La cap de meteorologia d’À Punt en el Congrés: “És incontestable que en la dana va haver-hi prou informació”

L’excap del Servei de Meteorologia de la radiotelevisió valenciana À Punt Victòria Rosselló va desmuntar dilluns gran part de l’argumentari que tant el PP com Vox han desplegat des de la fatídica dana que va deixar 230 morts a València en la seua compareixença en la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats.

Davant la pretesa falta d’informació que venen i els pretesos errors en les previsions que tracten de traslladar tots dos partits, Rosselló va afirmar que dies abans de produir-se la dana del 29 d’octubre de 2024 ja es tenia prou informació per a poder anticipar que venia “un temporal històric”. Les seues declaracions, en què va assegurar que les previsions meteorològiques es van complir, van desmuntar totalment el testimoniatge aportat en la sessió matinal per Vicente Martínez Mus, vicepresident tercer de la Generalitat i conseller de Medi Ambient. Aquest va sostindre en una intervenció anterior que les autoritats no van disposar de la informació necessària per a haver pogut actuar amb anticipació.

En concret, Rosselló va comentar que “va ser una situació que es va veure molts dies abans; en meteorologia, quan es veu amb tants dies d’antelació, és una situació que cal seguir, perquè pot haver-hi modificacions, però en aquest cas, es va continuar molt bé des del principi i no va mostrar moltes variacions; a mesura que s’acostava el dimarts 29 d’octubre, es veia que seria un dia molt perillós”.

Segons Rosselló, ja el divendres anterior van començar a veure que hi havia “una alta probabilitat que es complira, perquè en meteorologia sempre hi ha un grau d’incertesa i, a mesura que t’acostes, van confirmant-se les coses; es va veure tan clar que en À Punt es va avisar la direcció perquè es prepararen del que podia vindre dimarts, perquè es veia que la pluja que seria torrencial, podia caure en les capçaleres dels rius, per la qual cosa el risc era molt elevat”.

La meteoròloga ha afirmat que “la informació que hi havia era que venia una riuada a l’Horta Sud, on no plovia; s’haurien salvat vides si hagueren avisat les persones, perquè el que passava a les 17.00 era prou per a avisar la població. Arribava un tsunami. I anava formant-se un tsunami que arribaria a l’Horta Sud. La gent era totalment inconscient de què li venia”.

A continuació ha advertit que els serveis meteorològics d’À Punt no tenien “informació privilegiada” i que “amb les dades damunt la taula hi havia prou informació”. No obstant això, “en el Cecopi o no tenien les dades o no les van usar; qui deu pensar que en el Cecopi no estan al corrent?”, s’ha preguntat, alhora que ha afegit que, “si no t’avisen, no et podràs protegir” i va comentar que calia enviar “un missatge contundent” a la població: “M’ha dit gent que gràcies que van fer cas dels consells que vam donar en la televisió, la seua filla o son pare es va salvar. Encara m’ho diuen”.

Rosselló va insistir que el que sabien era el que plovia en les capçaleres dels barrancs del Gallec i en l’Horteta que desemboquen en el barranc de Poio, que era l’important: “Són dades que estaven actualitzats cada 5 minuts, era el que es registrava, són dades de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) a l’abast de qualsevol. Aquest barranc havia d’estar vigilat, perquè hi havia una alerta activada. Havia d’haver-hi més estacions d’aforament, com més informació millor, però amb la que hi havia es transmet un augment exponencial”.

Sobre la influència del canvi climàtic en la dana, ha afirmat que “l’estiu cada vegada comença abans i acaba més tard, les nits tropicals cada vegada són més nombroses, cada vegada hi ha més nits que no baixen de 25 graus”. En el cas de les danes, cal estudiar “cas per cas, no és tot canvi climàtic, però algunes coses sí que són clares, els fenòmens com la dana seran cada vegada més freqüents i més nocius, en aquest cas pel canvi climàtic va afectar un 55% més i va ser un 25% més nociva principalment pel calfament global i el de la Mediterrània, que fa que es genere un acumulador d’energia; la pregunta no és si tornarà a passar, sinó quan i on”, ha advertit.

Sobre els llindars a partir dels quals s’activa l’avís roig, ha explicat que “són diferents per a cada província, es fan sobre la base de les dades històriques de cada zona” i que en el cas de la Comunitat Valenciana, quan es parla de 180 litres, no és la previsió del que caurà, sinó un mínim a partir del qual s’ha d’activar l’avís màxim pel risc important que suposen quantitats superiors a 180 litres per metre quadrat a la regió a conseqüència de la seua orografia.

“Jo ja fa més de 30 anys que treballe en meteorologia i he vist moltes danes i es veia que aquesta era fora de l’habitual”, va insistir Rosselló, la plaça de la qual com a cap de Meteorologia va ser amortitzada per la televisió autonòmica l’any passat. L’experta, que sempre ha sigut molt crítica amb la falta de previsió de la Generalitat, va recordar que aquell 29 d’octubre al migdia des d’À Punt ja es va avisar la població que evitara agafar el cotxe i s’allunyara dels cursos d’aigua. “La informació estava a l’abast de qualsevol. Això és innegable, incontestable”, va asseverar.

A preguntes dels diferents grups parlamentaris, va recordar que a les 14.00 del dia de la tragèdia “ja se sabia que els municipis riberencs patirien una inundació” i va destacar que “se sabien coses des de primera hora del matí” referents a la gravetat de la situació.

“À Punt va dedicar tot el dia al seguiment de l’episodi, donant tota la informació, amb imatges de rescats de persones en teulades a Utiel. A les 12 del matí”, va afirmar. Al llarg de la seua intervenció, Rosselló va recordar que el dia 25 d’octubre de 2024 l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) “parla de tempestes molt fortes en tota la conca mediterrània i el dia 26 assenyala que el 29 seria el de més acumulacions, amb pluges molt fortes i contínues”. “En meteorologia, quan s’identifica un dia crític, vol dir que pot haver-hi precipitacions de tal intensitat que posen en perill la població (...) Es veia que seria un temporal històric”, va dir. En aquest sentit, va incidir que “el diumenge anterior a la dana es publica un avís en l’Aemet sobre fenòmens adversos i s’assenyala que serà el 29 un dia àlgid”.