La Justícia tomba a l’Ajuntament de Vall d’Alba, del PP, el cobrament d’una quota urbanística de quasi tres milions
L’Ajuntament de Vall d’Alba, la primera edil del qual és la presidenta del PP a Castelló, Marta Barrachina, es queda de moment sense cobrar una quota urbanística de quasi tres milions d’euros dels propietaris de sòl urbanitzable industrial del pla parcial de la localitat. El consistori arrossega les conseqüències dels projectes urbanístics dels mandats anteriors de l’alcalde popular Francisco Martínez, que va detindre la vara de comandament entre el 1991 i el 2015.
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha desestimat el recurs del consistori contra la sentència que va avalar que la firma Centro de Tratamiento de Residuos Tóxicos y Peligrosos del Mediterráneo SL no havia de pagar 2,9 milions d’euros, tal com va acordar la junta de govern local el 12 de gener de 2017 amb l’aprovació del compte de liquidació definitiva de les despeses d’urbanització de la unitat d’execució número 5 del pla parcial dels sectors 2 a 6 de sòl urbanitzable industrial.
L’acord municipal va aprovar el cobrament d’una quota d’urbanització única de 2,9 milions d’euros “a pagar pels propietaris afectats d’acord amb l’aprofitament adjudicat a cada propietari”. El Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Castelló va estimar parcialment el recurs de l’empresa al·legant que, “si bé és cert que entre les càrregues d’urbanització no es preveuen les indemnitzacions compensatòries de la impossibilitat de restitució in natura [a un estat anterior al dany] dels terrenys, no ho és menys que sí que figuren considerades com a tals les corresponents a les instal·lacions demolides per la seua incompatibilitat amb el planejament”.
“La compensació substitutòria havia de vindre referida al valor real i objectiu d’aquests terrenys i no a l’aprofitament”, diu la sentència en primera instància. L’empresa Centro de Tratamiento de Residuos Tóxicos y Peligrosos del Mediterráneo SL va transmetre els terrenys durant la tramitació del recurs inicial contra el cobrament de la quota. En l’escriptura pública de compravenda, l’empresa va transmetre a la mercantil New Ser Costa SLU un total de 40.622 metres quadrats del solar propietat seua per un import d’un milió d’euros. En aquesta xifra s’incloïen 478.772 euros per al compte de liquidació definitiva, l’aprovació del qual per part del consistori és l’objecte del recurs, a més dels interessos i els recàrrecs legals.
La firma es trobava en procés d’execució per via de constrenyiment a través de l’Oficina de Recaptació de la Diputació de Castelló, que va ser l’organisme que va rebre els xecs bancaris expedits a nom seu per part de l’entitat compradora.
Així doncs, el TSJ-CV al·ludeix a altres recursos en què s’han resolt qüestions urbanístiques similars a la Vall d’Alba. És el cas del compte de liquidació definitiva per l’anul·lació del programa d’actuació integrada (PAI), projecte d’urbanització i de reparcel·lació de la unitat d’execució número 5 del pla parcial dels sectors 2 a 6 i 8 de la Vall d’Alba. El Tribunal Suprem va fixar, en sentència ferma, les quantitats en concepte d’indemnitzacions compensatòries i va condemnar el consistori a abonar-les, pel fet de no poder restituir als propietaris els terrenys originals i haver-hi elements demolits per la seua incompatibilitat amb el planejament.
L’Ajuntament de Vall d’Alba “hauria d’haver abonat als afectats les indemnitzacions compensatòries expressades i, amb posterioritat, si considerava que hi havia responsables del seu abonament, repetir davant d’aquests per les vies legals precedents”. No obstant això, afig, “en compte de procedir així, es va limitar a incloure aquestes indemnitzacions compensatòries en el compte de liquidació definitiva de les despeses d’urbanització de la unitat d’execució, i les va repercutir automàticament als propietaris de l’actuació en proporció a l’aprofitament urbanístic adjudicat a cadascun i les va comprendre en la quota d’urbanització”.
El consistori governat pel PP des del 1991 va actuar “defugint” la condemna al pagament de les quotes. La sentència del TSJ-CV, en definitiva, rebutja les al·legacions de l’ajuntament i desestima el recurs d’apel·lació.