La portada de mañana
Acceder
La reapertura de Ormuz y la tregua en Líbano sirven de palanca de diálogo
El impuesto a los megarricos marca la agenda de las izquierdas en la cumbre
Opinión - Racismo “a granel” en el pacto extremeño, por Rosa María Artal

La Generalitat tracta de protegir el negoci de tres milions de la discoteca L’Umbracle de València

Lucas Marco

València —

0

La Generalitat Valenciana ha intervingut per a tractar de salvar un negoci privat que té al voltant de tres milions d’euros de benefici. L’empresa pública Ciutat de les Arts i les Ciències (Cacsa) ha presentat un incident d’execució en relació amb la sentència recent de la Plaça número 8 de la Secció Contenciosa Administrativa del Tribunal d’Instància de València, que obliga l’Ajuntament que dirigeix María José Catalá a “adoptar les mesures necessàries, inclusivament revocació d’autoritzacions o reubicació d’esdeveniments o activitats, per a impossibilitar definitivament la violació dels drets fonamentals” dels veïns de la zona que pateixen el soroll del Festival de les Arts o de la discoteca de L’Umbracle. 

L’escrit de Cacsa, “malgrat no ser part directament afectada per la sentència”, sol·licita al jutjat que es pronuncie sobre la “possibilitat que puguen mantindre’s en el recinte les activitats musicals en què s’adopten, per part dels promotors i la direcció de la Terrassa Umbracle, les mesures addicionals necessàries que permeten controlar i garantir que no es vulnera l’ordenança municipal de protecció contra la contaminació acústica”. 

L’empresa pública de la Generalitat planteja, a parer seu, una “solució” per a compatibilitzar els esdeveniments musicals que complisquen les mesures per a evitar la contaminació acústica amb el respecte dels nivells sonors previstos legalment “i impedisquen la vulneració dels drets fonamentals dels veïns”.

Cacsa anuncia reforços de les mesures contra el soroll “amb l’exigència que cada promotor haurà de presentar un pla d’actuació en seu judicial, de manera prèvia a l’esdeveniment, i garantir que els mitjans tècnics i tecnològics amb què portarà a efecte cada activitat i el procediment de control d’aquests compliran les condicions exigides”. 

La Generalitat, d’altra banda, destaca el “reconeixement” que la mateixa sentència fa de la Ciutat de les Arts i les Ciències com un “espai d’interés general en què es desenvolupen activitats amb una clara dimensió pública, cultural i de projecció exterior”. 

La falta de legitimitat de Cacsa, segons la sentència

En la sentència, a més de l’Ajuntament de València, figurava com a codemandada l’empresa Ocio y Entretenimiento Costa Este SL, responsable de L’Umbracle. Els veïns demandants, que habiten finques pròximes de l’avinguda del Professor López Piñero, retreien al consistori i a l’empresa que “cada vegada” que a la Ciutat de les Arts i les Ciències “està en funcionament la Terrassa de la Discoteca de l’Umbracle o s’efectuen a l’aire lliure festivals musicals i concerts en directe, es produeixen transmissions acústiques per via aèria que causen immissions de sorolls insuportables i no tolerables per a l’àmbit privat dels habitatges”.

El jutge al·ludia a l’alçament de fins a 11 actes relacionades amb la contaminació acústica “només en L’Umbracle” per part de la Policia Local de València i destacava la falta de legitimitat de Cacsa, “pel fet de mancar de facultat inspectora o sancionadora” davant l’exercici de les competències municipals. 

La sentència recordava que Ocio y Entretenimiento Costa Este SL és la titular de l’autorització concedida per Cacsa i cedeix l’explotació de la discoteca a HFS Salamandra SL, que té el 29% de les participacions de la primera. La firma codemandada, segons els últims comptes anuals depositats davant el Registre Mercantil, declara uns beneficis de 2,8 milions el 2023, davant els 3,6 milions de l’exercici anterior. 

Controls municipals “escassíssims” i “deficients i ineficaços”

El jutge criticava els “escassíssims controls municipals” per part de l’Ajuntament de València que, quan s’han fet, “han sigut deficients i ineficaços” i han eludit “sistemàticament, malgrat les nombroses queixes”, els mesuraments correctes (en destinació), “tapant així la contaminació acústica real que poguera derivar d’aquestes activitats”. 

La sentència enumerava la superació dels límits màxims de decibels permesos des de fa una dècada, especialment en relació amb el Festival de les Arts, el Big Sound Festival o la discoteca L’Umbracle. 

També rebutjava que l’Ajuntament de València s’escudara en “meres certificacions o autocontrols unilaterals” (com les auditories acústiques “pretesament favorables a la discoteca”) que, en cap cas, desvirtuen el “superior valor probatori d’autèntiques proves pericials que tenen en compte tant el que puga afavorir com perjudicar emissor i receptor”. 

A més, la sentència deixava caure, en sintonia amb el ministeri fiscal, que, quan el Consell “elimina” l’obligació de llicència municipal prèvia, no desapareix el “control posterior ni la potestat d’inspecció o de sanció” del consistori. “L’Ajuntament ja no atorga una llicència, però continua controlant l’ús de l’espai públic, el soroll, la seguretat i el compliment d’horaris”, explicava.