LLEGIR EN CASTELLÀ
Salomé Pradas va disparar aquest divendres la bala de plata que es guardava en la recambra. Escrita negre sobre blanc i verificada davant del notari Ernesto Tarragón Albella, que va donar fe que Carlos Mazón i el seu cap de gabinet oculten des de fa més d'un any el seu paper en la gestió de la tràgica dana del 29 d'octubre de 2024, amb 230 morts.
La jugada de la defensa de Pradas obri la porta al fet que la jutgessa instructora apuntale sòlidament que Presidència manejaba en l'ombra la resposta de la Generalitat davant la dana, per damunt de qui exercia el comandament únic en la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi). Això connecta amb els dos escenaris que barruntava la secció segona de l'Audiència Provincial de València per a una hipotètica imputació de Mazón: la seua actuació en la dana “per acció o omissió impròpia”.
No obstant això, davant aqueixa possibilitat, apareix a manera d'escaló intermig José Manuel Cuenca, cap de gabinet, company de pis a València i cervell de l'estratègia de Carlos Mazón, a més de comissari polític del Palau amb rang de secretari autonòmic davant els mitjans de comunicació. No era ni de lluny un secretari autonòmic qualsevol: Cuenca, segons acredita l'acta notarial de Salomé Pradas, va donar ordres —severes, fortes, paternalistes i en to displicent— a l'aleshores consellera perquè no es confinara la població ni es desmandara massa la gestió de la dana. El míssil de la imputada toca de ple l'escut de Mazón relatiu a la seua qüestionada absència en la presa de decisions del dia de la tragèdia. Pradas ha executat una tàctica clàssica: si caic jo, cauem tots. No és la primera ni serà l'última imputada a fer-ho. Aquestes coses passen fins i tot en les millors famílies.
Amb l'acta notarial que detalla els missatges de WhatsApp intercanviats amb Mazón i amb el cap de gabinet (publicada íntegrament per elDiario.es), la investigada va fer un pas definitiu i sense tornada arrere que col·loca l'expresident (encara aforat per la condició de diputat autonòmic) i a la seua mà dreta (sense cap aforament) en el punt de mira de la jutgessa instructora de la causa de la dana. Una magistrada que no ha ocultat mai que li trepitja els talons a Mazón i que l'ha convidat a declarar voluntàriament com a investigat unes quantes vegades. La jutgessa Nuria Ruiz Tobarra ja disposa d'un element transcendental.
Les conseqüències de la jugada de Pradas són imprevisibles i donen l'enèssim tomb a la causa. De moment, la segona acta notarial de Pradas desmenteix de pla —una altra vegada— a Mazón. Sempre va adjudicar a la consellera el control de totes les decisions que es van prendre en la reunió del Cecopi. També retrata nítidament un president autonòmic desconnectat de la tràgica realitat sobre el terreny. I atrapat, encara que haja dimitit, en el reservat del restaurant El Ventorro.
Els missatges de WhatsApp de l'acta notarial, que ja consta en el sumari, aporten dades valioses i rellevants de la gestió de l'emergència.
Mazón: “Collonut”
El president, davant un informe de la situació que li va remetre Pradas a les 13.03 (que alertava que “el que més preocupa” és el “barranc del Pollo [sic]”), va contestar: “Collonut”. Quan, a les 14.11, la consellera li va dir que “la cosa es complica a Utiel”, Mazón ni tan sols va respondre.
Pradas va informar José Manuel Cuenca a les 16.28 que hi havia una morta a Utiel, localitat en què s'havia activat la Unitat Militar d'Emergències (UME) una hora abans. Un minut després, va telefonar a Mazón i el president, que romania en un reservat d'El Ventorro en ple dinar secret amb la periodista Maribel Vilaplana, no li va agafar el telèfon. Només Cuenca sabia on i amb qui estava el cap del Consell. Ni tan sols Pradas coneixia el seu parador.
Missatge del “Presi”
Un quart d'hora després, a les 16.43, el cap de gabinet li va reenviar a Salomé Pradas la previsió de l'agenda de Mazón, màxim responsable de l'Executiu autonòmic: que “igual” a les 19.00 es deixava caure pel Centre d'Emergències de l'Eliana. Ja ho va declarar l'altra meitat de la parella de comensals d'El Ventorro, Maribel Vilaplana: Carlos Mazón “whatsappejava” molt en el reservat entre plat i plat.
Cuenca, per cert, li va indicar a Pradas que el missatge reenviat provenia del “Presi”, amb una emoticona d'un dit assenyalant cap amunt. El cap de gabinet, presumiblement per error, en comptes d'usar la maneta amb el dit índex desplegat, va recórrer al dit cor, a manera de peineta.
“Perfecte”, va respondre la consellera. Encara que al mateix temps que rebia aquell missatge, Pradas intentava contactar sense èxit amb Cayetano García Ramírez, secretari autonòmic de Presidència.
