El jutge decideix la guerra entre Catalá i el col·lectiu anti Peter Lim per les obres del nou Mestalla

El procediment judicial obert per la demanda de Libertad VCF, l’associació de petits accionistes opositora a la gestió del màxim accionista del València CF, Peter Lim, contra la llicència d’obres del nou estadi, està vista per a sentència.

Tant el club com l’Ajuntament han presentat al Jutjat Contenciós Administratiu número 4 de València els seus escrits de conclusions en resposta al qual va remetre la part demandant el mes de desembre passat. Després d’haver practicat les diligències pertinents, aquest és l’últim pas previ a la sentència del jutjat que haurà de determinar si la concessió del permís municipal s’ajusta a dret quan s’ha complit una mica més d’un any de la represa de les obres.

Com va informar elDiario.es, Libertad VCF al·lega en la seua demanda que la llicència no és vàlida, entre altres motius, perquè, des del seu punt de vista, els terrenys no tenen la condició legal de solar; perquè les obres del coliseu s’han iniciat sense que ni tan sols s’haja aprovat el projecte definitiu d’urbanització de l’entorn; i perquè no s’ha aportat garantia econòmica sobre aquest projecte.

En resposta al document de Libertad VCF, tant l’Ajuntament com el València CF neguen tots els arguments en sengles escrits a què ha tingut accés elDiario.es. En primer lloc, el consistori lamenta que, “a la vista dels motius al·legats, es confirma que l’actora el que realment pretén amb la seua actuació processal és entorpir o retardar l’actuació del codemandat, en particular la dels actuals gestors de l’entitat esportiva”, ja que es limiten “a qüestionar aspectes de tramitació administrativa, per la qual cosa el màxim que pot aconseguir és alentir l’execució de les obres de l’estadi”.

Des d’instàncies municipals recorden que, “per al desenvolupament d’aquesta unitat d’execució es va tramitar el necessari projecte d’urbanització, que es va aprovar per acord de l’Ajuntament en ple de data 25 d’octubre de 1996”, per la qual cosa les obres d’urbanització de l’entorn de la parcel·la edificable del nou estadi es van dotar “de tots els serveis propis de la condició de solar i totes les altres incloses en la mateixa unitat d’execució, es van finalitzar i es van rebre en data 14 de juliol de 1999, motiu pel qual posteriorment no va haver-hi inconvenient a concedir-se la llicència per a la construcció de l’estadi de futbol”.

L’Ajuntament insisteix que “l’associació insisteix que la parcel·la manca de la condició de solar precisament pel fet que falten les obres d’urbanització de la parcel·la mateixa (rastells de voreres, enllumenat públic…), però aquesta afirmació resulta irrellevant als efectes que assenyala, ja que les obres que falten se circumscriuen a la parcel·la mateixa on es construeix l’estadi i, a més, es poden executar de manera simultània, tal com es fa amb caràcter general quan s’edifica qualsevol parcel·la de la ciutat”.

Sobre la no aprovació del projecte d’urbanització de l’entorn de l’estadi, “el Servei d’Obres i Manteniment d’Infraestructures està tramitant l’expedient corresponent a l’obra urbanitzadora privada que ha d’executar el promotor i titular de la llicència d’edificació” i afig: “Una vegada tramitat aquest projecte, s’aprovarà, si escau, per l’Ajuntament, i s’hauran d’executar i finalitzar adequadament les obres esmentades amb caràcter previ a l’ocupació de l’edificació, tal com es recull en els condicionants de la llicència d’obres atorgada objecte del recurs. Per tant, no hi ha cap impediment legal perquè les obres d’edificació puguen simultaniejar-se amb les obres exigides en el projecte d’obres ordinàries d’urbanització que en el seu moment s’aprove”.

Segons els serveis jurídics municipals, tampoc resulta necessari “ni l’actuació aïllada ni el fiançament de les obres, que està autoritzat en la llicència concedida, en què a més s’inclou que no es podrà utilitzar l’edificació fins que no s’acaben les obres d’urbanització”.

El València CF titla la denúncia de “despropòsit”

El València CF, per part seua, coincideix amb tots aquests arguments de l’Ajuntament i no amaga en el seu escrit el malestar pel procediment judicial obert. En primer lloc, com en altres recursos, insisteix que “no hi ha acció pública urbanística que legitime Libertad per a exercitar aquesta acció, i aquest és el primer motiu pel qual la demanda ha de desestimar-se”.

Sobre el qüestionament de la situació jurídica de solar de la parcel·la, des del club expliquen: “Estem davant la concessió d’una llicència per a la finalització d’unes obres que van començar, després de la signatura dels convenis urbanístics del 2005 i el 2007, fa més de 18 anys, concretament, la col·locació de la primera pedra, que va marcar el començament de la construcció, va tindre lloc l’1 d’agost de 2007 i cap actor —accionistes minoritaris, representants d’altres partits polítics, ni absolutament ningú– va qüestionar la condició jurídica de solar de la parcel·la sobre la qual es construïa (i es construeix hui dia) l’estadi. Hauria d’haver sigut en aquell moment, i no quasi 20 anys després, quan es discutira el que es discuteix ací. Una qüestió que, segons Libertad, ha romàs inadvertida per tots, per absolutament tots, durant més de 18 anys. Òbviament, defensar el que defensa Libertad és un insult a la intel·ligència”.

En realitat, afirma el club, “l’actora busca qualsevol pretext per a paralitzar la finalització de les obres, negant fets evidents” i insisteix: “La zona de l’estadi està completament urbanitzada, envoltada d’edificacions i dotada de tots els serveis. El projecte d’urbanització consisteix a perfilar els aspectes que s’han de refer després del pas del temps i, tot això, abans de l’obertura de l’estadi i que la zona reba una gran afluència de persones”.

Sobre la condició de solar pel que fa a l’absència d’enllumenat públic al·legada per Libertad VCF, el club posa de manifest que els informes municipals el que assenyalen és que “en alguns carrers s’han d’executar una sèrie de millores i adaptacions que consisteixen, essencialment, en la substitució i la millora de lluminàries existents per tecnologia led, a més d’altres tasques de reposició per les obres que es duen a terme”, per la qual cosa sentencia: “L’actora pretén anul·lar una llicència d’acabament d’un estadi de futbol per l’adaptació de l’enllumenat públic a la tecnologia led. Un autèntic despropòsit”.

La coberta comença a prendre forma

D’altra banda, el club ha donat compte dels últims avanços en les obres del nou estadi. D’una banda, en les últimes setmanes s’ha iniciat el muntatge i la instal·lació dels primers pilars (de 38 metres d’altura i 30 tones de pes cadascun) sobre els quals s’assentarà la gran coberta, situats en la zona nord de l’estadi, al costat dels terrenys d’ús terciari.

Segons el València CF, “l’activitat en la parcel·la del Nou Mestalla és constant i pren forma també amb l’arribada i el muntatge d’altres elements clau, com és el cas de les torres d’escala o els calaixos de l’anell estructural de compressió per a la coberta. Aquest avanç marca l’inici d’una nova fase de la construcció, reflectida en el cronograma tècnic a partir del mes de febrer de 2026”.

D’altra banda, divendres mateix 30 de gener van arribar els primers cables que subjectaran la coberta. La prestigiosa empresa alemanya Pfeifer Structures és l’encarregada de produir-los. Cal destacar que la coberta del Nou Mestalla tindrà un pes de 4.800 tones i serà suportada per 50 pilars d’acer. A més, en aquesta coberta s’implementarà una instal·lació fotovoltaica, constituïda per panells solars amb gestió de sistema intel·ligent, en el perímetre exterior.