LLEGIR EN CASTELLÀ
Secretari d’estat de Medi Ambient des de l’any 2018, Hugo Morán (Campomanes, Astúries, 1963) defensa el paper de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) el dia de la DANA, acusa de mentir el president del Govern valencià, Carlos Mazón, en diverses qüestions de la seua gestió i explica la situació en què estan els projectes de canalització dels barrancs de Poio i de la Saleta en una entrevista concedida a elDiario.es.
Com valora la citació a declarar com a testimoni del president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, per part de la jutgessa que investiga la DANA?
El cas estrany hauria sigut que no el citaren. La jutgessa de Catarroja està fent una reconstrucció de tot el que va esdevindre en la jornada del dia 29 d’octubre i, en conseqüència, necessita tindre informació directa, més enllà que ja va sol·licitar i es va enviar tota la documentació per escrit tant de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) com de la CHX, és raonable que requerisca els tècnics i els responsables dels serveis que van tindre competència directa perquè traslladen informació i resolguen els dubtes que es puguen plantejar. La cosa més rara seria que no fora citada.
Per què no ha eixit públicament a donar explicacions sobre el seu paper aquell dia?
A Miguel Polo se li encomana que es faça càrrec de la gestió dels elements que són prioritaris per al Govern, que és la gestió del dia a dia en un procés de reposició de les infraestructures danyades. En segon lloc, fer una anàlisi d’impactes per a incorporar més fiabilitat amb vista a la planificació de futur. Per a poder fer-ho en termes raonables, la cosa més lògica és que no es distraga en altres qüestions. El que s’ha intentat és una tasca específica a l’anàlisi de tota la situació per a millorar la resposta de tots els serveis, a més del trasllat d’informació a tot el que en requereix, siga comissions o la mateixa investigació judicial. Això és el prioritari.
Des del PP i des del Govern valencià es queixen que, més enllà dels correus automàtics, Polo no avisara en el Cecopi del perill en el barranc de Poio. Això va ser així?
Hem de tindre en compte el protocol de gestió de la informació que es donava en temps real al Cecopi i al Servei d’Emergències, perquè fa l’efecte que hi havia una desconnexió total entre els dos. S’ha arribat a dir per part del senyor Argüeso que creu que no s’obrien els correus que s’enviaven per part de la CHX. S’ha dit per part de Pradas que en el Cecopi no hi havia pantalles, per bé que tots les hem vistes en moltes imatges. A això cal afegir que, en els moments crítics en què aquests correus s’enviaven, coincidia just en els moments en què les pantalles del Cecopi havien passat a negre, per tant, no es podia traslladar la informació quan havien desconnectat. Com ha acreditat la jutgessa, en cap cas es pot acreditar falta d’informació, sinó, en tot cas, desídia en el maneig o en l’interés per a processar-la. I, així i tot, s’intenten eludir aquestes responsabilitats.
Precisament, la jutgessa ha posat el focus en les desconnexions o els recessos que es van produir en el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), quan es va deixar organismes com l’Aemet, la CHX o la Delegació del Govern sense àudio i sense imatge. Vostés tenen feta una reconstrucció del que va passar en aquesta reunió?
Efectivament, per part del Govern de la nació estaven aquests tres organismes en el Cecopi. Tenim informació directa del que passava en els temps en què el Cecopi estava integrat del tot. Quan passava a negre, com que els únics que hi participaven eren els representants de la Generalitat, no s’ha donat cap informació del que s’esdevenia durant aquest temps. Sí que sabem el que s’hi deia i les propostes que es traslladaven en els moments en què es treballava en obert. Evidentment, el que ens passa a nosaltres li passa també a la jutgessa de Catarroja, que no té la informació del que passava en aquests moments. D’alguna manera ací es fa realitat aquella frase que va encunyar Mazón que s’havia produït una apagada informativa durant aquella vesprada i jo dic que no es va produir una apagada, se’n van produir dues, concretament, durant la reunió del Cecopi, amb la qual cosa tenim dues apagades i una desconnexió completa del president Mazón durant tota la jornada. Aquests són els buits que la jutgessa intenta emplenar.
