LLEGIR EN CASTELLÀ
L’Agència Valenciana Antifrau (AVA) ha publicat enguany un total de set fitxes d’investigació. L’organisme dirigit per Eduardo Beut, nomenat pel PP i Vox, aplica una política de transparència cridanera que contrasta amb l’etapa del seu predecessor, Joan Llinares. Els resultats de les investigacions d’Antifrau ja no es publiquen amb els informes de conclusions complets, sinó un breu resum que, en alguns casos, a penes ocupa una pàgina. A més, l’anonimització de les fitxes suposa un alt grau d’opacitat que impedeix saber a quin ajuntament o quina institució es refereixen. No obstant això, Beut aplica una doble vara de mesurar que oculta els ajuntaments i exposa institucions com un consorci i fins i tot dues empreses privades.
Tres dels informes publicats aquest 2025 fan referència a ajuntaments o a l’àmbit municipal. Es tracta de presumptes irregularitats de “l’Ajuntament”, en matèries com ara personal, provisió de llocs de la Policia Local o inacció davant una infracció urbanística. Es desconeix de quins consistoris es tracta. Antifrau també amaga a quina empresa pública municipal es refereix una de les fitxes d’investigació, relativa a nomenaments de llocs d’alta direcció. I això que es tracta d’entitats públiques.
Per contra, una altra de les fitxes sí que revela que Antifrau ha dut a terme perquisicions sobre una “presumpta irregularitat contractual i possible incompatibilitat” en el Consorcio Vega Baja Sostenible. L’informe fins i tot al·ludeix al lloc en concret de què una alerta Antifrau va avisar: el de secretari del consorci.
No obstant això, l’exemple més cridaner és un informe sobre llicències de dos “establiments oberts al públic”. En aquest cas, l’AVA detalla que es tracta de l’Ajuntament de Xàbia i inclou, negre sobre blanc, els noms dels dos locals en qüestió: els restaurants Fanatical i Geographic.
Del primer, la fitxa d’investigació indica que “continua sense acreditar” la concessió administrativa per a exercir la seua activitat en la zona afectada per servitud de protecció. També sosté que “s’hauria d’iniciar” l’expedient d’infracció urbanística per a executar la demolició d’obres “fetes sense llicència i il·legalitzables”, en referència al tancament d’una terrassa.
Del segon restaurant, Antifrau assegura que no té la llicència de funcionament ni l’informe preceptiu del departament autonòmic de Costes.
Beut despatxa la publicació cada mes
El director de l’AVA, Eduardo Beut, va manifestar en la seua última compareixença davant els mitjans de comunicació, en les Corts Valencianes, que el nou procediment de publicació dels informes de l’Agència responia a la necessitat d’evitar l’exposició dels protagonistes de les investigacions per irregularitats, especialment en ajuntaments.
Beut va dictar una instrucció interna, l’11 de novembre passat, que regula la publicació de les resolucions finals d’investigació en el Portal de Transparència de l’AVA. En aquest document, explica que en l’etapa anterior de Llinares es publicava el “contingut íntegre, però anonimitzat”.
“L’enorme repercussió mediàtica que s’ha publicat amb la publicació feta d’aquesta manera suggereix que s’estudie la manera de continuar amb la publicació d’aquesta informació sense afectar d’una manera tan onerosa els drets de les persones afectades pel contingut d’aquestes resolucions”, afirma la instrucció.
Amb el nou procediment, el director d’Anàlisi i Investigació de l’AVA encarrega mensualment als funcionaris habilitats per a la publicació en el Portal de Transparència, sempre amb “despatx previ” amb Eduardo Beut, màxim responsable d’Antifrau.
Per què els informes publicats el 2025 contenen aquesta doble vara de mesurar? L’AVA no ha contestat les preguntes d’elDiario.es, una dinàmica constant amb els mitjans de comunicació en l’etapa de Beut al capdavant d’Antifrau.