La Generalitat reconeix davant la jutgessa que va retirar els seus bombers forestals en plena catàstrofe de la dana
LLEGIR EN CASTELLÀ
La Generalitat Valenciana ha reconegut davant la jutgessa de la dana que va retirar gairebé tots els seus efectius dels bombers forestals en plena catàstrofe de la dana del 29 d’octubre de 2024, tràgica jornada que va acabar amb 230 morts. Així consta en un informe oficial incorporat a la causa, avançat per El País i a què també ha tingut accés aquest diari. El document de l’empresa pública Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències (Sgise), signat pel director tècnic operatiu, l’enginyer Manuel Villanueva, explica que el servei de bombers forestals és de “naturalesa autonòmica”. La “direcció i l’enquadrament operatiu”, afig, correspon a la Generalitat Valenciana.
La jornada de la dana, la Sgise tenia 25 unitats terrestres operatives i dues unitats helitransportades. No obstant això, només dues d’aquestes unitats van prolongar els serveis fins a la matinada de l’endemà. Les unitats de Requena, que es va retirar a la base a les 5.00, i de Xelva, refugiada a les 2.00 al parc de bombers de Requena per no poder tornar a la seua base “per tindre els accessos tallats”, van ser les úniques que van prolongar els serveis, després d’haver efectuat ambdós rescats a Utiel.
La resta de les unitats, situades en altres punts de la província de València més o menys allunyats de la zona de la catàstrofe de la dana, es van retirar entre les 19.15 i les 19.30. Totes (Ontinyent, Xàtiva, la Font de la Figuera, Rótova, Castelló de Rugat, Pedralba, Iàtova, Sinarques i Los Isidros) “sense cap” intervenció davant l’emergència. La unitat de Villargordo va fer un servei de salvament i rescat a Utiel (va ser mobilitzada a les 16.35 i es va retirar a les 19.15).
Un “sistema” dissenyat per a assegurar la “coordinació operativa”
El personal dels bombers forestals està dotat, segons indica l’informe, amb un “equip de meteorologia adversa” (considerat equip de protecció individual). També té diversos equips per a passar a gual distribuïts per zones operatives, així com un remolc especial per cada província per al treball en inundacions, dotat amb electrobombes i generadors elèctrics.
La mobilització operativa dels efectius es du a terme mitjançant protocols i canals establits amb els consorcis provincials de bombers. El “sistema” està dissenyat per a assegurar la “coordinació operativa amb la resta dels recursos mobilitzats (bombers dels consorcis provincials, mitjans aeris, forces i cossos de seguretat, serveis sanitaris i altres organismes intervinents)”, detalla l’informe.
“Aquest model de mobilització busca una gestió integrada i coordinada de les emergències, especialment rellevant en incidents de caràcter complex o multirisc, garantint la coherència del comandament i de les comunicacions”, postil·la.
“Situacions de greu risc col·lectiu”
La Sgise també assegura que els forestals, segons el Pla Especial d’Inundacions de la Generalitat, participa en el “seguiment de cabals, barrancs, sistemes de regulació i zones inundables”. Malgrat això, els efectius no van ser mobilitzats en la dana per a aquesta tasca clau (es tracta d’una de les línies d’investigació de la jutgessa de Catarroja que instrueix la causa).
A més, estan integrats en el Pla Territorial Autonòmic d’Emergències, intervenint en “emergències derivades de fenòmens meteorològics adversos com ara inundacions, temporals de vent, episodis de neu, serveis de salvament i rescat, i altres situacions de greu risc col·lectiu”. I actuen “sota la direcció operativa del pla corresponent, en coordinació amb els consorcis provincials de bombers i la resta dels organismes implicats”.