La portada de mañana
Acceder
Los whatsapps que guardaba Pradas como última bala implican de lleno a Mazón
La polarización revienta el espíritu de la Constitución en su 47º aniversario
OPINIÓN | 'Aquella gesta de TVE en Euskadi', por Rosa María Artal

El fiscal coincideix amb la jutgessa que la periodista que va dinar amb Mazón en plena DANA no ha de declarar per ser ell aforat

Lucas Marco

València —

0

El fiscal de la causa de la DANA, Cristóbal Melgarejo, dona suport a la negativa de la jutgessa instructora perquè declare de testimoni la periodista Maribel Vilaplana, que va dinar amb el president Carlos Mazón el 29 d’octubre passat en el restaurant El Ventorro mentre el Govern valencià sol·licitava l’activació de la Unitat Militar d’Emergències (UME) per a Utiel i convocava la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) davant la situació sobre el terreny.

La magistrada Nuria Ruiz Tobarra, en una interlocutòria del 12 de maig passat, va rebutjar la testifical de la comunicadora, portaveu del Llevant UD, sol·licitada pel lletrat Ximo Esteve, que exerceix una de les acusacions de la causa, argumentant que “desplaçaria substancialment” la investigació cap a l’“actuació” del cap del Consell, una possibilitat que “no és factible atesa la seua condició d’aforat”. A Mazón, tal com recordava la instructora en la seua resolució, se li va oferir la possibilitat de declarar voluntàriament en condició d’investigat, escenari que el president va declinar.

Per part seua, el ministeri fiscal s’inclina per rebutjar el recurs d’apel·lació contra la interlocutòria de la magistrada. El fiscal sosté en un escrit del 20 d’agost passat (notificat dimarts a les parts personades en el procediment), que la resolució de la jutgessa “és ajustada a dret”. El ministeri públic “sol·licita, per consegüent, la seua confirmació”.

L’escrit del fiscal Melgarejo, a què ha tingut accés elDiario.es, també demana la desestimació del recurs d’apel·lació d’una de les acusacions particulars contra una interlocutòria de la jutgessa del 5 de maig passat que va rebutjar investigar la delegada del Govern, Pilar Bernabé, i també va declinar elevar una exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia per a demanar la imputació del president Carlos Mazón. La magistrada argumentava que la instrucció “no està esgotada”. Així doncs, el fiscal conclou que la resolució és ajustada a dret.

El “propòsit d’impossible acreditació inequívoca” plantejat per Vox

En el seu escrit sobre el recurs d’apel·lació de Vox, el fiscal Melgarejo recorda al partit d’extrema dreta que el dret a la prova “no és absolut i il·limitat”.

La lletrada de Vox va recórrer contra la interlocutòria de la jutgessa del 2 de juliol passat que va denegar la declaració d’un reguitzell de testimonis aliens a la instrucció de la causa. La magistrada va concloure que la llista era “desproporcionada i reiterativa”. I el fiscal coincideix que els testimonis proposats “no reuneixen aquestes característiques”, en referència a l’exigència que les sol·licituds de diligències siguen “pertinents i útils”.

D’una banda, Vox demanava que declarara el director executiu de Meteored. No obstant això, el fiscal recorda que la plataforma d’informació meteorològica ni tan sols era “font oficial” del Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat. També rebutja que declaren fins a huit enginyers i arquitectes (entre ells, un expresident de Sacyr Vallehermoso o un exdirectiu d’FCC a València), pel fet de plantejar Vox un “propòsit d’impossible acreditació inequívoca” en relació amb la possible atenuació de les inundacions amb obres en els barrancs.

Sobre la declaració del president de la comunitat de pescadors del Palmar i d’un gerent de Fira València, el fiscal afirma que Vox ni tan sols al·lega res sobre la “utilitat i la pertinença” d’aquestes testificals “en relació amb els fets investigats en aquest procediment”.

Una consideració idèntica planteja amb la proposta del partit de Santiago Abascal perquè declarara el tinent general Fernando Miguel García y García de las Hijas.

Pradas havia de “determinar” mesures de protecció a la població

El ministeri públic també demana que es desestimen diversos recursos d’apel·lació d’una mateixa acusació particular, fonamentalment referits a diligències de prova sobre, entre altres aspectes, les preses i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX).

L’escrit del fiscal reitera que en el procediment instruït per la jutgessa de Catarroja “s’investiga les persones que presumptament no van adoptar decisions i/o mesures que hagueren pogut evitar les defuncions o les lesions de persones, o disminuir el nombre de persones mortes o lesionades, a conseqüència de les inundacions provocades per la DANA esdevinguda el 29 d’octubre de 2024”.

El representant del ministeri públic recorda que “corresponia a la titular” de la Conselleria de Justícia i Interior “la direcció del Pla Especial davant el Risc d’Inundacions” i, “per extensió, entre altres funcions, la de determinar les mesures de protecció a la població que havien d’adoptar-se i la informació que havia de facilitar-se a la població en relació amb la situació d’emergència”.

L’informe de la Guàrdia Civil

En diversos dels seus escrits sobre els recursos de l’acusació particular, el fiscal al·ludeix a l’informe sobre la cronologia del 29 d’octubre elaborat per la Unitat Orgànica de la Policia Judicial de València, que va ser desacreditat de pla per la jutgessa instructora.

Cristóbal Melgarejo atorga una certa carta de naturalesa a l’informe de la Guàrdia Civil, malgrat que la jutgessa instructora el va tirar per terra i va descartar que tinguera “eficàcia incriminatòria”, per haver sol·licitat la magistrada una diligència totalment diferent de la que finalment va elaborar l’institut armat, tal com va informar aquest diari.