García Ramírez, citat com a testimoni el pròxim 22 de gener, havia conduït Cuenca sobre l'hora de menjar a una visita privada del cap de gabinet a Benigànim i Xàtiva per “motius personals”, segons va dir l'alt càrrec en la seua declaració com a testimoni el passat 26 de novembre, sense donar més explicacions sobre la misteriosa eixida. José Manuel Cuenca, d'altra banda, va reconèixer davant la jutgessa que se li havien esborrat els missatges de WhatsApp d'aquella jornada amb Mazón. Si més no, els que es va intercanviar amb Pradas van sobreviure en el telèfon de la seua interlocutora.
Aquella tràgica vesprada, després del retorn al Palau, Cayetano García Ramírez va ser l'únic secretari autonòmic present físicament en la sala de màquines de Presidència a la plaça de Manises. El cap de gabinet es va quedar blocat tractant de tornar a València i atenent els missatges de WhatsApp de Pradas mentre Mazón seguia en El Ventorro.
La consellera ben just tractava de mantindre la interlocució amb Presidència, encara que el cap del Consell seguia de dinarot i José Manuel Cuenca ni tan sols estava en el Palau.
Cuenca li va telefonar per WhatsApp a les 16.48, en una breu telefonada de tot just 35 segons. Deu minuts després, li va remetre a la consellera el número de telèfon de l'alcaldessa del PP d'Alginet, Elia Ferrer, coneguda per ser la primera edil més jove d'Espanya.
Pradas informa del Cecopi des del primer minut
Malgrat alguna de les múltiples versions expressades per Mazón, la veritat és que Salomé Pradas va mantindre informat el departament de Presidència des del primer minut de la reunió del Cecopi, que es va convocar a les 17.00. Allò de l'hora és literal: a les 17.01, la consellera va exposar a Cuenca la delicada situació a Utiel, amb un centenar de persones “per rescatar”.
La UME, alertava Pradas, no podia accedir per “via terrestre” a la localitat, governada pel popular Ricardo Gabaldón i completament inundada. Només un helicòpter del Consorci Provincial de Bombers efectuava rescats.
La situació no era precisament per a esperar-se al postre i el cafè. Mazón va interrompre dos minuts la sobretaula per a telefonar, a les 17.37, a la seua consellera. Va ser la primera telefonada que va mantindre amb Pradas després de no haver atès l'anterior.
Mitja hora després, Salomé Pradas va tornar a telefonar Mazón i va parlar amb el president durant set minuts. A les 18.16, quan es va produir aqueixa telefonada —la més llarga de la vesprada—, s'havia activat poc abans l'escenari 2 de la presa de Forata, que preveu una possible ruptura o avaria greu.
A les 18.24, l'embassament va començar a desguassar al riu Magre, segons la documentació que consta en la causa. Un minut després, Pradas va intentar parlar amb Cuenca i va aconseguir que Mazón li atenguera la telefonada durant uns breus 43 segons. Un altre minut després, va telefonar a Francisco González, director general de Comunicació. A les 18.30, va rebre una telefonada de 60 segons de Carlos Mazón.
El president, de camí a l'aparcament amb Vilaplana
Al final de la llarga pausa del Cecopi, la consellera va rebre una telefonada de 30 segons de Cuenca (a les 19.07). Tres minuts després, va intentar sense èxit contactar amb el president Mazón, que en aquells moments acompanyava Maribel Vilaplana cap a un aparcament pròxim a El Ventorro. Mitja hora després, hi va haver una altra telefonada cancel·lada amb Carlos Mazón.
El creuament de telefonades acredita que la consellera intentava sistemàticament contactar amb el cap del Consell o amb el seu nucli dur en els moments decisius de la reunió de coordinació. El Cecopi manejaba dues possibles mesures: el confinament de les zones afectades per una potencial catàstrofe en Forata i l'enviament d'un missatge Es-Alert als mòbils de la població de la zona.
Com que no podia contactar fàcilment amb Mazón, Pradas va recórrer a Cayetano García Ramírez per a consultar sobre un possible confinament. Li va telefonar dues vegades: a les 19.36 (dos minuts) i a les 19.43 (33 segons). A aquella mateixa hora, també va rebre una telefonada de Carlos Mazón, de 48 segons.
Cuenca demana “calma” davant la catàstrofe
La resposta per escrit del Palau va arribar poc després. Va ser taxativa: a les 19.54, Salomé Pradas va rebre les primeres instruccions del cap de gabinet de Mazón: “Salo. De confinar res. Per favor. Calma”. “Està la cosa molt malament”, va respondre la consellera, que insistia que hi havia “desbordaments per tota la província”. La situació ja no se centrava únicament en la presa de Forata.
