Els conspiranoics digitals jutjats per la mentida del 'Bar España': Juan Lankamp penedit i Baselga “descomposta”
LLEGIR EN CASTELLÀ
La 'crème de la crème' de la conspiranoia digital a Espanya s'asseu aquesta setmana en l'analògic i incòmode banc dels acusats, davant la Plaça número 3 de la Secció Penal del Tribunal d'Instància de Castelló, per la mentida del 'cas Bar España'. S'enfronten a una petició de pena per part de la Fiscalia de set anys i mig de presó pels presumptes delictes contra la integritat moral i continuat de calúmnies amb publicitat contra autoritat i funcionari i contra particular.
Els dos investigadors de la Guàrdia Civil que van analitzar l'enorme rastre de la mentida a la xarxa, en la seua declaració com a testimonis en la cinquena sessió del judici, celebrada aquest divendres, van destacar l'efecte “imparable” de viralitat dels continguts amplificats pels acusats. “A mi me n'eixia moltíssim a Facebook, era terrible”, va afirmar un dels uniformats.
La falsa trama va nàixer a les acaballes del segle XX —a l'escalf de les desgavellades teories de la conspiració del 'cas Alcàsser'— com a venjança de Reinaldo Colás, un perruquer alcohòlic de Benicarló, contra la seua exdona i la nova parella d'aquesta, i després es va multiplicar sense fre a les xarxes socials. La mentida implicava, entre molts altres, càrrecs polítics de primera línia com Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló; la jutgessa que va arxivar la denúncia inicial de Colás, i enemistats personals del perruquer.
L'expresident Francisco Camps, que exercix una de les acusacions particulars, va definir la mentida com una “pandèmia d'horror” digital el “pacient zero” de la qual va ser Reinaldo Colás, condemnat finalment per denúncia falsa. Totes les víctimes han patit un suplici prolongat, descrit en primera persona en el judici.
Els agents de la Guàrdia Civil encarregats de la investigació van emmarcar les tòxiques bogeries dels acusats en fòrums conspiracionistes nodrits “del mateix ambient” i en nombrosos pòdcasts i pàgines web. Un dels fils al portal Burbuja va tindre “moltíssima viralitat” —fins a 49 milions de visites, segons va destacar el fiscal Javier Carceller—.
Els investigadors van confirmar que, actualment, queden a la xarxa “publicacions vigents” sobre la mentida. Un d'ells ho va “comprovar” personalment quan va rebre, fa un parell de mesos, la citació per a declarar en el judici. Encara que va afegir que més recentment, coincidint amb la celebració de la vista oral, s'havien esborrat “moltíssimes publicacions”.
No obstant això, segons van precisar els agents de la Guàrdia Civil, a la internet profunda (deep web) “no és possible” esborrar els continguts de la mentida del 'cas Bar España'.
Els dos agents van dur a terme les investigacions enquadrades en la Unitat de Delictes Tecnològics. Tanmateix, en la seua destinació anterior, havien format part de l'Equip de Dona i Menors (Emume) que va explorar les filles de Reinaldo Colás. Els investigadors recordaven perfectament com les dos xiques “es van ensorrar plorant i dient que el pare les induïa a declarar” les falses acusacions i que “havien sigut manipulades” quan eren menors d'edat. Totes dos, ja adultes, van reiterar en el judici en condició de testimonis que tot era un “deliri” del seu pare, tal com ha informat aquest diari.
Malgrat que la invenció de Colás feia aigües per tot arreu, els acusats es van dedicar en cos i ànima a difondre la mentida fins a l'infinit, especialment a les xarxes socials. Són alguns dels màxims representants del món conspiranoic d'àmbit espanyol, molts d'ells ja condemnats en relació amb les mentides del 'Bar España' o del 'cas Alcàsser'.
Ramón Valero Martín Consuegra, àlies Un técnico preocupado, va ser un dels majors difusors de la mentida a la xarxa, segons van destacar els investigadors. En l'escorcoll del seu domicili es van trobar “moltíssims documents” relacionats amb Reinaldo Colás i fins i tot correus electrònics en què l'inventor inicial de la falsa trama donava indicacions a l'acusat sobre “el que havia de dir i com” en les seues publicacions.
Els agents de l'Institut Armat també es van trobar en el mateix escorcoll amb una caixa forta amb 200.000 euros en efectiu, uns fons aparentment recaptats per a l'exercici de la defensa jurídica d'Un técnico preocupado, a més de “monedes de plata”, tal com va remarcar l'advocat d'una de les acusacions particulars.