De les dades que tenen, a més de la desconnexió que va de 18.10 a 19.00, a quina hora es produeix la segona desconnexió?
La segona es produeix quan es debatia l’abast i el contingut del missatge Es-Alert que finalment es va decidir enviar i és quan apareix el dubte del moment en què Mazón apareix en el Cecopi. Aquesta és una de les raons per les quals és impossible concedir carta de fiabilitat als diferents moments i hores en què Mazón ha dit que havia arribat al Cecopi. Com que no hi ha imatges del que hi passava, és impossible saber qui hi participava i per això la jutgessa demana informació sobre qui hi van participar, en quins moments s’hi incorporaven i quan es van produir les apagades. Aquesta segona apagada es va produir en algun moment entre les 19 i les 20.
Quina lectura fa del llistat de telefonades de Pradas en relació amb la possible participació de Mazón en l’enviament del missatge d’alerta a la població?
La conclusió és que una vegada més s’acredita que Mazón també en aquest cas va mentir, perquè en aquell desdejuni informatiu que va tindre lloc a Madrid trasllada verbalment un llistat de telefonades que va fer, llistat que, per cert, no ha facilitat. Encreuant aquestes telefonades amb el llistat que sí que va aportar Pradas i amb alguna informació que ha donat el president de la Diputació, Vicente Mompó, sí que sembla portar-nos a una conclusió raonable que si en aquests moments en què es decideix si s’envia l’Es-Alert i quin és el seu contingut, si en aquest període de temps s’acredita que efectivament va haver-hi un intercanvi de comunicació entre la consellera i el seu superior, que és el president de la Generalitat, sembla raonable concloure que del que parlaven era precisament de si s’enviava el missatge i què havia de contindre. Si era la gran preocupació dels presents en el Cecopi, no sembla raonable que les converses entre Mazón i els presents en el Cecopi versaren d’una qüestió distinta.
Vosté va ser secretari d’estat de Medi Ambient en l’anterior DANA del Baix Segura el 2019. Quines diferències de gestió destacaria?
Pel que fa a la resposta del Govern d’Espanya cap al de la Generalitat, exactament la mateixa. Contacte amb la Generalitat, posada a la disposició dels operatius i dels recursos del Govern de la nació. Sí que va haver-hi una diferència substancial en la línia inversa, de la Generalitat al Govern: mentre que el 2019 el que es va produir va ser una situació d’intercanvi fluid de comunicació i una presa de decisions anticipada que va permetre abordar una resposta preventiva que va minimitzar l’abast de la tragèdia, la situació en relació amb el que es va produir el 2024 és com de la nit al dia. El 2024 no hi ha cap procés de petició d’informació prèvia, cap mecanisme de resposta als avisos que s’enviaven i fins i tot es va produir una mena d’arrossegament de peus quan s’oferien operatius de l’Estat per a fer costat als de la Generalitat.
Des del PP també se’l va acusar d’haver-se’n anat a Colòmbia el 28 d’octubre, un dia abans de la DANA. Què li sembla?
Jo me’n vaig anar a Colòmbia el matí del dilluns 28 per a participar en una assemblea de les Nacions Unides en representació del Govern d’Espanya i, quan isc, el que hi ha són avisos preceptius de l’Aemet. Per descomptat, si s’haguera produït un avís roig matí abans de la meua eixida, hauria anul·lat el viatge; el mateix vaig fer el dia de l’apagada, que vaig anul·lar un viatge a Varsòvia. La DANA em va agafar estant ja a Colòmbia.
De fet, estant allí, va tractar de contactar amb la consellera Pradas i ho va aconseguir a les 20.00. Com va ser aquesta conversa?
