LLEGIR EN CASTELLÀ
El fracàs en la normativa de la zona de baixes emissions de València, una proposta del PP que Vox va tombar en l’Ajuntament, aboca la ciutat a un escenari d’incertesa i té nombrosos agents en suspens. La norma ha d’entrar en vigor abans d’acabar enguany per no perdre 115 milions d’euros en finançament europeu, un forat que seria tremendament perjudicial per a les arques públiques. Però, qüestions econòmiques al marge, la regulació o no de la contaminació a la ciutat resulta clau per a la salut dels veïns. És per això que l’oposició i les associacions de veïns insisteixen que la norma ha de tirar avant i ha de fer-ho amb garanties.
“La ciutat de València no pot permetre’s posar-se d’esquena a un model de ciutat que ha de ser més net i sostenible”, va dir la presidenta de la Federació d’Associacions Veïnals de València (FAAVV), María José Broseta, després de l’última sessió plenària, i dies després de criticar la legislació de mínims plantejada pel PP per a buscar un acord amb Vox. La coalició Compromís va presentar divendres un pla alternatiu de mobilitat amb una regulació més ambiciosa i va apuntar que no seran “còmplices” de la proposta del PP. La “inacció” del govern que lidera María José Catalá, afirmen, “posa en risc la salut de la ciutadania i fins a 155,6 milions d’euros dels valencians” i “castiga el veïnat”.
Per part seua, el regidor Giuseppe Grezzi va plantejar huit mesures concretes: recuperar el doble carril bus-taxi en Colom abans del final de l’any per a reduir el col·lapse actual, tancar el túnel de Pérez Galdós i després transformar-lo en un espai verd i segur per als barris, reactivar les zones verdes d’aparcament per a residents i crear aparcaments dissuasius en els accessos a la ciutat, renaturalitzar i pacificar els carrers de Xàtiva, Guillem de Castro, l’Albereda, Ausiàs March i el projecte del Bulevard Verd García Lorca, reforçar l’EMT amb més vehicles i millors freqüències i exigir més inversió en Metrovalència i Rodalies; aturar l’ampliació del port de València, incompatible amb qualsevol política de reducció d’emissions; crear carrils VAO en les principals vies d’entrada per a prioritzar autobusos i vehicles compartits i redactar una nova ordenança de ZBE que “combine justícia social i eficàcia ambiental, sense castigar els que tenen menys”.
Segons la portaveu dels valencianistes, Papi Robles, les dades oficials són “alarmants”: en dos anys, els desplaçaments amb cotxe han augmentat un 5%, amb pics de fins al 12% en el centre històric, i la ciutat registra 150.000 moviments diaris més que amb el govern de Compromís. “Més del 90% dels punts de mesurament superen els límits recomanats per l’OMS”, va assenyalar la portaveu en roda de premsa.
Dies abans, els socialistes, que denuncien la paralització dels projectes de mobilitat sostenible, van exigir el cessament del regidor responsable, Jesús Carbonell i la recuperació de projectes com el Corredor Verd. El seu portaveu, Borja Sanjuán, va denunciar que el projecte de regulació està ja més d’un any frenat i creuen que la gestió ha sigut “ineficaç i negligent”: “Carbonell no sols ha bloquejat l’acció contra la contaminació, sinó que també ha tancat l’orella als advertiments del Govern central” sobre la pèrdua de fons, va insistir. El PSPV, com Compromís i Vox, van votar en contra del projecte presentat per l’equip de govern, per considerar-lo –la bancada esquerra– absolutament insuficient. Tots dos partits de l’oposició han reclamat mesures més contundents.
L’alcaldessa de València, María José Catalá, va censurar dimarts que els grups “no han volgut arribar a un acord” i els fa responsables de la possible pèrdua econòmica. “No tenen cap ànim d’arribar a cap consens per responsabilitat o pel que siga”, va dir la dirigent popular.