sol·licitants i l’inventari del parc públic, cosa que limita la capacitat de l’Administració autonòmica per a vincular de manera àgil les necessitats residencials amb la disponibilitat real d’habitatge. Aquest dèficit de coordinació, que ha de resoldre la Conselleria, resta eficàcia al sistema i alhora impedeix tindre una visió consolidada i fiable sobre la situació de l’habitatge de protecció pública a la Comunitat Valenciana”.

A més, l’informe apunta que “la Conselleria ha publicat informació sobre els registres, però és insuficient i poc accessible” i afig: “No hi ha un inventari públic actualitzat del parc d’habitatge de protecció pública que permeta saber-ne amb precisió la composició, la disponibilitat i l’evolució. No s’ofereix, d’altra banda, informació transparent sobre el temps mitjà de tramitació des de la inscripció en el Registre de demandants fins a la resolució d’adjudicació, a pesar que això constitueix un indicador clau de l’eficàcia administrativa. Aquestes mancances redueixen la transparència i dificulten tant el control social com la rendició de comptes de la política pública d’habitatge, cosa que representa un risc significatiu identificat en la gestió autonòmica del sistema d’habitatge protegit”.

Davant aquesta situació, la Sindicatura recomana “reforçar l’actualització periòdica dels registres i millorar la qualitat i fiabilitat de les dades de sol·licitants i habitatges disponibles”. També aconsella “integrar en una única plataforma els registres de demandants amb l’inventari d’habitatges, de manera que l’Administració autonòmica dispose d’informació consolidada i fiable, per a una planificació i assignació de recursos millors”.

També insta la Conselleria que adopte mesures “per a garantir la publicació periòdica, actualitzada i accessible tant de l’inventari del parc públic d’habitatges com de les dades estadístiques derivades del Registre de demandants, d’acord amb el que es preveu en la normativa estatal i autonòmica de transparència. Això permetria reforçar la rendició de comptes, millorar la confiança ciutadana i facilitar l’accés a informació pública essencial per a conéixer l’oferta i la demanda real d’habitatge protegit a la Comunitat Valenciana”.

En aquesta línia, la Conselleria d’Habitatge ja ha anunciat, arran del cas d’Alacant, que el procés de visat pel qual es verifica que els compradors d’habitatges compleixen els requisits es farà a partir d’ara per òrgan col·legiat en compte d’un únic funcionari.

A més, han explicat que estan treballant en una plataforma digital del Pla Viu en què es donarà informació de totes les promocions d’habitatge protegit que es traguen a la venda perquè tots els interessats tinguen la informació de primera mà i puguen apuntar-se als diferents processos d’adjudicació que continuaran gestionant les promotores. En aquest punt també han assegurat que traslladaran a les mercantils una sèrie de criteris objectius per a fer les adjudicacions de manera transparent.