Dilluns passat 5 de maig vam assistir a la preestrena de la pel·lícula Una quinta portuguesa de la directora Avelina Prat. Els cines Lys de València van acollir tres sessions amb el cinefòrum posterior a cadascuna, a més d'un visionat per a família i amics.
La directora valenciana, en presentar el seu llargmetratge, ens va llançar una pregunta feridora: podem canviar de forma de vida? Començar de zero? Avelina Prat va inserir així el seu llargmetratge en la llarga tradició de reflexions europees sobre la conversió, la metanoia si utilitzem el terme grec del cristianisme primitiu.
Podem convertir-nos, transforma-nos en el que volem ser? De vegades, abans, hem de reconèixer que ens hem equivocat de vida. Altres vegades, com en la pel·lícula de Prat, no hi ha reconeixement possible, perquè la vida se'ns queda buida i no hi ha més remei: perdem allò que pensàvem que era nostre i començar de zero no és qüestió de voler sinó de sobreviure. Passem de l'ordre fictici de la propietat fictícia al caos: cases desastrades i cònjuges absents.
Els protagonistes d’Una quinta portuguesa no es poden agarrar ni a coses ni a persones, ni tan sols als records, perquè estan farcits d'errors de percepció. No canvien de vida, són substituïts. O millor, no decideixen conscientment canviar de vida, la vida els canvia.
El talent de Prat en l'ordenació es revela en cada escena de la pel·lícula, inclòs en el desastre de la casa del protagonista –un Manolo Solo que brilla en la seua sobrietat–, un desordre rere l'abandó que contrasta amb la cartografia de la seua vida prèvia i amb els mapes del planeta que ensenya en les seues classes de geografia. El treball minuciós de Prat, script durant anys, despunta fins i tot en el caos: classes universitàries incomprensibles, taronges podrint-se sobre la humida terra portuguesa, mapes tectònics foradats després d'un reguiny, cafès gelant-se en una taula de restaurant atlàntic. La fotografia d'estos caos quotidians és obra d'un inspirat Santiago Racaj.
En el repartiment destaquen també els noms de Maria de Medeiros i Branka Katić. Els seus personatges retraten respectivament la necessitat del retorn després de la colonització portuguesa d'Angola i la necessitat d'emigrar des de l'Europa de l'est. Han perdut les anses del món i han d'investigar què volen després de la pèrdua; potser han de reconèixer que les seues propietats no eren tan seues com creien. De vegades, assumir això és la condició per a començar de zero.