Ramón Valero (treballador en una central nuclear, segons van afirmar els guàrdies civils) demana des de fa anys en els seus perfils públics ajuda econòmica per a abonar el cost de la seua defensa.
L'acusat, segons ha publicat en les seues xarxes socials i en la seua pàgina web, va fer el passat 15 d'octubre (la vespra de l'inici del judici) una “declaració personal de reconeixement de falta de certesa i retractació”. El document sosté que les afirmacions de Colás “mereixien ser conegudes”.
“Hui en dia, reconec expressament que no hi ha prou elements per a sostindre com a certes les imputacions que relacionaven les persones esmentades en les informacions difoses en el meu blog amb la pertinença a una suposada xarxa de pederàstia, la comissió o encobriment d'abusos sexuals o assassinats de menors o la participació en una organització de corrupció judicial, política o empresarial”, afirma.
Encara que en la seua retractació escrita Ramón Valero reconeix “expressament la falta de certesa” de la mentida i afirma que lamenta el “perjudici” a les “persones afectades”, Un técnico preocupado continua mantenint en la seua pàgina web un missatge de petició d'ajuda en què demana als seus seguidors que denuncien davant diverses institucions públiques “en particular, el cas Bar España”, defensa “el seu dret fonamental a la llibertat d'expressió” i es defineix com a “revelador públic” de la mentida.
També sol·licita la “reparació del dany i la sanció dels responsables”, en referència a les “represàlies judicials” que diu patir.
Al seu costat, al banc dels acusats, s'asseu Juan Lankamp Riaza, que compta amb més de 89.000 subscriptors al seu canal de YouTube. Es defineix com a “investigador i analista de l'abús ritual satànic”.
Nascut a Rotterdam el 1996, Lankamp va ser condemnat pel Tribunal Suprem per vincular el rei emèrit, Joan Carles de Borbó, amb el crim d'Alcàsser, un dels seus principals assumptes d'interés.
El youtuber, segons es detalla extensament en el pòdcast Edgar Luis conversaciones amenas —especialitzat en personatges conspiranoics—, va haver de retirar els seus continguts vinculats amb la desinformació del 'cas Alcàsser'.
Lankamp ja va ser condemnat el 2018, juntament amb la també acusada Pilar Baselga, per intromissió il·legítima en el dret a l'honor de la magistrada Sofía Díaz, segons una sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància número 4 de Castelló. Juan Lankamp va demanar la mort de Díaz, segons va recordar la magistrada en la seua declaració com a perjudicada.
En la primera sessió del judici, l'acusat va expressar davant els mitjans de comunicació el seu “penediment” i les seues “disculpes” a les víctimes de la mentida, “davant la gravetat dels fets”. “No sabia l'abast que anava a tindre tot això”, va al·legar.
Al banc dels acusats també s'asseu una altra coneguda conspiranoica, Pilar Baselga, que va assolir certa fama en els darrers anys després d'haver sigut absolta en primera instància per anomenar “Begoño” Begoña Gómez, esposa del president Pedro Sánchez, i vincular-la amb el narcotràfic al Marroc.
Baselga, condemnada per intromissió il·legítima en el dret a l'honor de Sofía Díaz, va haver d'abonar una indemnització de 24.000 euros pels excessos contra la magistrada, de la qual deia que matava xiquets.
La dona, especialitzada en assumptes de satanisme, entre altres àrees de coneixement, és una de les acusades autoritzades a comparéixer al banc dels acusats telemàticament. La sessió del passat 21 d'octubre, en la qual la jutgessa Sofía Díaz va relatar extensament el calvari que ha patit durant quasi tres dècades, va estar a punt de suspendre's per la incompareixença inicial de Pilar Baselga.
Quan el fiscal sol·licitava la seua detenció i ingrés a presó provisional, Baselga es va connectar a la vista oral —amb una hora de retard, segons li va retreure el jutge—. L'acusada va adduir que estava “descomposta” i “fatal”.
Un altre dels acusats, el jove Gabriel Hernández Serrano —del canal Las cloacas del sistema— continua mantenint actius a les xarxes socials continguts —abjectes— de la mentida del 'cas Bar España', incloses imatges de la jutgessa difamada o vídeos dels menors obligats per Reinaldo Colás a fabular la falsa trama de pederàstia.
Tant les filles de Colás com altres testimonis, que mai van autoritzar la difusió de les imatges gravades quan eren menors, van desmentir les acusacions en la seua declaració en la vista oral.
Gabriel Hernández comparteix advocat amb Juan Lankamp. Tanmateix, l'acusat s'ha desviat de l'estratègia de defensa de Lankamp i no s'ha retractat al llarg de les primeres sessions del judici.