“Ja, dona. Però confinar una província és una barbaritat. Una cosa és zonificar comarques”, hi va intervindre José Manuel Cuenca, que enumerava la Ribera Alta, la Costera i la Foia de Bunyol, sense al·lusió alguna a l'Horta Sud. “Però no tota la província”, rematava l'alt càrrec, que malgrat estar per sota de l'escalafó jeràrquic, tractava Pradas amb certa condescendència i superioritat.
En resposta al missatge de les “comarques”, Salo (com anomenen familiarment a la consellera), deia: “No es mulla ningú”. També anunciava: “Anem a enviar un missatge de precaució. A tots”. Pradas va tornar a la càrrega i va proposar a les 19.58 dues mesures per a protegir la població: “confinament” de les “àrees afectades” i “allunyament (pujar plantes)” en uns “quants municipis”.
“La xica” Pilar Bernabé
No obstant això, Cuenca encara trigaria deu minuts a respondre: “Salomé. Per confinar cal un estat d'alarma. I aixó ho decreta la xica que tens al costat”. “Calma”, va reiterar l'home. La “xica” a la qual al·ludia el cap de gabinet de Mazón era la delegada del Govern, la socialista Pilar Bernabé.
Aqueixos comentaris, mig indecorosos mig perdonavides, els va escriure José Manuel Cuenca a les 20.08, mentre el subdirector general, Jorge Suárez, gestionava amb un tècnic de telecomunicacions d'Emergències la validació de l'Es-Alert, que arribaria als mòbils a les 20.11, quan ja hi havia desenes i desenes de morts i un nombre incalculable de ciutadans atrapats per les inundacions que necessitaven ser rescatats.
Quatre minuts després de l'Es-Alert, que ni tan sols demanava a la població que es refugiara en altura (com havia proposat Jorge Suárez des del principi del Cecopi), Salomé Pradas recordava al seu interlocutor en l'ala oest del Palau de la Generalitat: “Però confinament podem decretar per llei d'emergències”, tal com li havia dit Suárez.
“Tranquil·la, xe!”
De seguida, José Manuel Cuenca va respondre: “Ja arriba el Presi”. I va donar l'última ordre, sobre el confinament: “Trau-te aixó del cap per favor”. A continuació, va postil·lar: “Tranquil·la, xe”.
Pradas intentava mantenir-se en els seus tretze i va contestar en un àudio de WhatsApp (amb veu accelerada i un poc inquieta): “Sí. Són tres mesures diferents. Hem demanat evitar el desplaçament per a tota la província de València, i anem a decretar el confinament en la Ribera Alta, Baixa, Horta Sud i Foia de Bunyol i, dins d'eixes comarques, demanarem que s'eleven a pisos superiors en aquells municipis i aquelles vivendes que estiguen pròximes a entorns de rius i barrancs”.
La consellera també va escriure tres missatges més, especialment inquietants: “La Confederació [Hidrogràfica del Xúquer] decretarà nivell 3 [en la presa de Forata]. Anem a aconsellar. Només en comarques afectades”, va escriure a les 20.22. El nivell 3, que mai no es va arribar a activar finalment, preveu la ruptura definitiva de la infraestructura hidràulica, segons el Pla d'Emergències de la presa.
Els whatsapps que consten en l'acta notarial acaben ací. Sis minuts després de l'últim missatge, a les 20.28, Carlos Mazón va creuar l'entrada de l'edifici del Centre de Coordinació d'Emergències de l'Eliana on es reunia el Cecopi, vestit amb un jersei groc. El principal testimoni d'Emergències, el subdirector general Jorge Suárez, va declarar que a partir d'aquell moment, Mazón va prendre el comandament del Cecopi.
“Per acció o omissió impròpia”
No obstant això, l'acta notarial apunta que Presidència intentava tutelar o, com a mínim, condicionar les decisions de la consellera Salomé Pradas des de l'inici del Cecopi. El transmissor de les órdenes, José Manuel Cuenca, va declarar com a testimoni sense que es conegueren en el moment de la testifical els missatges de WhatsApp (esborrats del seu terminal, però no del mòbil de Pradas, que els conservava amb set claus). Cuenca, per descomptat, mai no va al·ludir a les ordres que va donar a Pradas, ni en la seua declaració en seu judicial ni en la compareixença en la comissió d'investigació de la dana del Congrés.
La magistrada encara té pendent prendre declaració com a testimonis a diversos pesos pesants del nucli dur de Mazón en Presidència. No obstant això, l'últim gir de guió de la causa, pilotat per l'exconsellera investigada, situa el cap de gabinet de Mazón a les portes d'una possible imputació, segons coincideixen algunes fonts pròximes al procediment.
Potser, fins i tot com a pas previ a una exposició raonada de la jutgessa instructora a la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) per a demanar la imputació de l'expresident aforat. “Per acció o omissió impròpia”...