Jo tinc la primera informació en un horari en què està produint-se la reunió del Cecopi i les telefonades es produeixen per part del president de la CHX i de la delegada del Govern en el moment en què les reunions es van interrompre. En aquests moments aprofiten per a traslladar-me la informació. Miguel Polo m’avisa cap a les 19.30 que s’ha decretat el nivell 2 en la presa de Forata, que obliga a prendre una sèrie de precaucions. A partir d’aquest moment, avise la vicepresidenta del Govern, torne a parlar amb Polo i amb la delegada del Govern i la vicepresidenta comença a intentar contactar amb Mazón, cosa que no aconsegueix durant bastant temps, i jo telefone a la consellera Pradas i aconseguisc contactar amb ella a les 20.00. Li dic que m’ha arribat la informació del nivell 2 de la presa de Forata, que tots els serveis de l’Estat estan sota la coordinació i l’autoritat de la comunitat autònoma, però que, per a qualsevol cosa que necessite, estic a la seua disposició. Això que han dit que va ser en aquest moment que decideixen enviar l’Es-Alert als mòbils dels ciutadans, només cal contrastar els horaris per a veure que no és cert, Mazón va mentir. Primer es decideix llançar l’EsAlert i comença a discutir-se sobre aquest cap a les 19.20.
Fins i tot Mompó en el programa Salvados ja reconeix que parlen amb Mazón sobre l’alerta en unes converses que es produeixen abans de les 19.00.
Efectivament, i quan jo parle amb la consellera són les 20.00, per tant, no poden dir que decideixen enviar-lo quan jo telefone a Pradas a les 20.00. A aquesta hora ja estava tot superat. Llavors aquesta va ser la meua telefonada, i mai més vaig tindre una telefonada de retorn per a demanar absolutament res ni per a comunicar-me res.
Com avancen els projectes de canalització dels barrancs de la Saleta i de Poio?
Tots els projectes estan replantejant-se. Estaven aprovats i amb declaració d’impacte ambiental (DIA) favorable el 2011, però no es van executar i, per tant, el 2018 aquesta DIA va caducar. Com a resultat, cal iniciar de nou tot el procediment i comporta un procés de consulta amb el territori que té competències de gestió. Ara mateix, aquests projectes estaven revisant-se a conseqüència de totes les al·legacions presentades i ara, amb totes aquestes apreciacions incorporades més el nou coneixement que ens ha reportat l’abast d’aquest fenomen, estem en condicions de tornar a activar-los. El primer és el de la Saleta, però ja hi veiem alguna oposició. Atendrem les al·legacions que siguen millores, però vull apel·lar a la col·laboració de les administracions.
Entenc que ho diu pels dubtes mostrats per l’alcaldessa de València, María José Catalá, cap a la capacitat del nou llit per a acollir les aigües de la Saleta. És una reticència fundada?
Les garanties les donen els mateixos tècnics que elaboren els projectes. Cap tècnic elaborarà un projecte que incremente els riscos o que els desplace. Del que es tracta és que, atesa la capacitat de resposta de les infraestructures que ja hi ha en el territori, traure’ls el màxim rendiment possible. Els tècnics acrediten la capacitat sobrada d’absorció dels volums que es desvien, tenint en compte les dimensions de la DANA.
Quant al barranc de Poio, quins terminis manegen per a avançar en el projecte de canalització?
En aquests moments estaríem en condicions en poques setmanes de traure a informació pública els diferents projectes que està previst escometre, que són els mateixos que es van paralitzar en el seu moment pel Govern que hi havia el 2017. Un per si sol no seria efectiu, és un conjunt d’actuacions que comencen en la capçalera amb la restauració hidrològica forestal que puga absorbir bona part de les pluges que es produïsquen en un episodi de característiques similars, perquè el volum d’aigua vaja sent més baix a mesura que va abaixant. En la capçalera ja està intervenint-se, aquestes restauracions ja s’hi duen a terme.
Dels projectes que estan replantejant-se en el barranc de Poio, hi ha alguna diferència substancial respecte del que hi havia abans de la DANA?
Hi ha canvis en el sentit que les actuacions més dures purament d’enginyeria que estaven dissenyades per a unes avingudes d’uns volums d’aigua bastant més baixos que el que s’han constatat ara mateix. Per tant, una de les primeres revisions que es fa és considerar que les actuacions han de dimensionar-se per a uns volums d’avinguda bastant superiors als que estaven previstos.