L'advocat Javier Fernández Torres, que es defensa a si mateix, ha intentat en diverses declaracions del judici oral traure a col·lació la seua tesi que les denúncies de Reinaldo Colás mai no es van investigar, malgrat que van ser arxivades per falta de proves.
L'acusat ha defensat que es va limitar a elaborar un informe pericial per indicació de Colás i va reconéixer que el perruquer li “va esmentar tangencialment” que havia sigut condemnat per denúncia falsa.
Fernández Torres va remetre a nombroses institucions públiques documentació relativa a la mentida del 'cas Bar España' en nom d'una fundació anomenada “Advocats contra la Corrupció”, entitat que mai no va arribar a constituir-se formalment.
Per la seua banda, Virginia Mota San Máximo va publicar dos articles en un digital anomenat Aquí Actualidad en els quals, segons el fiscal, “afirmava que quasi un centenar de xiquets van ser violats de forma continuada a Castelló per una xarxa de pedofília que implica polítics molt coneguts”, utilitzant “informació que li havia facilitat” per correu electrònic l'advocat Javier Fernández Torres. Santiago Cordido García figura en el judici com a acusat a títol de responsable civil, en haver sigut editor d'Aquí Actualidad, ja desaparegut de la xarxa.
Els difusors de la mentida, morts
Altres dels inicialment acusats han mort abans d'asseure's al banc dels acusats. Es tracta de José Eduardo Sánchez Juan, més conegut com a Josele Sánchez. Ja havia sigut condemnat el 2023 a tres anys de presó per vexar i difondre a La tribuna de España, web de la qual era editor, dades personals de la víctima de la violació de 'la manada'.
Josele Sánchez, d'ideologia ultradretana, va donar ales en la seua web a la mentida del 'cas Bar España', incloent-hi també “elements de ficció propis”, segons el fiscal. Sánchez, mort el 2024, va ser així mateix un gran propagador de les mentides del 'cas Alcàsser', que van servir per a amplificar la del 'cas Bar España'.
També va morir Carlos García Viejo, un individu que patia síndrome de dependència d'opiacis amb trastorn de personalitat, segons el fiscal, i que també va intervindre en la difusió de la difamació a YouTube, Facebook o Twitter. Encara que, segons precisava el Ministeri Públic en el seu escrit d'acusació, García Viejo “podria presentar alteracions conductuals” en el moment dels fets.
El documentalista Valentí Figueres, mort el 2025, preparava un documental sobre el 'cas Bar España'. Figueres era una persona pròxima a Reinaldo Colás. Fins i tot va filmar el seu enterrament, segons va declarar una de les filles del perruquer.
El documentalista va ser identificat per la Guàrdia Civil en un aldarull organitzat per alguns dels acusats el 2 de juny de 2017 a la Ciutat de la Justícia de Castelló, amb ocasió d'unes declaracions en el marc de la instrucció de la causa de la mentida. També van ser identificats Pilar Baselga i Juan Lankamp.
Nuria Carque Vera, també morta, celebrava l'“heroïcitat” de Reinaldo Colás i defensava la veracitat de les mentides del perruquer, segons l'acusació pública. Carque era presidenta d'una associació anomenada “Madres en Acción para el Desarrollo y la Prosperidad”.
Víctimes indefenses i “moralment molt trencades”
La sessió del judici d'aquest passat divendres va culminar amb les declaracions dels últims testimonis citats a declarar en la vista oral.
La primera testimoni, treballadora de les empreses del matrimoni de Benicarló difamat sistemàticament per la mentida, va confirmar que els seus ocupadors (Francisco R. B. i Soledad G. M.) van estar “molt angoixats” i “sense poder defensar-se” de les acusacions de pederàstia que escampava Reinaldo Colás i que van ser difoses a les xarxes pels acusats.
D'altra banda, un amic de tota la vida del matrimoni va manifestar que “acusacions molt fortes” i falses sobre la pederàstia circulaven “de boca en boca” a la localitat i a la xarxa. “Ells moralment estaven molt trencats”, va dir el testimoni.
Emissió del documental de La Sexta en el judici
La sessió d'aquest pròxim dilluns, segons va anunciar el jutge, se centrarà en la declaració dels acusats i, prèviament, en la reproducció de la prova documental.
El fiscal va sol·licitar que es reproduïsca a la sala íntegrament el documental del programa Equipo de investigación de La Sexta que va desmuntar la mentida del 'cas Bar España', així com la declaració en fase d'instrucció d'una víctima morta (Carlos Y. A. E. I.) i la lectura de l'informe forense de Juan Lankamp.