La presa de Buseo, l’única de titularitat de la Generalitat Valenciana i dependent de la Conselleria d’Agricultura que dirigeix Miguel Barrachina, va ser un dels punts crítics, juntament amb la de Forata i el barranc de Poio, el 29 d’octubre de l’any passat, dia en què la tràgica dana va deixar 229 morts.
No obstant això, a diferència del que va passar en l’embassament de Forata, controlat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) que va informar Emergències de la Generalitat dels diferents escenaris que anaven donant-se amb hores antelació al fet que la presa començara a vessar pels sobreeixidors, de Buseo no va haver-hi gairebé cap informació.
Així ho acredita la documentació presentada pel president del Govern valencià en funcions, Carlos Mazón, dimarts passat 11 de novembre amb motiu de la seua compareixença en la comissió d’investigació de les Corts, tal com avança el diari Levante-EMV. El document “Arguments sobre l’existència d’avisos previs”, a què ha tingut accés elDiario.es, recull, entre altres coses, les diferents alertes hidrològiques activades el 29 d’octubre. En concret, el Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) de la Generalitat va activar una alerta a les 11.45 per l’augment del cabal del riu Magre i a les 12.20 hores pel barranc de Poio.
Quant a la presa de Forata, la CHX va advertir Emergències, ja amb el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) reunit, de l’activació de la declaració de l’escenari 0 a les 17.26, de l’escenari 1 a les 17.52 i de l’escenari 2, que implica “perill de trencament o avaria greu”, a les 18.05. A més, a les 16.55, la CHX envia el correu següent al CCE: “Es comunica que en la pròxima hora es preveuen cabals superiors a 1.000 m³/s en el riu Magre per l’alleujament de la presa. Les poblacions següents es poden veure significativament afectades pel riu Magre: Montroi, Real, Alfarb, l’Alcúdia i Algemesí. Aquests cabals s’incorporen al riu Xúquer a Algemesí. Es continuarà amb la vigilància de l’embassament i es comunicarà qualsevol canvi significatiu”. A les 17.56, la CHX novament informa Emergències de la Generalitat que “l’embassament de Forata ha començat a vessar i es preveuen cabals superiors a 1.000 m³/s en el riu Magre”.
En el document de Mazón, no obstant això, no figura cap comunicació referent a la presa de Buseo, l’única de la seua competència directa. Tanmateix, segons la documentació recaptada per elDiario.es, va començar a vessar per sobreeixidor al voltant de les 21.45 i per coronació a entre les 21.50 i les 22.10. Amb tot, no va ser fins a l’endemà, 30 d’octubre a les 9.15, que el Govern valencià va activar directament l’emergència per situació 2.
I això que, entre les 9.30 del matí del 29 d’octubre i les 23.01 de la nit, la CHX va enviar una desena d’avisos per superació de llindars de pluja en el punt de control de Xera. La nit de la dana van morir set persones en poblacions aigua avall de la presa de Buseo a conseqüència del seu desbordament: dos a Sot de Xera i cinc a Pedralba.
La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la catàstrofe ha sol·licitat diferents informes per a comprovar el funcionament de la instal·lació durant la riuada, el personal que hi havia i les comunicacions que es van produir. En una de les seues interlocutòries posa en relleu que l’enginyer hidràulic A. C. C., del Grupo Typsa que gestiona i explota la presa, trasllada la seua preocupació a Emergències de la Generalitat la nit del 29 d’octubre. Així doncs, a les 23.02 envia un correu electrònic en què afirma que “és probable que la presa estiga vessant per coronació i el cabal aigua davall de la presa cap a Sot de Xera siga elevat”. Aquesta informació va ser coneguda en el CCE, ja que consta anotat, a les 23.04, que “es rep comunicació responsable explotació de la presa de Buseo, indicant la presa possiblement està vessant”.
L’acusació sol·licitava la compareixença del conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, com a de testimoni, però la jutgessa ho denega “de moment”. Segons la interlocutòria judicial, “en la determinació de la mecànica dels esdeveniments i el possible control de les circumstàncies i els avisos davant un desbordament, la declaració del conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina Ros, no és necessària en aquest moment, si atenem igualment que no consta que estiguera present en el Cecopi, de manera presencial o telemàtica”. D’altra banda, destaca que ja s’ha acordat “la testifical del senyor A. C. C., enginyer hidràulic del grup Typsa i del senyor P. J. R. S., director d’explotació de la presa de Buseo”.
Sobre aquest tema, fonts de la Conselleria d’Agricultura asseguren que, “encara que la presa és titularitat seua, la gestió de l’explotació de la presa està externalitzada”. Així doncs, “des de l’any 2022 aquesta funció està encomanada a l’empresa Typsa, per mitjà d’un contracte de gestió i explotació adjudicat el 2022 pel Govern del Botànic”. Per tant, “l’Administració autonòmica no té facultats directes ni en l’explotació ni en la gestió d’emergències en Buseo”, defensen.
Les mateixes fonts asseguren que el Pla d’Explotació de la Presa atorga un paper protagonista a la CHX en casos “d’avingudes o altres circumstàncies de tipus excepcional” a través del Comité Permanent, però l’organisme estatal afirma que el document que preval en aquests casos és el Pla d’Emergència de Presa segons el qual el responsable de declarar les diferents situacions d’emergència i de reportar la informació als diferents organismes (CHX, Generalitat i Delegació del Govern) és el director d’explotació de la presa. Així consta en un informe remés per la CHX a la jutgessa. En aquest punt, s’estableix que “el sistema de comunicacions proposat en aquest Pla d’Emergència centralitza les comunicacions en una sala de control que haurà de disposar-se per a aquesta finalitat en l’oficina d’explotació de la Generalitat Valenciana (vegeu el quadre)”.